Restauracions artesanals sobre quatre rodes

Josep Malgrat és d’aquells jubilats que no serveixen per seure al sofà a mirar la tele, anar al bar o seure en una taula i jugar al dòmino. Mecànic de professió durant més de quaranta anys, ara en fa quinze que també ho és per vocació. El que més li agrada en aquest món és restaurar cotxes vells. Treure rovell, soldar, cosir, buscar peces per internet, fer-ne de noves amb el torn, pintar, agafar patrons, passar cables o collar gomes. El que faci falta perquè semblin nous.

Al documental

Im keller

el director austríac Ulrich Seidl ens descobreix les sorprenents aficions que els seus conciutadans tenen als soterranis de les cases. Un submón de plaers particulars que la gent viu fins a perdre la noció del temps. Josep Malgrat potser no seria prou interessant per sortir al documental de Seidl, però ho és prou per cridar la nostra atenció. El garatge que ocupa a Lleida és a peu de carrer i quan fa bon temps treballa amb la porta oberta. No té res a amagar, només desmunta cotxes antics i els refà tots peça per peça. Des de les gomes que subjecten els vidres de les finestres fins als fars, passant per la pell del sostre, el volant, els pedals, els para-xocs i tot, absolutament tot.

“Per motius de salut em vaig haver de jubilar abans d’hora i el metge em va recomanar que el pitjor que podia fer era quedar-me al sofà de casa.” Té una mitja dotzena de cotxes, petites joies de col·leccionisme que fa seixanta anys omplien les carreteres d’Espanya. “Amb el Renault 4/4 vam fer el viatge de noces fa més de cinquanta anys amb la meua dona, vam pujar fins a la Val d’Aran i després vam anar baixant fins a Saragossa abans de tornar a Lleida.” A vegades encara el treu a passejar, van a concentracions de cotxes antics amb la seua dona, la Present Jiménez. Si el Josep va treballar de mecànic i torner tota la vida, ella es va dedicar a la confecció: “Mentre ell és al taller amb les seues eines, jo l’ajudo fent tota la part tèxtil, des del sostre fins als seients, el terra o les portes.”

Amb cinc cotxes desmuntats al taller, algun literalment desballestat fins a les grapes que subjecten l’entapissat, Josep Malgrat té totes les peces al seu cap i va avançant amb els diferents fronts segons el que li vingui de gust. “Hi ha dies que em dedico a netejar tot un para-xocs rovellat i d’altres arreglo el motor. Aquests cotxes són molt senzills, no tenen electrònica i tot és mecànica pura”, explica.

“L’objectiu és aprofitar al màxim totes les peces originals del mateix vehicle. Si això no és possible es poden buscar originals del mateix model de cotxe o fabricant, per això ja cal buscar per internet o anar a fires especialitzades. Si és impossible trobar-ne, també mirem de resoldre-ho amb materials que siguin molt similars. Per exemple, tot el tèxtil s’ha de fer sempre de nou, el que hem de mirar és que s’assembli i encaixi com l’original.”

Els cotxes que repara Josep Malgrat ja tindrien problemes per entrar en un taller convencional. Quan aconsegueix passar la ITV d’un vehicle que feia trenta anys que no corria, Josep Malgrat se sent profundament orgullós: “És com si l’hagués parit de nou”.