Pa i circ

L’any 122 abans de la nostra era, és a dir, fa 2.142 anys, Gai Semproni Grac, tribú de la

plebs

en la República de Roma, va engegar una proposta legislativa per a l’establiment de distribució de gra a càrrec de l’Estat, a preus fixos i inferiors als del mercat lliure, per a tots els ciutadans romans. La proposta va ser aprovada, i va garantir que si una persona no era ni estranger, ni esclau, ni dona podia accedir a una quantitat determinada de gra a un preu subvencionat per l’erari públic. La bancada conservadora de l’època va acusar els defensors d’aquesta nova política de buidar la caixa de l’Estat i d’animar l’ociositat entre els ciutadans. La

lex frumentaria

, que és com es va anomenar la norma, incloïa un sistema d’aprovisionament i distribució que pretenia evitar que una sola persona tingués la responsabilitat de subministrar el gra subvencionat i, per tant, la temptació de vel·leïtats populistes. 64 anys després, l’any 58 abans de la nostra era, un altre tribú de la

plebs

, Publi Clodi Pulcre, va ampliar la

lex frumentaria

per a distribuir el gra de forma gratuïta entre els ciutadans romans més desvalguts. Ciutadans romans continuava excloent, és clar, estrangers, esclaus i dones. Abans i després, es van promulgar, derogar i matisar normes relatives a les quantitats que corresponien a cada ciutadà, i també a les condicions per a l’accés al gra subvencionat o gratuït, sense variar en cap cas l’exclusió a estrangers, esclaus i dones, que no entraven en la categoria de ciutadans. El desenvolupament de la vida urbana va representar fa segles la necessitat d’establir fórmules per a evitar la fam entre la població de les ciutats. La

plebs

urbana, cal recordar-ho, era la que es trobava més a prop del poder, en termes geogràfics, i tenia, per tant, més possibilitats que els aldarulls tinguessin conseqüències poc desitjables per als cercles dominants. Amb els ciutadans tips però no gaire, es podia mantenir una certa estabilitat, i aviat es van trobar els mecanismes per a treure profit del repartiment públic d’aliments. El que potser en va treure més rèdit va ser l’emperador August, que estava tan orgullós de l’ordre i la pau que havia instaurat que fins i tot va relatar en el seu testament polític com la distribució gratuïta d’aliments havia contribuït a l’estabilitat. També és cert que altres relators destaquen que en moments en què no hi havia prou gra, August havia expulsat serfs, esclaus, servei domèstic i altres boques silenciades perquè com menys gent a menjar, més a repartir. A vegades penso que poques coses han canviat des dels anys en què Roma era més que una ciutat. Cert que ara hi ha matisos, com ara que les dones som ciutadanes o que l’esclavitud està abolida, però, en l’essencial, pa i circ segueix sent la principal de les polítiques perquè la ciutadania no provoqui aldarulls que facin trontollar els cercles dominants.