Anem a buscar el tronc al bosc

Centenars de troncs de Nadal han arribat a les cases de Lleida després d’un viatge intens que els ha portat als boscos de la província. A principis de desembre, els infants reben una carta a casa del seu tió, que els indica el bosc on els espera. Aquí comença una aventura, que alguns diuen “per caçar” el tió. La Mitjana, Tiurana o Puigverd de Lleida són alguns dels llocs on hi ha més concentració d’activitats per trobar tions. A hores d’ara, els troncs de Nadal deuen estar gairebé al punt de caramel, o de torrons i vi blanc, com diu la cançó. Els petits de la casa fa gairebé un mes que els donen mandarines, pa, galetes, aigua i restes de l’esmorzar, dinar i sopar. Uns àpats que els tions, troncs, tronques o soques mengen d’amagat. Cada casa té la seva dieta i la seva tradició a l’hora de reunir-se amb el tronc a principis de desembre i en aquest reportatge en descobrim una que està prenent protagonisme en els darrers anys: anar a buscar el tió al bosc.

A finals de novembre arriba la carta. El tronc escriu als infants de casa i els diu quin dia arribarà i on. Els demana que el vagin a buscar amb una manta i el portin a casa on haurien de tenir-hi preparada aigua i mandarines. Fins a 25 famílies van anar el primer cap de setmana de desembre als camins de Puigverd de Lleida, on la Laura Pich i l’Èlia Pellicer, dos mestres d’Educació Infantil que gestionen l’Espai Meraki, es van encarregar que els nens seguissin una gimcana amb pistes fins arribar al seu tronc. “Havíem vist que altres localitats donaven l’oportunitat de fer-ho i ho vam plantejar a les famílies usuàries de l’espai educatiu Meraki. Hi va haver força acollida, així que vam organitzar diferents recorreguts, segons l’edat dels nens i les nenes que venien. Alguns, fins i tot en cotxet!” L’Espai Meraki va néixer el mes d’octubre des de l’Associació del Jovent de Puigverd de Lleida. Tots els dimarts, l’Èlia i la Laura fan una proposta de joc perquè els infants de 0 a 4 anys, acompanyats de la seva família, descobreixin, explorin i es diverteixin aprenent. “És la nostra manera d’entendre l’educació, i malauradament no es fa així des de les escoles, encara que hi ha excepcions impulsades des dels professionals inquiets com ara nosaltres, que segueixen i apliquen pedagogies com Montessori, Waldorf o Reggio Emilia”, expliquen. “Ha sigut un èxit, i l’any que ve mirarem de repetir-ho”, avancen, després de confessar que algunes famílies van fer notar que els 10 euros que pagaven per participar en la gimcana encara són pocs, perquè l’Èlia i la Laura van deixar un tros de manta, bastons, un pot de xocolatines i altres elements que anaven recollint en forma de pistes els nens i les nenes, que acabaven amb la troballa de bastons per picar i el seu tronc estimat.

Dels camins de Puigverd passem al bosc de la Mitjana de Lleida, on Agipa, una associació de Pardinyes que treballa amb infants, joves i famílies apostant per una educació en valors a través del lleure, va acompanyar fins a 250 troncs de Nadal en la seva esperada trobada amb els infants de cada casa. “En aquest tercer any de recollida del tió es van acabar les places a les tres hores d’obrir-les. Hi havia famílies que ens havien escrit ja a l’octubre per saber si enguany faríem l’activitat de recollida del tió al bosc”, explica la Irene Garcia, encarregada habitual de la gestió de l’activitat, que enguany hi va anar de suport i per acompanyar la seva filla Nahia, de dos anys, a buscar el seu tió, ja que estava de baixa de maternitat de la seva segona filla. L’activitat és una festa organitzada per tal de crear una estona emocionant i divertida en família, no pas per guanyar diners, així que Agipa no preveu ampliar dies de recollida ni places de participació. “Ho fem amb voluntaris de l’associació i algunes famílies, poques, que s’ofereixen. Tot i que quan vénen a deixar el tronc els diem que es poden oferir voluntaris, costa. És un gran desplegament i no cobrem res. Aquest any hem ampliat la quota per tronc a 8 euros per als no socis i així fem una mica de calaix a l’associació de cara a properes festes, com la del Carnestoltes”, explica la Irene.

Tant l’activitat d’Agipa com la de Meraki comparteixen el vessant solidari, ja que totes les famílies que hi van participar van poder fer un donatiu per a La Marató de TV3. “S’ha notat que el tema de La Marató d’enguany ens toca a molts de prop i els donatius han sigut superiors als de l’any passat”, explica la Irene. Després de la cursa per trobar el tronc, a la Mitjana es va organitzar un esmorzar i a Puigverd un vermut al recinte del pícnic de les piscines.

Si la família s’estrena en la tradició, és molt recomanable explorar el web de

caçations.cat.

Si en iniciatives com les d’Agipa i Meraki els troncs que busquen els nens i les nenes són els seus, els de cada any, si un s’apunta a caçar tions als boscos de Catalunya acaba trobant una soca nova de trinca. Per això el preu és també superior. Enguany, els boscos de Tiurana s’han estrenat en aquesta iniciativa i la tècnica de Turisme Anaïs Capellades destaca que “les més de 40 famílies que han vingut a Tiurana a trobar el seu tió han marxat encantades, amb ganes de repetir”. És el cas de la Mònica, que va organitzar un dia en família amb el seu exmarit, la seva dona i els tres fills que tenen en comú: el Sergio, l’Èric i la Nahia. “Sóc filla de l’antiga Tiurana i sempre que podem venim al poble des de Manresa, on vivim actualment. Quan vam veure que feien l’activitat no ho vam dubtar i ens hi vam apuntar per passar un dia al bosc en família. Per crear records inoblidables”. A més, l’activitat de Caça Tions va ser una bona manera d’atreure gent al poble. “Molts aprofitaven per quedar-se a dinar i conèixer la historia de Tiurana, un poble inundat pel pantà de Rialb i que es va reconstruir al Solés.

Aquesta nova tradició nadalenca d’anar al bosc a trobar el tronc guanya adeptes any rere any, tot i que encara n’hi ha que de forma tradicional un bon dia puja a les golfes a buscar el tió, on ha dormit tot l’estiu, primavera i tardor. També hi ha troncs que truquen a la porta de casa i esperen inanimats que els petits de casa els pleguin i els entrin a casa, on seran alimentats i encebats amb l’esperança que abans de la Nit de Nadal es facin algun pet amb sorpresa. Arribin com arribin, en dos dies tornaran a marxar, després de les garrotades i de buidar la panxa en forma de regals i dolços.