L'oficina de les mil i una coses
Quan perdem la cartera, una jaqueta, les claus del cotxe o el mòbil hi ha una altra cosa que no ens podem permetre de perdre: l’esperança de recuperar-ho. A l’Oficina de Troballes de Lleida reben cada dia mil i un objectes perduts. En alguns casos és fàcil localitzar el propietari, però normalment cal esperar que algú els reclami.
Sabates, rellotges, maletes, llibres, claus, passaports, jaquetes, paraigües... A l’Oficina de Troballes de Lleida els arriba tot tipus d’objectes que registren, classifiquen i guarden durant dos anys. “Hi ha ciutats que ja han començat a aplicar un reglament nou per tal de reduir el termini a sis mesos, però de moment a Lleida encara no s’ha decidit sobre aquesta qüestió”, explica Josep Maria Fuixench, sergent de la Guàrdia Urbana al càrrec de l’oficina juntament amb Josep Romero, funcionari de la Paeria. Passat el temps establert, “tot allò que es pot aprofitar com la roba o les ulleres es dóna a entitats benèfiques com Càritas o la Fundació Ferreruela perquè li donin una segona vida i la resta es destrueix”, diu Romero.
El clima també marca el temps dels objectes, quan plou entren, sobretot, paraigües
A grans trets els entren dos tipus d’objectes, “els que tenen un propietari que podem intentar localitzar perquè hi ha les seues dades –ja sigui documents oficials o targetes bancàries– i aquells que hem d’esperar que els reclamin perquè poden ser de qualsevol. Amb els primers tenim la responsabilitat de fer les gestions per tornar-los, ja sigui amb els ciutadans directament, amb altres ajuntaments o els consolats dels països d’origen a Barcelona”, raona Romera. “Amb la resta d’objectes hem d’esperar que els ciutadans vinguin a buscar-los o es posin en contacte amb nosaltres”. Si algú reclama una bufanda que va perdre i al magatzem en tenim una que correspon amb la descripció que ens fa i el lloc on van trobar-la és prou evident que és seua; el problema és si vénen perquè han perdut objectes de més valor com rellotges cars o joies”, diu Fuixench. “D’entrada no ensenyem res, sinó que busquem a la base de dades a partir de la informació que ens donen, i si ho tenim han d’aportar més dades i proves que ens permetin estar segurs que són els propietaris de la peça”, diu Romero. Per facilitar la identificació Fuixench recomana gravar les peces de més valor amb el nostre DNI perquè amb l’accés a les bases de dades policials els és molt fàcil localitzar-nos.
Arriben documents legals de tota mena
En el cas dels mòbils, per exemple, una vegada comproven que al magatzem en tenen un com aquell que reclamen, s’ha de ser capaç d’endegar-lo amb el codi secret o el patró, una prova evident que és seu. “Quan ens arriba un iphone els mantinc amb la bateria plena uns dies perquè hi ha una aplicació per localitzar-los, però la veritat és que no ha vingut mai ningú a buscar-los”, es lamenta Romero. “Més d’una vegada han vingut perquè buscaven una clau de cotxe i hem comprovat si era la seua perquè han endegat el cotxe davant nostre”.
Molts objectes els porten ciutadans, majoritàriament gent gran, però la majoria entren per altres vies. Aproximadament una vegada al mes els Autobusos de Lleida els envien una capsa amb tot el que han recollit; el primer que fan és obrir-la i procedir a la catalogació del contingut. Els mossos també els fan arribar tot allò que es troben i de tant en tant vénen els responsables d’establiments comercials o discoteques amb les mateixes intencions. En general ho recullen tot, però també es poden negar a acceptar allò que per la seua naturalesa es pot fer malbé. “Hi ha gent que et porta una carmanyola plena de menjar que s’ha trobat en un parc, això és insalubre i no té cap sentit guardar-ho”, apunta Fuixench.
Si ningú no els reclama, els objectes perduts es guarden dos anys. Després van a parar a entitats benèfiques.
De diners en metàl·lic n’entren molt pocs, la majoria de carteres hi arriben buides. Una de les llegendes urbanes que en aquest cas són certes és que si algú hi porta un objecte de valor, si passats els dos anys naturals ningú no l’ha reclamat la persona pot passar a recollir-ho i endur-s’ho definitivament.
És impossible saber quanta gent perd coses i mai no truca a l’oficina, però als responsables els sorprèn la quantitat de coses que els arriben i mai ningú no reclama.
OFICINA D'OBJECTES PERDUTS DE LLEIDA Carrer Salmerón 1 (Guàrdia Urbana) Telèfon 973 700 600 Horari, de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00
