La comoditat de calçar-se l'èxit
Maria Albertin és una firma de sabates i complements artesans i de luxe que es produeix a Elda i es ven des de Barcelona i Lleida al món. Maria Albertin és sobretot el nom propi d’una lleidatana de 26 anys que no té ni un minut al dia per a ella, o que els té tots, segons es miri, perquè el que fa li dóna felicitat. Des de ben petita, la Maria Albertin tenia clar que ella volia ser la
jefa
de la seva vida. Muntar una empresa i la va crear a la seva manera. Ho veia a casa, on tenien la companyia lleidatana d’autocars Griñó, i solament veia que inspiració en el seu pare i el seu avi. Dibuixava patrons, jugava a fer col·leccions que portava a la passarel·la de la seva habitació, i quan va haver de decidir carrera va posar en marxa el seu pla. Va fer Administració d’Empreses, ADE, enfocant les pràctiques a allò que hi havia més allunyat del seu propòsit: una entitat financera. “Tenia clar que el que havia de saber bé era com muntar i gestionar una empresa, després ja podia gaudir creant-ne una”, explica Albertin, que des del passat mes de juny té obert un
showroom
de la marca de sabates i complements de luxe a Barcelona. En un any ha posat en marxa una empresa d’èxit, que crea artesanalment i de producció íntegra espanyola bosses i sabates per a dones que volen sentir-se a gust amb elles mateixes. La seva capacitat de focalitzar-se ha portat la Maria on està, amb solament 26 anys, i abans ha passat per jornades de 24 hores de set dies a la setmana a grans marques com Stradivarius, on portava la comunicació digital, i de premsa internacional. Una altra empresa de la qual ha après molt i que, com ella diu, “ha sigut una gran escola”, és WSGN, l’agència que marca les tendències de moda a nivell mundial. “Durant un temps vaig ser caçadora de tendències. Això em va fer desenvolupar una mirada que m’ajuda a intuir el que es portarà, el que agrada, i integrar-ho al meu estil atemporal”, explica.
Actualment produeix a Elda, a la mateixa fàbrica que fan les sabates de Louboutin, els de la famosa sola vermella, o Prada. “Quan vaig plantejar-los el meu projecte de produccions limitades (fem 40 unitats de cada model), van dir que no. Em demanaven un mínim de 30.000 parells”. Llavors la Maria va fer tractes amb una altra fàbrica, però va tancar de manera precipitada deixant-la sense col·lecció. “Aquell dia vaig trucar al meu pare des d’Elda i em va recomanar que tornés cap a casa. Com que no tenia res a perdre vaig tornar a trucar a la fàbrica amb la qual jo volia treballar, i em van denegar una cita. Així que em vaig quedar a la porta esperant que sortís el responsable”. Quan la va veure la va reconèixer. Després d’escoltar-la li va dir: “Així que vols treballar? Doncs vine demà a les vuit del matí que comencem”. Les paraules màgiques de recompensa a hores de treball, esforç i focalitzar la seva energia. D’això fa un any i no solament les vendes donen la raó al seu projecte amb la visió que totes les dones de 18 a 20 anys puguin portar sabates elegants, de luxe, fetes aquí. També l’han acollit les principals
influencers
del país com Dulceida, que promou les sabates de la Maria Albertin per la seva elegància i comoditat. Sabates artesanes que passen per 30 persones abans no estan acabades i que no tenen l’aprovat definitiu abans de fabricar-se fins que ella mateixa se’ls emprova. “Abans passa pel peu de calçar”, explica, i ens descobreix una professió curiosa: la de la dona amb un peu ideal, que fa el 37, cobra per emprovar-se els prototips i dir si són còmodes o no. Les dones són el públic de Maria Albertin i tots els seus models tenen noms femenins. “De dones que m’envolten, com la meva àvia Olga, que és també una de les models oficials de la marca. I el model emblema de la casa és Charline, el clàssic, que és el nom del meu pare posat en femení. Ell és un dels puntals, però no l’únic. La meva mare, que és auditora, s’encarrega de la gestió econòmica de l’empresa, la meva parella de producció i infraestructura, Helena, la meva cosina, és la meva mà dreta”, explica. Ara per ara és una empresa familiar, que és on va néixer la llavor d’aquesta jove empresària, però la idea és seguir creixent i acabar tenint un equip en què delegar. “Estic feliç perquè faig el que vull, però són moltes hores”, conclou.