Generacions
En un article que té més de 30 anys, Luis Racionero va escriure que cada any naix una generació que, si no troba el seu fet catalitzador acaba en una quinta. En el mateix article apunta que s’observa una periodicitat significativa de trenta anys entre generacions amb signes d’identitat.
La generació del 68, que es va alçar per l’alliberament de les dones, dels negres i dels homosexuals, que va posar fi al positivisme lògic i al materialisme dialèctic, correspon, oh si, a la generació boomer, tan mal vista últimament tant pels més joves com per, qui ho diria, els mateixos boomers, que no volen ser-ho.
Deu ser qüestió de glamur, o de contextos, o de volum, perquè si algun catalitzador té la generació boomer és que és la més gran en nombre. A Espanya, els del 68 van arribar al poder als anys 80 del segle passat i van permetre que aparegués la primera generació més preparada de la història (així, amb solemnitat), l’anomenada X, que, diuen, és adaptativa i versàtil; tot i que altres no destrien entre X i boomers.
Els millennials, fills dels boomers i dels X, han nascut, segons el Pew Research, entre 1981 i 1996. Han crescut entre crisis econòmiques i auge tecnològic, amb valors socials que marquen les prioritats: ecologisme, igualtat, diversitat, solidaritat, hàbits saludables. Però també amb frustracions i baixa autoestima, amb inclinació per a establir relacions poc profundes i sovint a través de xarxes socials. Estan oberts a desplaçar-se per treballar, cerquen treballs per l’ambient laboral i les condicions de conciliació amb la vida personal, i, sobretot, han començat a menysprear els boomers, que representen la causa de tots els mals mundials i particulars. No hauria de sorprendre, ja ho he dit: els boomers són els pares i les mares.
La Gen Z, posterior als millennials, naix com aquell que diu amb un telèfon intel·ligent sota el braç, i veurem com evolucionen.
En tot cas, totes aquestes tipologies de persones, més altres, perquè no som tan compactes, més la generació silenciosa –els pares dels boomers– componen la nostra societat. La pregunta sobre si l’actual canvi de paradigma (també amb solemnitat) ha de ser liderat per la generació X o pels millennials comença a escampar-se per les planes digitals.
A tall de contribució, i per atiar el foc, diré que si hi ha una cosa boomer total és designar una generació com a líder social. És el que es va iniciar el 68, quan els boomers van desbancar la generació anterior i s’hi van posar ells.
Potser si deixem d’afartar líders i comencem a treballar en xarxa (que no necessàriament online), a incorporar matisos d’edat, de gènere, d’orientació, de valors diferents, en lideratges compartits, podrem fer alguna cosa diferent, i llavors, potser, els resultats seran millors.
.
