Morals

En el Codi Civil, el sexe ha estat, tradicionalment, una de les causes que modifiquen la capacitat d’obrar: el sexe masculí no ha representat, històricament, cap restricció per a les activitats, en canvi, per al sexe femení la lliure iniciativa estava restringida fins fa poques dècades.

El codi espanyol de 1889 recollia la majoria d’edat als 23 anys per a tothom, però la dona no podia deixar la casa paterna sense permís del pare o de la mare fins als 25 anys, llevat que fos per a casar-se, ingressar en un convent, o bé si el pare o la mare es casaven amb alguna altra persona.

L’any 1943, la majoria d’edat es va rebaixar als 21 anys, però es va mantenir el mateix estatus per a les dones. El 1972, la legislació va suprimir la restricció de la dona major d’edat no casada, que va poder abandonar voluntàriament el domicili patern sense permís previ.

Pel que fa a la dona casada, estava sotmesa a l’autoritat del marit: per a acceptar una herència, per a treballar, per a administrar els béns del matrimoni, fins i tot el marit era el que ostentava la pàtria potestat. Per això, en cas de separació, la mare no tenia dret de visita als fills. Fins i tot vídua, si es tornava a casar, la pàtria potestat dels menors del matrimoni anterior passava al nou marit.

El 1972, la dona podia abandonar la casa paterna a la majoria d’edat sense haver de casar-se, ingressar a un convent o disposar de permís patern. El 1975, la dona casada ja podia administrar els seus béns privatius.

El 1981, es van aprovar dues lleis, una sobre filiació, pàtria potestat i règim econòmic del matrimoni, i una altra, la reguladora del sistema matrimonial, que van equiparar la dona i l’home amb independència de l’estat civil.

Justament en la legislació de 1981, es disposa que la feina domèstica serà computada com a contribució a les càrregues, i donarà dret a obtenir una compensació que, a falta d’acord, assenyalarà el jutge a l’extinció del règim de separació. L’any 2011, el Tribunal Suprem va confirmar una resolució que va concedir una indemnització de 108 mil a l’esposa en concepte de contribució a la cura de la família.

I ara fa uns dies, una altra jutge ha sentenciat en favor d’una indemnització de 35 mil euros per a una altra dona en concepte de contribució a les feines domèstiques i la cura de la família. Queda un llarg recorregut encara per a resoldre conflictes derivats de l’antiga moral.

I el legislador dedica esforços a dissenyar una nova moral, no només a recollir drets de determinats col·lectius. I Carmen Calvo i Susanna Moll han de pagar multa per discrepar-hi. Vagi per elles.