Llar mínima
L’ocupació per llar al nostre país se situa en una mitja de 2,5 persones, amb previsió a la baixa. La superfície mitjana dels pisos, tanmateix, es redueix d’una manera més lenta, i se situa encara en 84 m2, el que voldria dir que hi hauria 33,6 m2 per persona ocupant. Molts metres, perquè són cases pensades per famílies més grans.
La realitat d’una majoria de vides en solitud o amb poca companyia, volguda o no, requereix cases més acollidores, no tan espaioses com perquè ens sentim abandonats.
Si mirem la normativa d’habitatge a Catalunya, exigeix que hi hagi un mínim d’una sala d’estar menjador, un bany format per un vàter, lavabo i dutxa, i un equip de cuina. La superfície útil no pot ser inferior a 36 m2, i amb aquestes dimensions hi ha gent que fa meravelles, fins i tot encabeix dues habitacions.
I per aconseguir-ho, la cuina és clau. Així és des dels anys 20 del segle passat, quan l’arquitecta Margarete Lihotzky va dissenyar el que es coneix com la cuina Frankfurt.
Potser el nom no sona, però el tipus de cuina és el que ha perdurat durant dècades. La cuina Frankfurt es va dissenyar per als pisos de famílies treballadores d’una Alemanya en crisi immobiliària.
Estreta i allargada, organitzada en dues línies, els 1,9 m d’ample per 3,4 m de llarg, donaven només per a una persona treballant. En el disseny original, s’hi accedia des d’una porta que connectava amb el vestíbul, en una punta de la paret estreta; davant de la porta d’accés, hi havia una finestra i una taula com a zona de treball.
A banda i banda de les parets llargues, cuina de gas, taulell, armaris, calaixos, pica i escorredor, armari per a escombres, taula de planxa plegable. Oi que resulta familiar? Amb els anys, es va renunciar a una de les portes d’accés a la cuina allargada tipus en favor de la nevera.
Cal dir que l’arquitecta Lihotzky va viure amb el seu home en un apartament de 55 m2 ara destinat a visites turístiques.Si bé els pisos de 80 o 90 m2 són excessius per a una ocupació de 2,5 persones per habitatge, i amb 36 m2, o 55 m2 com l’arquitecta, es pot viure còmodament, hi ha qui de tant en tant mira de fer pressió a la baixa. Com els projectes recurrents de pisos nínxol.
Són habitacles de 3 m2, amb llit, endoll, televisor, carregador d’USB i dret a bany compartit, sala comú, armaris i cuina amb nevera i microones (no cuina). Aquestes iniciatives no prosperen perquè no aconsegueixen llicència.
Els pisos pastera, d’altra banda, tampoc no aconsegueixen llicència, però tant els fa. Serien el mateix concepte que el nínxol, però la TV la poses tu si la vols, igual que el microones.A tot això, m’agradaria saber per què les cuines amb illa són tendència, sobretot en pisos d’una o dues persones que no solen rebre visites i, per tant, no cuinen per a molts comensals.
