Els vestits de paper de Mollerussa exquisits i delicats

Mollerussa reivindica el seu art. Ho fa des de fa més de 50 anys amb el concurs nacional de vestits de paper, una expressió cultural per a la qual la localitat reclama el reconeixement internacional de la Unesco. Aquest cap de setmana es fa un pas cap a la internacionalització provant d’aconseguir un rècord Guinness. Semblen peces de seda sumptuosa, de ras suau, presenten delicats brodats, però no són més que paper i molta, moltíssima imaginació, dedicació i treball. Cada any, al desembre, Mollerussa acull un espectacle singular: el Concurs de Vestits de Paper. A Mollerussa l’art de l’efímer assoleix la glòria amb el paper, tan delicat i fràgil. Costa de creure que el que desfila és paper, paper cosit a mà o a màquina (mai enganxat amb cola) i sense ni un petit tros de roba o plàstic. Els vestits de paper formen part de la meva memòria infantil i recordo encara amb emoció com s’obrien esbatanats els meus ulls i sortien exclamacions d’admiració dels meus llavis quan apareixien alguns models apoteòsics.

Artesania, cultura i tradició s’alien a Mollerussa per mostrar unes obres extraordinàries i úniques. Els Vestits de Paper de Mollerussa aspiren a superar la fragilitat que suposa la primera matèria de la qual estan fets i a projectar-se vers la immortalitat amb l’esperança de formar part, un dia, del catàleg de tradicions amb reconeixement internacional de la Unesco.

Abans d’assolir aquesta fita, els Vestits de Paper afronten un repte més proper: obtenir el rècord Guinness per a la major exhibició de vestits de paper mai feta al món. Més de 300 vestits d’entre els 2.600 que han desfilat al llarg dels 52 anys de concurs, s’exposen al Teatre L’Amistat per tal de promoure els valors culturals d’aquesta tradició i defensar els vestits de paper com un art que es deriva del saber popular, de la tradició de la costura i de l’excel·lència en el treball artesà. Un saber i una tradició que es materialitza en un producte final delicat i original i que es reprodueix cada any, projectant-se cap al futur per transmetre el coneixement a les noves generacions.

Perquè el patrimoni dels pobles no està compost només de les obres tangibles, d’arquitectura feta per l’home i de les meravelles de la natura. Hi ha també el patrimoni intangible, el cultural immaterial, la importància del qual no recau, només, en la manifestació cultural en si mateixa, sinó en tot el conjunt de coneixements i tècniques heretades i transmeses de generació en generació. Diu la Unesco que per mantenir-se viu, el patrimoni cultural ha de seguir essent pertinent per a una cultura i practicat i après regularment en les comunitats i per les generacions successives.

Els vestits de paper de Mollerussa són objecte d’una promoció constant i regular al llarg de l’any amb exposicions i desfilades arreu del país i també es fa una acció de difusió especialment intensa, adreçada a escoles de costura, a alumnes d’acadèmies i d’instituts, a escoles de disseny, a grups de dones o de jubilats o de joves amb inquietuds per conèixer l’art de treballar el paper i també per aprendre la tècnica de la costura. Garantir el futur és l’objectiu de les accions de promoció i de difusió del Concurs de Vestits de Paper.

A Mollerussa i al voltant dels vestits de paper trobem dos puntals: el Concurs de Vestits de Paper –se celebra cada any el mes de desembre en honor de Santa Llúcia, la patrona de les modistetes– i el Museu de Vestits de Paper –obert tot l’any–, on s’exhibeixen més d’un centenar de vestits guanyadors en alguna de les edicions del concurs. El museu, sens dubte, és l’element aglutinador de totes les voluntats, de tots els anys desgranats fent vestits de paper. És el gran aparador que permet l’accés al coneixement de la tradició al llarg de tot l’any als visitants que s’hi apropen.

La sorpresa, l’admiració, els aplaudiments i les lloances envolten el món dels Vestits de Paper de Mollerussa. Ningú no s’escapa al seu encant.

No és una tasca fàcil la de donar la textura desitjada a un vestit de paper perquè no sembli, precisament, paper. És a dir, que tingui l’aspecte de roba. Cal pintar o brodar el paper, fer-ne fil per fer ganxet o mitja, retallar peces, fer transparències. Tot requereix d’un gran enginy i l’experiència hi compta molt. La percepció de riquesa del teixit no és més que el fruit en la perícia a l’hora de trobar el paper més adient i el treball que s’hi fa. Hi ha molts tipus de paper: paper xarol, crespó, de barba, d’embalar, de seda, paper italià o francès, de qualitats diferents, com ara el reciclat i també paper arrissat, que sembla que és el que permet fer més variacions a causa de la seva fortalesa. Admet bé el disseny de dibuixos, es pot tenyir, es manipula molt bé. De fet, és el que més s’apropa a la roba.

El paper es fila per fer-ne fil, es treballa amb ganxet o agulles de fer mitja, es retalla, es combina per fer el teixit conegut com pota de gall, es pinta, es broda i es cus, i se li apliquen les tècniques pròpies de cada modista, de cada creador. Cadascun d’ells guarda algun petit secret, el seu truc per donar aparença de roba al paper.

No hi ha paper, per menyspreat que sigui, que no trobi en les mans artesanes un lloc d’honor. A Mollerussa, els i les modistes fan del paper vestits, uns vestits de paper sorprenents i exclusius.

