Confinat a 2.000 quilòmetres

El pianista i director d’orquestra Nèstor Bayona és un dels molts lleidatans que viuen el confinament a milers de quilòmetres. En el seu cas a Berlín, on està establert (quan la professió li ho permet) de fa uns anys, tot i que la pandèmia el va agafar a Polònia, on al febrer va debutar com a director assistent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional.

Fa anys que el músic lleidatà Nèstor Bayona està establert a Alemanya, i és precisament a la seva capital, Berlín, on viu el confinament que ha imposat la Covid-19 a pràcticament tot el món. Li va anar de poc d’haver-lo de passat tot sol a Polònia, però per sort encara va poder viatjar fins a casa seva i un dels aspectes positius que en pot treure és que el viu acompanyat amb la seva parella. Com a la immensa majoria de la gent, li ha trastocat els plans i l’agenda i, com a tots els músics i artistes, l’ha obligat a pensar en la incertesa de com exercirà la seva professió en un futur proper. Tot, en un context en què el seu entorn al país germànic mira amb preocupació el nombre de morts que provoca aquí el coronavirus, atès que malgrat Alemanya és entre els 10 països amb més nombre d’infectats, els morts són menys. Escrivim aquestes línies a punt d’entrar a la Fase 1 a Lleida i enmig d’un rebrot dels contagis i sense saber cap on evolucionarà, però Bayona no perd l’esperança.

“A mitjans de març era a Polònia, on treballava d’assistent musical de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Nacional Polonesa, a Katowice, i tenia clar que no volia passar sol el confinament. Com que van cancel·lar el concert, vaig poder viatjar aquella mateixa setmana a Berlín”. Una de les diferències més grans que observa entre com veu i li expliquen els pares que s’ha viscut entre els dos països és que a Alemanya “van limitar des de l’inici el contacte amb altres persones que no fossin de la mateixa casa, però amb la llibertat de sortir i fer esport sempre que un volia i també sense les restriccions per als nens”. Pel que fa a la professió, en el moment de tancar aquesta edició, “com que no tinc concerts programats intento fer coses que m’ajudaran posteriorment a millorar la meva feina, com ara aprendre polonès, estudiar la biografia dels compositors i fins i tot aprendre a tocar el violí”. Encara no saben com serà la tornada progressiva a la feina, però les orquestres de Berlín han signat recentment un document amb el vistiplau de la comunitat científica “demanant que es puguin reprendre els assajos, respectant les normes de distància i amb màscares, i això també ho volem aplicar a Polònia”. Això sí, no és gaire optimista “que es puguin tornar a fer concerts en directe com fins ara, almenys, fins que tinguem una vacuna”. Conscient que l’evolució de la pandèmia no és a les seves mans, però sí la manera de portar la situació, intenta “deixar volar la creativitat d’una altra manera”.

Fill del videoartista Albert Bayona, una de les passions del Nèstor sempre han estat els vídeos “potser influenciat pel meu pare” , reconeix, així que ara intentar cultivar aquesta afició “i m’encanta passar hores realitzant, gravant i editant vídeos ja siguin d’humor, de música o escenes del passat”, admet. Precisament amb els seus pares ja estava acostumat a relacionar-s’hi telemàticament donada la distància però ara “diria que ho fem amb molta més freqüència i intercanviant molts vídeos”. Això sí, té moltes ganes de poder venir per “fer-los una gran abraçada”. Probablement aquest és un dels gestos que menys atenció rebien per part de molts de nosaltres fins ara i que més s’enyoren. Aquí o a 2.000 quilòmetres. Mentrestant, no queda cap més remei que pensar que aviat #ensensortirem i per això ara #joemquedoacasa. Això sí, esperant sortir-ne aviat.