Un món de xarel·lo per descobrir a Lleida

Corria l’any 2009 quan l’enòloga Judit Sogas va decidir engegar el seu propi projecte en el món del vi després d’anys d’experiència en altres cellers. Forma part d’aquest selecte grup de dones acadèmicament i personalment preparades que trepitgen fort en el món de l’enologia i el vi. Per ser fidels a la realitat, hem de dir que el seu marit, arquitecte de professió, sempre l’ha acompanyat i l’ha animat en l’aventura d’endegar un projecte personal, però els coneixements i la trajectòria professional en aquest camp són d’ella. Expliquem això perquè va ser juntament amb ell amb qui van descobrir un tros de terra del qual es van “enamorar” mentre voltaven per la Noguera. La paperassa cadastral l’anomenava VinyesDalt i estava a Rubió de Sols, al terme de Foradada, sota les ribes de la Serra del Munt, al marge esquerre del Segre. Van comprar la finca, de cinc hectàrees, i van començar a treballar les terres, que van plantar els anys 2010 i 2011. Van reformar la casa i el magatzem i va néixer el celler, Rubió de Sòls, que acaba de presentar el seu tercer vi, Rubiòls, una selecció de xarel·los dins de la mateixa finca, criats durant 14 mesos en bóta de roure francès i guardat en ampolla durant 14 mesos més.

El terrer, la vinya i treball acurat són els trets amb què la Judit Sogas ha volgut treballar a l’hora de crear Rubió de Sòls

Un dels trets que caracteritzen aquest celler emmarcat dins de les firmes de petites produccions que busquen un alt nivell qualitatiu i gairebé d’autor és el fet que la seva producció està centrada gairebé exclusivament en la varietat xarel·lo. “Hem plantat una selecció de diferents xarel·los d’arreu de Catalunya. Un any abans de fer-ho, vam escollir redoltes de vinyes velles, d’uns camps propers a Tarragona, i per altra banda, uns altre esqueixos de vinyes del Penedès, a més de xarel·los seleccionats de planters ben reconeguts i estudiats”. Té molt clar per què va escollir aquesta varietat. “Per una banda, volíem un caràcter diferenciador a la nostra zona”, explica, però també perquè “és una varietat molt bona per fer qualitat. És molt poc productiu, però sí que és un tipus de raïm molt apte per fer vins molt variats, a més a més, també pots fer cava, vins dolços, és una varietat molt versàtil”, assenyala, abans de deixar clar que “també depèn de com la treballis”.

Ara, un cop passats els primers anys, quan mira enrere sí que s’adona que el que més l’ha sorprès de la seva pròpia aventura ha estat “aquest abocament tan gran, els primers anys és un esforç total, en què ho dones tot, el 100%”, malgrat reconèixer que “recompensa molt”. En el seu cas, sobretot, “no només perquè estàs creant una cosa nova sinó també perquè el fet d’estar vinculat a la terra ajuda que deixis una petjada”. Amb aquesta afirmació es refereix que “intento millorar el lloc on som, en el sentit que hem arreglat una terra que estava pràcticament abandonada. Penso que he recuperat una zona i li estic donant vida”, reflexiona. Una postura del tot coherent amb el fet que els vins que produeix són ecològics. Abans d’embarcar-se amb Rubió de Sòls tenia una notable trajectòria en altres cellers, avalada pel fet de pertànyer a una de les primeres promocions de la carrera d’Enologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), pionera a Espanya a impartir aquesta titulació. I és que va ser precisament el naixement de la carrera universitària el que va ajudar a professionalitzar el sector.

La finca té unes cinc hectàrees de vinya plantada, repartides en cinc parcel·les amb dos microclimes diferents

És per això que la Judit reivindica la preparació que tenen tant ella com els companys, malgrat que s’hagi posat de moda el món del vi i existeixi força postureig al respecte. Però, com en tot, cal saber destriar el gra de la palla.

Judit Sogas, eneòloga i viticultora: “Les enòlogues estem guanyant presència en el món del vi” Com engega el projecte del celler? Sóc de Valls però vaig venir a Balaguer per motius professionals, per endegar un projecte de celler nou. Amb els anys, voltant per la Noguera amb el que ara és el meu home, vam trobar Rubió de Sòls. És un lloc preciós que complia tots els requisits per plantar vinya, amb un paisatge privilegiat. Ens en vam enamorar i vam pensar que seria un lloc ideal per plantar vinya. De fet, el neu nom és VinyesDalt, que ja et pot donar una idea, tot i que aleshores no hi havia res plantat, feia molts anys que s’havia deixat de treballar. Per què es va interessar per l’enologia? Sóc de les primeres promocions d’enologia de la URV i quan em van suggerir que hi havia aquesta carrera nova em va cridar molt l’atenció. A més a més hi havia el factor de proximitat, que la podia estudiar a prop de casa. Tot plegat em va fer pensar que tenia moltes possibilitats de treballar, de fer una feina bonica, atractiva, nova i diferent, tenint en compte que no vinc del món del vi i que a casa no teníem vinya. Quina presència tenen les dones en el món de l’enologia? La URV va ser una universitat pionera a impartir la carrera d’Enologia a l’Estat espanyol. Fins aleshores era un món d’homes. Quan jo vaig començar a estudiar, que era de les primeres promocions, més d’una quarta part érem noies, però no totes vam acabar o s’hi van dedicar. En començar a treballar, tots el enòlegs o màxims responsables del vi eren homes. A què ho atribueix? Una part és cultural. Malgrat tot som en una societat patriarcal i moltes companyes van escollir dedicar-se a la família. És cert, però, que això està canviant. Ara es busquen enòlogues, en femení, i les enòlogues cada cop estem guanyant més presència en el món del vi. Per què? Sembla que ens hem posat de moda [riu]. Seriosament, existeixen estudis científics que diuen que les dones tenim més aptituds sensorials i això pot afectar els vins. Pel que fa a la feina, tenim les mateixes capacitats. Hi ha molt postureig en el món del vi? Sí, però no per part dels enòlegs, més aviat de gent que no es dedica professionalment al món del vi o que no s’ha format com sí que ho hem hagut de fer els enòlegs.