Les modistes són les autèntiques protagonistes de la gran festa que es reprodueix cada any a Mollerussa. Elles i ells deixen la roba de banda durant uns dies, fan volar la imaginació per fer uns vestits de paper sorprenents i bolquen tota la creativitat en dissenys que res tenen a envejar als de roba.

Amb el paper, molta imaginació i molta destresa, els dissenyadors i les modistes confeccionen autèntiques obres d’art. El tipus de paper, els colors, les formes i les textures es combinen amb la imaginació i la creativitat, i l’obra final és tan extraordinària que la fragilitat que al principi caracteritza el paper s’esvaeix en veure’n el resultat final.

Les modistes poleixen les formes, adeqüen el vestit al paper i el paper al model que es vol fer; imiten el tacte del vellut, del fil d’or, de les puntes, busquen la caiguda adient. Són obres mestres efímeres, fetes per ser lluïdes una sola nit, en les quals es vessen moltes hores de feina, una extraordinària paciència i una enorme il·lusió.

Els i les concursants sempre sorprenen el públic amb creacions agosarades, de gran envergadura en la modalitat de fantasia i època i també amb molta creativitat i destresa en la creació de vestits de moda actual. Més d’un d’aquests vestits de moda actual podria passejar per les millors passarel·les internacionals de moda, tan rellevant és la confecció, l’originalitat i el tall del vestit.

La nit dels Vestits de Paper de Mollerussa, el públic sap que durant una hora i mitja veurà desfilar unes exquisides obres d’art. Cadascú triarà la seva preferida.

Hi ha modistes i dissenyadors que treballen molt bé la “moda actual”, amb els vestits confeccionats amb idees de disseny i moda del que se’n diu “moda de carrer”, també els vestits de nit i el prêt-à-porter. Per definir millor aquesta categoria, cal fer referència al concepte

passarel·la

. És a dir, els vestits que concursen en Moda Actual són creacions en què ressalta el disseny i l’originalitat, però a la vegada requereixen un tall i una confecció molt acurats per poder lluir els vestits a la passarel·la com es llueixen en les grans desfilades de tendències. No es valora el disseny ni la creativitat d’un vestit que sigui una rèplica de moda actual, sinó l’originalitat del model.

Una part del públic es declara “fan” dels “vestits d’època” perquè resulten molt cridaners i espectaculars. En la majoria dels casos, aquestes obres d’art reflecteixen fidelment vestits antics o moderns, utilitzats per a grans cerimònies o actes d’una especial rellevància. L’elaboració d’algunes d’aquestes peces, que a vegades tenen brodats, puntes o ganxet, és complicada i difícil, i també és molt important el treball de la model en el moment de la desfilada.

El punt àlgid de la nit, per a molts altres, arriba amb els “vestits de fantasia”, ja que combinen la fantasia amb tècniques molt especials a l’hora de tractar i treballar el paper per resoldre tots els aspectes del vestit. Es presenten uns acabats en què es fa difícil distingir el paper i no confondre’l amb roba: hi ha plomes d’au que semblen autèntiques, flors que podrien ser acabades de collir, perles acabades de sortir de la seva ostra, corones d’or i plata lluents... Molts cops, ha calgut esquinçar un tros del vestit per convèncer el jurat que és paper i no roba.

Hi ha també minúscules obres d’art en forma de vestits de paper per a les nines Barbie. I tanmateix, d’aquests petits vestits, de poc més d’un pam, els seus ornaments i els seus complements (capes, abrics, vels, barrets, puntes, joies o lligadures) son únicament i exclusivament fets en paper, cosit a mà o a màquina. En la realització d’algunes d’aquestes obres d’art que són els vestits de paper, hi ha també un repte: el de reproduir un model d’un dissenyador reconegut ja fet en roba. Creadors i modistes nacionals i internacionals esdevenen, en acceptar aquesta proposta, ambaixadors d’aquest art de recrear en paper un vestit que té un reconeixement previ com a disseny en roba. A tots els que se’ls ha proposat fins al moment han acceptat encuriosits i encantats de veure la destresa dels autors i autores de tan magnífiques obres treballant un material tan delicat com és el paper.

És únic al món. El Museu de Vestits de Paper de Mollerussa acull la col·lecció de vestits premiats al llarg de les diferents edicions del festival. Inaugurat l’any 2009, el museu té un fons de vestits que es renova a cada edició i permet fer de la visita a les seves sales una nova descoberta cada any. No és un museu estàtic i fred, hi ha mostres de paper que es poden tocar, es proposen visites guiades per conèixer com es treballa aquest material delicat i s’hi poden veure vestits mai exposats, dels més recents fins als mes antics, que es mantenen i es reconstrueixen gràcies a les mans de modistes voluntàries, sempre disposades a explicar els seus petits secrets.

L’edifici on s’ubica el museu forma part del conjunt arquitectònic del Teatre L’Amistat. La gran façana de vidre del vestíbul del teatre, de dimensions generoses, és com un gran aparador de la vida cultural i social de Mollerussa, de la qual els vestits de paper són el seu exponent més important. El Museu de Vestits de Paper és la materialització de tot el que representa aquesta manifestació a mig camí entre el disseny i l’artesania i també és una de les cartes de presentació de Mollerussa arreu. No hi ha cap altra ciutat que hagi construït un edifici en què el paper treballat i elevat a la categoria d’obra d’art sigui l’únic protagonista. Em confesso una apassionada amant dels vestits de paper, gaudeixo deixant-me sorprendre per la brillant imaginació de les seves creadores i aplaudeixo el sublim treball en l’execució d’aquestes singulars i exclusives obres d’art.