Monges del segle XXI“No em posis la casa com la del Ned Flanders”

El monestir de Santa Maria de Refet, a Seró, està habitat de nou gràcies a l’empenta de dos jerònimes. Sor Maria Trinitat i Pilar són dos monges de clausura que trenquen prejudicis, retiren la palla i es queden amb l’agulla del paller. Són fidels al missatge de Déu però innoven en les formes de comunicar-lo. Les visitem i les descobrim.

Aquesta va ser la frase que li va dir el marit no creient d’una amiga creient de la Pilar. Acte seguit, l’amiga es va posar a buscar empreses que produïssin articles amb missatge cristià però adaptat al llenguatge i de dissenys contemporanis. La Pilar ens ho explica perquè és a partir de la seva amiga que va conèixer empreses de regals cristians que trobaran a Instagram com

@haveagodtime

, amb seu a Madrid;

@thefishermen

, de Barcelona;

@blessings

i

@llenadegracia

de Madrid. A la botiga del monestir de Refet hi ha una representació d’aquestes empreses que busquen evangelitzar les noves generacions parlant el seu llenguatge, el que domina Mr Wonderful, Lucia Be o Charuca.

Jesús i els seus apòstols sabien que

perquè la gent els escoltés, havien d’anar a trobar-los

. Així, recorrien els pobles visitant places, mercats i altres espais on es feia vida social. Aquesta és la norma que segueixen les monges jerònimes que des de fa dos anys viuen al monestir de Refet. Així, la Pilar i sor Maria Trinitat estan allà on es troba la gent: a les xarxes socials, per poder evangelitzar i, també, guanyar els diners que necessiten per mantenir el monestir. La Pilar diu que no innoven, que sempre s’ha fet de promoure la paraula de Déu, però sí que innoven en el llenguatge i els canals de difusió. Tenen WhatsApp, Instagram, botiga en línia i una pàgina web amb blog actiu.

Les coses solament canvien quan es fan de diferent manera. Així va ser com sor Maria Trinitat va prendre la determinació d’emancipar-se del convent de les jerònimes de Barcelona i reconstruir el monestir de Refet com un espai on començar de nou per evitar que l’orde morís. Fa dos anys, aquesta doctora en Biologia que va ingressar a l’orde amb 32 anys, va assistir a la cloenda de la vida consagrada que va celebrar-se a Roma. Aleshores feia uns mesos que la Pilar havia sortit del convent cansada dels prejudicis de les generacions més grans de les monges. A Roma, sor Maria Trinitat va escoltar com el papa alertava dels efectes de la inseminació artificial als monestirs, referint-se a importar vocacions de països estrangers i animava les que havien consagrat la seva vida a Déu que escoltessin les necessitats i els nous llenguatges de la societat per tal de portar el missatge cristià arreu. “Vaig veure clar que la visió de la Pilar, que era també la meva, era el camí. Calia tornar als orígens i treballar per atansar-nos a la gent i recuperar vocacions”, diu sor Maria Trinitat mentre s’escalfa les mans amb una infusió de ratafia. “El missatge de Jesús l’entén tothom si arriba. Ara bé, com pot arribar avui dia? Amb les xarxes socials”, explica la Pilar, qui, abans d’entrar a l’orde de les jerònimes dirigia una empresa de turisme amb èxit, després d’haver estudiat la carrera d’Història. Va caldre un WhatsApp i una emoticona somrient perquè la Pilar acceptés la proposta de sor Maria Trinitat de sortir del monestir de Barcelona, on encara hi ha 25 monges d’edat avançada i algunes de joves, arribades de l’Índia, i instal·lar-se a Santa Maria de Refet. Quan van arribar estava impracticable, impossible d’establir-s’hi. El bisbat d’Urgell va fer les reformes imprescindibles i les dos monges van passar-hi la primera nit el 23 de març del 2016. “Teníem un camping gas a sobre d’aquesta taula. Res. Però molta il·lusió”, coincideixen. El bisbat d’Urgell els cobra un euro de lloguer i a canvi elles paguen el manteniment. Com? Vet aquí la manera com s’han guanyat l’estima dels seus veïns. Fan espelmes, tasses i sabons naturals que venen a la botiga del monestir que, a poc a poc, s’ha anat ampliant amb altres regals cristians que un compraria pels missatges positius i d’amor, de l’estil de Mr. Wonderful, i altres productes de proximitat com el vi de Seró de Vinya l’Hereu o el formatge de Tòrrec. “El que tenim a les vitrines de la botiga són regals cristians i amb la seva venda col·laborem amb algunes famílies”, diu la Pilar. Ens parla de @thecoziwife, una mare de família cristiana d’Illinois que va començar a fer fundes de tasses i cervesa amb missatges evangelitzadors per vendre i treure’s un sou quedant-se a casa a criar els seus fills i fer

homeschooling

.

Les visitem un dia de boira que no arriba a l’altura del monestir. Les portes estan obertes. Sempre. Un cartell a la porta ens indica que estaran encantades de rebre qualsevol que s’hi atansi. “Abans de venir, però, demanem que ens truquin perquè potser no hi som”, diu la Pilar. És inevitable que ens contrariem. Són monges de clausura però van i vénen cada dia de Balaguer per anar a missa de nou, i també es desplacen a fer encàrrecs o rebre els productors de la zona, que molts són amics també. “Clausura no és estar tancades rere d’una reixa com abans. Clausura és viure apartades del món, centrar-se en la pregària, en el treball, a acollir la gent que ve a l’hostatgeria, a difondre la paraula de Déu... Però no a tancar-se. De fet el que volem és apertura, és difondre i atreure la gent. Que tornin a fer seu el monestir i es recuperi la fe. Avui dia no s’entén la importància de la pregària a la societat i cal que existeixin les vocacions per tenir aquest equilibri social”, explica sor Maria Trinitat. La pregària és una constant al seu dia a dia, que comença a les sis del matí. Ens expliquen que abans, la gent s’atansava als monestirs, on sabien que les monges pregaven per les seves necessitats, i donaven un paperet amb la seva demanda escrita. “Ara la gent ens escriu per Instagram i per WhatsApp i preguem per ells”, diu la Pilar. Els demanen que preguin per familiars malalts, per matrimonis en perill, i altres preocupacions grans i petites. Seguint amb el seu dia a dia, després de fer les lectures de la missa del dia i les primeres pregàries a les seves habitacions, esmorzen i agafen el cotxe per anar a missa de les nou al Sant Crist de Balaguer. Aprofiten el camí per resar el rosari i de tornada fan encàrrecs. De nou al monestir treballen (aquests dies estan ben enfeinades fent lots de Nadal per a una empresa de Barcelona amb productes de la zona que poden consultar a

www.refetviu.cat

). Abans de dinar fan la Sexta, i segueixen en silenci fins a l’adoració del Santíssim a les 16.00 hores. De nou, tarda de treball i els vespres de pregària per acabar amb el sopar de les 20.00 h, les completes i a dormir a les 23.00 hores. “Com que hi ha tanta feina, som flexibles en els horaris”, apunta la Pilar. Tornarem a Santa Maria de Refet, per la calma que s’hi respira, pel somriure i caliu de la Pilar i sor Maria Trinitat. Diuen que no són modernes, que no inventen res. Però sí que són innovadores. Un raig de llum d’una nova era en les formes a l’Església. “Si no és de Déu, el nostre projecte es desmuntarà”, apunten. Però la seva energia, història, empenta i somriure ho ha de ser per força.