Aragó... amb molt de gust

Som veïns i compartim història, paisatge i paisanatge, però els atractius turístics i gastronòmics d’Aragó segueixen sent uns desconeguts a les nostres comarques. La Confederació d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme d’Aragó vol resoldre-ho amb la campanya ‘Aragón con gusto’

A

ragón con gusto

és un festival gastronòmic que ja va per la setena edició i en el qual participen 120 establiments de les tres províncies que ofereixen als seus clients el segell distintiu de la qualitat dels productes de proximitat de les seves respectives comarques. En les sis edicions anteriors hi han participat 1.372 establiments, que han venut uns 74.000 packs gastronòmics. L’objectiu dels hostalers aragonesos és difondre l’excel·lència més enllà de les seves fronteres i amb aquest objectiu van organitzar el primer cap de setmana de desembre un recorregut per la comunitat amb periodistes procedents de Catalunya, Madrid, València, Navarra i Andalusia.

El periple va arrencar a Saragossa amb un dinar oficial al restaurant River Hall amb vistes sobre l’Ebre i les torres del Pilar al fons en què el vicepresident de la Diputació General d’Aragó, Arturo Aliaga, i el president de la Confederació, Luis Vaquer, van ressaltar les bondats gastronòmiques d’Aragó i el seu potencial turístic, basat en paisatges tan extraordinaris com diversos, uns productes d’una qualitat contrastada i uns professionals que han demostrat el seu nivell d’excel·lència en certàmens nacionals i internacionals.

La primera etapa va tenir Osca com a destí amb la visita a la botiga d’ultramarins més antiga d’Espanya, La Confianza, que data de 1871 amb la tercera generació al capdavant de l’establiment, que manté la decoració tradicional i una oferta en la qual es barregen les delicatessen, el bacallà i tot tipus de condiments.

Al peu del canó, la veterana María Jesús, tota una institució a la ciutat, explica com en els temps de postguerra fiaven als seus clients, que anaven a pagar el diumenge, i com s’han adaptat als nous temps amb un saló de degustació primorosament decorat amb autòmats restaurats per la mateixa família.

La seva peculiaritat la converteix en una visita imprescindible que va arribar a despertar l’atenció fins i tot del

New York Times

, que li va dedicar una notícia a la portada al desembre de 2006. A escassos metres, a la remodelada Plaza del Mercado, ens esperava el Tatau Bistró, el primer restaurant de tapes que aconsegueix i manté una estrella Michelin i on el xef barceloní Tonino Valiente, amb el seu equip, desplega una cuina imaginativa, amb tapes tan suggerents com la vieira amb celerí i papada cruixent, o el ragoût de carxofes i bolets, o tan clàssics com el suquet amb gamba vermella de Palamós o la llebre a la royale.

Però com que el Pirineu és un atractiu ineludible, el següent establiment visitat va ser l’hotel El Privilegio, situat a Tramacastilla de Tena, entre cims de tres mil metres i a un pas de les estacions d’esquí de Formigal i Panticosa i amb unes instal·lacions sorprenents al seu enclavament, des d’ un circuit d’spa a la restauració, que conviden a perllongar l’estada. Com a mostra de la diversificació de l’oferta, també elaboren diverses varietats de patxaran casolà, comercialitzat com licor d’aranyons i elaborat de forma absolutament artesanal i comercialitzat com Partcharán. La següent visita va ser al que ha estat guardonat com a millor restaurant familiar per l’Acadèmia Aragonesa de la Gastronomia, el Casbas, a la localitat de Senegüé, amb un servei obert tot el dia per atendre els esquiadors i on elaboren amb cura les migues tradicionals o contundent bacallà a l’ajoarriero.

Ben alimentats creuem Aragó de nord a sud per arribar a Terol, una ciutat desconeguda per a molts i que ha fet de la seva existència un original lema per reivindicar-se a tots els nivells, fins i tot el polític. El viatge val la pena i els 170 quilòmetres de l’autovia mudèjar que separen Terol de Saragossa es fan curts, enlluernats pel cromatisme de tardor de les vinyes que envolten Carinyena o pels paisatges esteparis i semidesèrtics a més de mil metres d’altura de les proximitats de Terol. Sorprèn, pocs quilòmetres abans d’arribar a la capital, trobar-se a Caudé un aeroport amb una quarantena de grans avions enmig de l’erm. No hi ha passatgers perquè la densitat d’habitants és mínima, però han convertit l’aeroport de Terol en base per a reparacions, pàrquing d’avions i desballestament amb un èxit notable. I és que a Terol han hagut de tirar d’imaginació per desenvolupar i fer funcionar els seus projectes.

El visitant s’espera una ciutat petita, i ho és, amb poc més de 35.000 habitants, però queda sorprès per la conservació de les seves torres mudèjars, per la bellesa dels seus edificis modernistes i fins i tot per com de polits i nets estan els carrers.

Són conscients que per Terol no es passa, sinó que s’hi ha d’anar exprés i han aprofitat a fons les seves llegendes i recursos. En base als amants de Terol han desenvolupat un calendari de congressos sobre l’amor, i el desamor, i fins a la celebració de les noces de Diego i Isabel amb vestimentes medievals, que omple de festa un cap de setmana de febrer, convertint el mausoleu en un altre dels atractius de la ciutat.

Però també les troballes prehistòriques han donat peu a el parc Dinópolis, que atreu permanentment grans i petits. I a la província, la tòfona i el pernil s’han convertit en motors de l’economia i al·licients gatronómics. Sarrión és el major mercat mundial de la tòfona i el pernil té a La Pobla de Valverde un original museu interactiu del pernil, impulsat pel grup Tervalis, un dels líders europeus en nutrició vegetal que factura més de 500 milions d’euros.

Sopem al restaurant Yain, on oficiava el seu propietari, Raúl Igual, que ha estat elegit el millor sommelier, i que ens ha ofert una variada combinació de vins aragonesos. Queda per al final Saragossa, la ciutat més coneguda, on no podia faltar la visita al Pilar, on les cues per besar el pilar de la verge segueixen sent quilomètriques i on les bombes que van caure a la basílica sense arribar a explotar segueixen despertant expectació.

I per tancar el viatge, el més típic de Saragossa segueix sent el Tubo, ara revitalitzat, on conviu la tradició del restaurant amb llicència més antiga d’Espanya, Casa Lac, amb el més premiat en els concursos de tapes, el Meli del Tub. Si s’animen a visitar Aragó, que gaudeixin de la visita.