MGF
Avui és el dia internacional de tolerància zero a la mutilació genital femenina (MGF), instaurat per l’ONU com a jornada per a fer visible una pràctica que implica alteració o lesió dels genitals femenins per motius no mèdics, i reconeguda internacionalment com una violació greu dels drets humans, la salut i la integritat de les dones i les nenes.
L’MGF és l’extirpació parcial o total de parts dels genitals femenins, i, des d’aquí estant, ens pot quedar lluny. Si algú preguntés, diríem que són pròpies de països africans, i no anirien desencaminats. Segur que més d’un ho podria atribuir a pràctiques religioses, i aquí anirien errats, perquè no se n’esmenta res ni a la Bíblia ni a l’Alcorà, i es practica entre comunitats musulmanes, cristianes i jueves. No sé si seria més fàcil o no si fos una qüestió religiosa, però el cert és que no ho és, que l’origen no es troba en la paraula revelada de cap de les tres grans religions.
Sembla que la mutilació genital està relacionada amb la identitat d’una comunitat, i la pertinença o no a aquesta comunitat està relacionada amb haver transitat o no per la cerimònia d’iniciació, que sol ser col·lectiva, i prepara les nenes per al trànsit cap a l’edat adulta i el matrimoni. I justament en aquest objectiu, el matrimoni, és on crec que rau l’origen d’aquesta pràctica violenta. El matrimoni, la garantia de fidelitat i, per tant, la garantia que els fills seran del marit. I és que qui, amb els genitals mutilats, en alguns casos cosits, amb dificultats per a la micció, tindria ganes de tenir relacions sexuals amb algú?
Des d’aquí estant, segurament algú es deu preguntar com pot ser que les mares portin les filles a la cerimònia de mutilació. Una part –no sé si gran o petita– d’aquestes mares que van ser també mutilades, defensen la pràctica per a garantir una vida en comunitat de les filles. No obstant, la mare no té el poder de decidir sobre la vida de la filla, sinó el cap de família, que pot ser el pare, l’avi o un oncle, en tot cas un home. Per això, els esforços per a erradicar l’MGF passen per tenir en compte el paper del cap de família, més quan les migracions internacionals han expandit aquestes pràctiques arreu, també aquí estant: es calcula que més de 15 mil nenes a Espanya estan en risc de ser sotmeses a una MGF.
A més d’aquesta violència importada, també en tenim de pròpies: la violència obstètrica en forma d’episiotomies i cesàries innecessàries. A Espanya, les taxes d’episiotomies se situen en el 43%, molt per sobre del 20% que aconsella l’OMS. I un 21,8% dels parts a Espanya són cesàries, quan l’OMS calcula que haurien de situar-se en un 15%. Que siguin medicalitzades no vol dir que tinguin finalitats mèdiques, sobretot quan es practiquen de sèrie. I si no tenen finalitats mèdiques, són una forma d’MGF.
