Geografies

L’any 1995, Clint Eastwood es va convertir en Richard, un fotògraf que aterra a Madison, Iowa, per a fer un reportatge sobre els ponts coberts d’aquest comtat per a la revista National Geographic. Es tracta, esclar, de The Bridges of Madison County (Els ponts de Madison). Pablo Kurt, de Filmaffinity, va dir d’aquesta pel·lícula que la seva grandesa és que alguns la veuen com una història sobre l’amor, l’aventura o l’adulteri, mentre que altres atenen al transfons de la vida sacrificada, els somnis no complerts i el dilema del ser davant el voler ser. The Bridges of Madison County és intensa, i l’emoció dels silencis és tan penetrant com el riure de la Meryl Streep mentre posa per a un Eastwood que n’atrapa la profunditat. National Geographic és una revista mensual, amb gairebé set milions de subscriptors a tot el món. El primer número es va publicar l’any 1888, fa 134 anys!, i es va dedicar, sense fotografies, a la tempesta inusual d’aquell any a la costa est dels Estats Units, i al mapeig de l’estat de Massachussets, entre altres. Diuen que el 1899, 11 anys després del llançament de la publicació, la redacció va entrar en crisi perquè un article d’11 pàgines no arribava a temps per al tancament, així que van decidir omplir els buits amb fotografies. Veritat o llegenda, el cert és que aquesta fita va capgirar l’enfocament de la revista, i va arribar al gran públic. I Richard va poder fotografiar la Francesca a Iowa.

National Geographic primer i The Bridges of Madison County després són associacions mentals que vaig fer –quines coses té la ment, que funciona sola–quan vaig visitar un dels patrimonis mundials de la Unesco: Ganvie, a Benín. És una ciutat de 40 mil habitants, edificada sobre el gran llac Nokoué. Les cases, construïdes sobre l’aigua, s’eleven sobre una mena de llistons de fusta, i els habitants es desplacen en canoes i barques a rem, igual que els visitants que vulguin acostar-s’hi. La història que envolta aquesta població és de fugida i protecció. A la primeria del segle XVIII, el tràfic d’esclaus era una gran font d’ingressos, i els traficants recorrien el golf de Guinea a la cerca de víctimes. Els tofinu van trobar que si s’endinsaven al llac estarien protegits, perquè només s’hi pot arribar en barca i perquè, segons creences religioses, al fons del llac s’amaga un dimoni terrible. El resultat, 300 anys després, és un caos fascinador de canoes a rem de nens i nenes que tornen del col·legi, de dones que van al mercat, d’homes que pesquen, esglésies, mesquites, hostals, cases que emergeixen sobre les aigües i que protegeixen, si més no ho intenten, de la nova esclavitud: la fotografia. No photo és el crit que es podria traduir per “no vull que em torneu objecte”. Hauria patit el Clint, o el Richard.

.