Festes amb màgia

Les empreses d’organització d’esdeveniments són un fenomen a l’alça. Ara bé, si n’hi ha alguna que està en boca de tots és La Puta Suegra. Creativitat i professionalitat amb ànima ponentina (també internacional i d’una altra galàxia), ja que un dels dos fundadors és el lleidatà Josep Plana. L’únic límit que es posen és la imaginació. Pilar Rubio i Sergio Ramos, Kimbal Musk o Cartier són alguns dels que han confiat en ells.

Darrere de La Puta Suegra hi ha una

ànima amb dos cervells

perfectament compenetrats que van coincidir professionalment per primer cop al Sónar. Són la barcelonina Marta Gilabert i el lleidatà Josep Plana. Ella ve del món del dret mercantil i de la gestió d’esdeveniments per a grans empreses. Ell va ser durant anys el director de comunicació del Grup Sorigué, després d’haver començat la seva trajectòria laboral en el món audiovisual. Potser per això, cada una de les seves produccions té una escaleta que es compleix minut a minut. Tot està pensat i planificat. Ambdós plegats són creativitat i entusiasme en estat pur. I a la vegada, quan comencen a treballar, mètode i planificació fins al mil·límetre. Per això, tan aviat poden muntar un circ com un concert o convertir una esplanada erma en un escenari idíl·lic per celebrar un casament que ni protagonistes ni convidats oblidaran mai.

Van començar a estar en boca de tothom després del casament de la mediàtica presentadora de televisió Pilar Rubio amb el futbolista del Reial Madrid Sergio Ramos el passat mes de juny. La veritat, però, és que aquella va ser una boda més al seu catàleg. Espectacular, sí, però no pas la primera. Un any abans, tothom mirava a Empúries. Kimbal Musk, germà del fundador de Tesla Motors, Elon Musk, es casava amb la milionària texana i activista mediambiental Christiana Wyly, lluint un vestit de

cowboy

blanc trencat i barret d’ala ampla que no va passar desapercebut. En realitat, era una

reboda

atès que ja s’havien casat a l’abril als EUA, però això no va impedir que una part de les magnífiques ruïnes grecoromanes es tanqués al públic per a l’ocasió i més de 300 convidats provoquessin una petita revolució a l’Alt Empordà, malgrat gairebé no deixar-se veure. Darrere dels dos casaments hi havia La Puta Suegra, una empresa nascuda l’octubre de 2015 amb ànima 50% lleidatana i un nom més que cridaner, l’èxit de la qual l’ha portat a expandir-se recentment amb una nova oficina a Nova York, amb el nom d’International Wedding Agency. És el país dels

weeding planners

. De fet, allí van néixer, però segur que ells són capaços de conquerir-lo. I és que La Puta Suegra no s’encarrega només de bodes, es tracta d’una agència d’organització d’esdeveniments. Han treballat per primeres marques internacionals com a productors d’alguns dels seus actes corporatius, a més de clients privats i socials. Això sí, és difícil saber quins, encara que per citar-ne alguns, la firma d’alta joieria i rellotgeria Cartier estaria entre ells. La discreció és un dels senyals d’identitat de La Puta Suegra i excepte que siguin els clients els que ho publicitin, ells no diuen ni mu.

En Josep Plana és la “meitat lleidatana” de l’empresa i la Marta Gilabert, la barcelonina. Ambdós són l’ànima de La Puta Suegra, una barreja de productors i creatius que treballen sota els “paràmetres de llibertat i coneixement”, expliquen. Per això, abans de començar a muntar res “necessitem conèixer molt molt bé el client, entendre els seus objectius, i si és el cas, també la marca i els productes. Aleshores entrem al món de les idees: és aquí on necessitem llibertat per dur-les a terme”. Tant és així que molts cops, fins i tot els mateixos clients o nuvis no saben algunes de les sorpreses amb què es trobaran a la festa. “I no els importa, de fet, estan disposats a jugar amb nosaltres.” Un joc que no deixa de ser una implicació fins al moll de l’os. De fet, en cada casament, com a mínim “cinc persones de l’equip coneixen els noms i cognoms de tots els convidats, així com la seva relació amb els nuvis. A qualsevol que li expliquis pot pensar que estem bojos, i és que una mica sí que n’estem”, riuen. Un equip que es pot arribar a estirar com un xiclet. No en va, hi ha 12 persones fixes, però a l’hora de muntar un esdeveniment, poden arribar a ser fins a 700 de manera eventual. I tot cronometrat al mil·límetre. Segurament aquesta és una herència de la formació del Josep Plana, amb una llarga experiència en el món audiovisual. Cada producció que dirigeixen té una escaleta de 12 pàgines. “Poden estar passant 8 coses a la vegada i tot ha de sortir bé i al moment oportú.” I amb

tot

no es refereixen precisament a engegar música enllaunada. Als seus esdeveniments, molts en finques particulars o al mig del no-res, s’hi han vist “parcs d’atraccions, un drac volador, toros mecànics, una carpa de circ, helicòpters...” Per tot això, compten amb molt poca gent que vingui del sector de l’organització d’esdeveniments. Entre els seus col·laboradors hi ha arquitectes, metges, dissenyadors, interioristes, enginyers, advocats, historiadors de l’art... “L’objectiu és ampliar la visió i aprofundir en altres temes rellevants de la producció que estem fent en aquell moment”, expliquen. De fet, ells expliquen que organitzen “saraus”, un concepte que ja dóna una idea de la dimensió del tomàquet que volen muntar. Tal ha estat el seu èxit que en lloc d’ampliar, redueixen esdeveniments. El primer any en van fer una quarantena i ara es plantegen fer-ne una vintena cada any. I això que les peticions ronden les 300. Nacionals i internacionals. “Anem allà on ens necessiten. Per nosaltres, no hi ha gaire diferència entre un muntatge aquí o a fora. La majoria dels clients internacionals ho són perquè han viscut alguna experiència amb nosaltres aquí.” Amb aquestes premisses no resulta estrany que s’hagin animat a obrir oficina a Nova York. I per a qui vulgui dir que la vida és molt més que

saraus

, que es posi a la cua. Ells també ho saben. Per això, signen un projecte sense ànim de lucre, Adopta una Suegra, dirigit a persones grans amb Alzheimer. Qui els vulgui contractar, n’ha de ser partícip. I és que la diversió no està renyida amb la consciència social.