Calaf obre les portes del passat

La plaça Gran de Calaf ja no bull com antany. La vida fa molt temps que va desplaçar-se fora del nucli antic i els comerços van abaixar la persiana. L’ajuntament ha decidit alçar-les una altra vegada i ha museïtzat uns quants comerços històrics de la plaça. Ara es poden visitar tal i com eren quan els van tancar. Un viatge al temps per no perdre la memòria. Amb el pas del temps també canvien els paisatges urbans i els costums. Els pobles creixen, zones d’horta es converteixen en barris nous i els carrers s’allarguen. La gent es muda a cases més confortables, els comerciants busquen locals més grans i la vida a voltes es desplaça dels carrerons històrics a carrers més transitables. Calaf va ser durant segles un pol atractiu del comerç a la Catalunya central: des del segle XIII, quan el mercat setmanal del dissabte se celebrava a la plaça gran. “Quan jo era petita, aquí hi havia tota la vida del poble, als baixos de cada casa hi havia un negoci i la gent feia molta vida al carrer. Moltes cases tenien la cuina darrere la botiga i al pis només hi pujava per anar a dormir”, recorda Montse Mestres, filla del pastisser de Cal Mestres. El 1948 el seu avi va comprar l’obrador perquè el seu fill es guanyés la vida de pastisser, i així va ser fins que es va jubilar el 2006.

“Des de l’ajuntament volíem revitalitzar el centre històric oferint ajudes per obrir comerços nous, però la vida ja fa molts anys que es va traslladar a la part baixa del poble i ningú no va mostrar interès per instal·lar-se a la part vella, recorda Màrian Vilaseca, tècnica de promoció econòmica. “En obrir els primers locals de la plaça que els veïns ens havien cedit per al projecte, ens vam adonar que hi havia tot un patrimoni que restava per descobrir. Aleshores ens vam plantejar la idea de recuperar els comerços històrics de la plaça”. Una impremta, una pastisseria, una bodega, una botiga d’ultramarins, una altra pastisseria que va derivar en taller de pintura, una merceria i una acadèmia de repàs escolar. “Els comerços estan situats als espais originals i gràcies als propietaris hem pogut reconstruir-los amb molta fidelitat”, explica Adrià Muñoz, el tècnic de turisme que fa les visites. “Els germans Josep Maria i Jaume Oller van tornar a pujar maquinària vella de la nova impremta i ens van assessorar per poder explicar com funcionava fa cinquanta anys”. El Jaume, a punt també de jubilar-se, va treballar molts anys al local original de plaça Gran i recorda que “aleshores la feina era molt més artesanal, però també es treballava molt més que no pas ara perquè no existien les impresores domèstiques ni el correu electrònic”.

“La majoria dels visitants que durant aquest primer any s’ha acostat fins a la plaça Gran de Calaf és gent gran”, apunta l’Adrià, “sovint moguts per la nostàlgia del temps passat”. Les visites són col·laboratives, ja que molta de la gent coneix els espais perquè els recorden la seua infantesa. “Aleshores expliquen anècdotes i em comenten curiositats que, a vegades, incorporo al relat”. Una de les veïnes que també s’ha prestat a col·laborar amb el projecte és la Rosa Maria Duocastella, que va regentar una merceria i perfumeria fins als noranta: “tinc molt gènere que no vaig llençar i que podran aprofitar per a la nova botiga”. Olors, productes, colors i records que es mesclen en un viatge en el temps inoblidable.