Lectures d'estiu (i 5)

Els primers carros de combat alemanys van arribar als suburbis de Stalingrad l’1 de setembre de 1942. En aquell moment convergien sobre Stalingrad, pel sud, divisions motoritzades; per l’oest, s’acostaven divisions d’infanteria blindada; pel nord i cap al centre de la ciutat, la de caçadors i la divisió d’infanteria motoritzada. En aquell moment, defensaven la ciutat només 40.000 soldats contra el 6è Exèrcit i el 4t Exèrcit Panzer. El que no sabien era que l’Exèrcit Roig preparava una ofensiva a gran escala contra el 6è Exèrcit alemany”. L’estiu s’esvaeix a Stalingrad.

Deixa el llibre obert cap avall, per no perdre la pàgina, i va cap a la porta. Algú ha picat. Potser un missatger que vol deixar un paquet per a algú que no és a casa. És el veí. El veí que sí que ho és. Ara es penedeix de no ser en una pel·lícula, perquè podria tancar la porta i en menys d’un minut aparèixer un altre cop amb roba de mudar, pentinada i maquillada. Fins i tot tindria temps de recollir el saló. Com que és a casa i ningú no la grava, s’ha de conformar amb la cua mal pentinada, les sabatilles i el vestit ample que qualsevol dia l’abandona. Vol saber si li han deixat un paquet per a ell. No. Tots dos ho senten i la porta torna a lloc.

I ara que ha arribat el veí que sí que és el veí, pensa en l’altre, el del fons d’inversió, el que no era el veí però que ho semblava. Ja hauria de tenir alguna notícia, tot i que no havia sortit gaire convençuda de la reunió. No sabia si li havia interessat res del que li havia explicat. O potser amb l’agost pel mig havia de tenir més paciència. Torna a Stalingrad. Ell està concentrat davant d’una pantalla des d’on controla el trànsit aeri. Selecciona un avió, i li dona instruccions d’aterrar o d’enlairar-se, ha de vigilar els que arriben, els que sobrevolen, adjudicar pistes. Ha de ser molt precís en les decisions i en el temps, perquè d’altra manera podria haver-hi un accident i no pujaria de nivell en el joc. Havia d’aconseguir les monedes que li faltaven per comprar una aerolínia.

Ha decidit que donarà una oportunitat a la proposta que li va presentar aquella noia, i l’ha passat als analistes perquè en facin l’avaluació. No podria dir que l’havia impressionat amb l’actitud, més aviat l’havia desconcertat. No sabia si era decidida, detallista, controladora o despreocupada, fiable o falsa. Així que ha decidit donar-li una oportunitat. Ja li deuen haver dit, o potser no encara. Amb l’agost pel mig, calia prendre-s’ho tot amb calma. Truquen a la porta, així que desa el joc i va a veure qui és. Un missatger que vol deixar-li un paquet d’algú que no és a casa. Li diu que d’acord, i tanca amb el paquet a la mà.Torna al sofà, però s’ha cansat d’aeroports. Ara és temps de batalla. Un clàssic. Stalingrad. I mentrestant, l’estiu que s’esvaeix.