Records de Concabella

El castell medieval de Concabella, documentat per primer cop al segle XI, és actualment un dels centres neuràlgics d’aquesta petita població dels Plans de Sió, a la Segarra. Avui dia acull des d’equipaments socials fins a espais culturals. Per això, un lloc perfecte per acollir una exposició sobre els seus habitants és precisament aquesta antiga fortalesa

El castell de Concabella és avui dia un equipament

social i cultural

que engloba, a més de l’anomenat Espai Pedrolo, el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió i el Centre d’Interpretació dels Secans de Lleida, així com diferents serveis públics. Declarat Bé d’Interès Cultural el 1988, els seus orígens es remunten al segle XI. D’antiga fortalesa va passar a palau senyorial i a partir del segle XIX va tenir diferents utilitats: des de camp de treball l’any 1938 a causa de la Guerra Civil, fins a escola i casa del mestre, passant per ser també un corral, entre altres. Avui dia està reformat i de la seva estructura medieval en conserva l’estructura de planta quadrada, els grans finestrals renaixentistes, una latrina i les tres torres.

Concabella és una entitat de població força menuda. No arriba al centenar d’habitants. Tothom es coneix i les famílies s’entenen més aviat pel nom de la casa que pel cognom. Tot plegat fa que el caliu de poble sigui fantàstic i entranyable. I en aquest context, si hi ha un espai realment polivalent i que sigui emblemàtic del municipi, aquest és, sens dubte, el castell, documentat per primer cop al segle XI, amb la segona consagració de Santa Maria de la Seu. Totalment reformat en l’actualitat, acull espais socials i culturals. Entre els segons hi ha diferents sales on se celebren activitats com ara el Festival de Música del Castell de Concabella, xerrades i conferències o el cicle de jazz organitzat per l’associació cultural Amics del Castell de Concabella. Hi ha també, una activa sala d’exposicions temporals. Un indret com aquest és sens dubte el lloc perfecte per acollir l’exposició

Gent de Concabella

, que es podrà contemplar fins al 30 d’abril. A través de retrats de 46 dels seus habitants, una xifra que suposa el 50% de la població, el visitant es pot fer perfectament la idea no només del dia a dia del poble, sinó sobretot, de l’ànima, els records i l’esperit de les persones que hi viuen.

I és que

Gent de Concabella

no és una exposició corrent. Durant un any, els sabadellencs Georgina Gorriz i Miquel Traveria s’hi han desplaçat i aquest últim ha retratat els veïns que s’hi han avingut. Ara bé, ho ha fet d’una manera molt especial. Cada un d’ells ha escollit un objecte i un indret que li és especial, per un o altre motiu. Un breu text n’explica els motius. Tot plegat conforma una mostra que va molt més enllà de les imatges i que es converteix en una fotografia de les inquietuds i aficions dels concabellencs i concabellenques, amb protagonistes que van des dels 14 fins als 89 anys. Així, per citar només alguns exemples, no hi falta la Dolors darrere el taulell de l’única botiga del poble, que va tancar el 2015 després de gairebé un segle. L’havien fundat els seus padrins. La Montse i el capgròs amb què la van homenatjar els veïns quan va ser regidora i alcaldessa pedània són també altres dels protagonistes; juntament amb el Ramon Aldomà, gran aficionat a la fotografia, i la seva càmera; en Joan amb el banc i les eines de l’avi, on passa hores i hores els caps de setmana mentre recorda els moments que veia traginar el padrí; o la jove Aida, que recorda com ella i les seves amigues, de més petites organitzaven activitats pel seu compte, com ara vendre polseres, granissats o batuts per divertir-se i passar les hores mortes. Si no hi havia activitats, ja se les organitzaven elles mateixes. En Josep va escollir un espai envoltat d’estris del camp que li recordaven el bons moments de la seva infantesa i un cabàs de palla del seu pare amb què fa més de 60 anys es posaven els càntirs amb l’aigua fresca que es portaven al tros.

Són només alguns dels més de 40 testimonis que conformen l’exposició. El Miquel Traveria i la Montse Górriz els van entrevistar per poder plasmar a la perfecció què significaven aquells indrets i objectes per a ells. Després, els models van rebre, a banda de la fotografia en paper en grans dimensions, l’entrevista enregistrada, un fet que els va sorprendre molt agradablement. I això que al principi hi eren força reticents. “El primer cop que els en vam parlar, veies com alguns d’ells s’anaven allunyant discretament”, explica amb un somriure el Miquel. Les reticències inicials es van esfumar a poc a poc, i en el moment d’inaugurar l’exposició es va convertir en un moment molt emotiu. I és que per tal que tothom estigués amatent a totes les imatges, aquestes estaven tapades i cadascun dels veïns anava destapant la seva fotografia, amb la frase pertinent. Només calia mirar-los als ulls per estar segurs del sentiment majoritari.

Això sí,

no ha sorgit pas com un bolet. Forma part d’un projecte fotogràfic més ampli,

Objectes significants

, que des del 2013 desenvolupen aquests sabadellencs entre diferents col·lectius que van des de gent gran en residències i pisos tutelats fins a víctimes de la Guerra Civil, passant per immigrants. Vol mostrar el vincle emocional que s’estableix entre les persones i determinats objectes que per a ells tenen un significat únic i personal. Sens dubte, una gran manera de conservar la memòria.

Un dels racons més emblemàtics del castell de Concabella és l’Espai Pedrolo. És un homenatge a un dels

escriptors catalans

més prolífics, Manuel de Pedrolo, nascut al castell de l’Aranyó. Els visitants hi poden trobar una exposició permanent dedicada a l’autor, que malgrat ser molt conegut per la novel·la

Mecanoscrit del segon origen,

va conrear tots els gèneres: poesia, teatre, narrativa, contes... També hi ha un arxiu consultable pels estudiosos i una sala d’exposicions temporals.