Bon dia, pandèmia!

El confinament i la resta de conseqüències provocades per aquesta pandèmia que no ens acabem de treure de sobre han tret el millor de moltes persones. Han estat força els que s’han preguntat com podien ajudar sense dedicar-se a la sanitat. Un dels sectors que més s’hi han bolcat ha estat el dels artistes de tota mena. Perico Pastor és un d’ells.

Entre les moltes altres iniciatives artístiques que ens ha regalat la pandèmia i el confinament forçat, ens agradaria recordar la il·lustració del gosset Rovelló amb mascareta. El seu autor, el vetarà escriptor

Josep Vallverdú,

va regalar als lectors de SEGRE aquest dibuix, juntament amb el d’un gat, també amb mascareta, “per fer-li companyia” per celebrar el Dia del Llibre Infantil i Juvenil, que se celebra el 2 d’abril coincidint amb la data de naixement de Hans Christian Andersen, autor de contes tan coneguts com

La Sireneta

o

L’aneguet lleig

, entre molts d’altres. Amb aquesta il·lustració, Vallverdú va posar de manifest la seva afició (i bona traça) pel dibuix.

Despertar-nos amb un “bon dia!” i un somriure sempre resulta agradable i, sens dubte, ajuda a començar la jornada de més bon humor que llevar-se a corre-cuita per entrar a la dutxa sense veure-hi de cap ull, ni esma per saber si s’obre l’aigua freda o la calenta, engolir un cafè com un ànec i posar-nos en marxa sense adonar-nos si portem els mitjons del dret o del revés. Així que, si en mirar el mòbil de bon de matí, i malgrat les circumstàncies, el primer que veiem no són notícies tristes sinó un “bon dia!” amb una il·lustració de l’artista de la Seu d’Urgell Perico Pastor (1953), tenim motius per pensar que, tot i els dies que ens ha tocat viure, val molt la pena valorar allò que tenim i, malgrat tot, encara podem fer.

I en certa manera, això és el que volia fer l’il·lustrador lleidatà quan va decidir, ja des del primer dia de confinament a causa de la Covid-19, que cada matí enviaria un dibuix als seus amics i contactes del món de la sanitat pública. Bé, no és exactament que ho decidís, més aviat va sorgir, com passa amb les coses bones de la vida. “Bon dia. Molts ànims! Sóc aquí per si em necessiteu”, és el que va voler venir a dir. No és que ell tingui coneixements acadèmics del ram, però les circumstàncies personals van fer que uns anys enrere conegués de prop la dedicació i professionalitat amb què treballaven al sector. En té un bon record, i els està agraït. I el mateix va fer amb els amics de l’àmbit de l’hostaleria. “Sóc de la generació que va veure la revolució gastronòmica a Espanya”, recorda. “O potser és que m’agrada menjar bé i en conec molts”, confessa rient. Era la seva manera de desitjar-los que ben aviat poguessin tornar a obrir les portes, “agrair-los la seva hospitalitat i donar-los ànims en un moments en què es jugaven el futur pels efectes econòmics que ja es preveia que comportaria la crisi sanitària”. La iniciativa va ser tot un èxit. Poc temps més tard, hi va incloure familiars i amics. “Això dura molt i els trobo a faltar.”

El detonant que el va portar a enviar-ne un de diari mentre durés tot plegat va ser el comentari d’una amiga seva, infermera. El primer dibuix el va fer gairebé per instint, mentre escoltava les notícies que anticiparien l’inici del confinament. L’endemà el va enviar als amics del sector sanitari. Era un noia fent-se un cafè. Un títol concís. “Bon dia!” I aquesta amiga li va respondre: “No saps la companyia que ens fa una cosa com aquesta.” No li va fer falta res més. Ho va tenir clar. Seria la seva manera d’intentar contribuir amb les seves pròpies eines.

Durant tots aquests dies ha pintat, habitualment en blanc i negre –encara que en ocasions especials també hi ha posat notes de colors, com ara per Sant Jordi, quan va regalar virtualment una encesa rosa vermella–, escenes de la vida quotidiana com el fet d’estendre la roba, netejar la llar, llegir, fer el cafè en les seves múltiples versions, escenes familiars que el confinament ha permès recuperar (alguna cosa bona havia de tenir)... Parlàvem del sector de l’hostaleria, així que als seus dibuixos no hi falten escenes de bars i restaurants. I a mesura que avança la desescalada, a les seves il·lustracions també hi treuen el cap el mar, les terrasses...

La iniciativa ha tingut una tan bona rebuda i acceptació que ja ha recaptat uns 6.000 euros que es reparteixen entre l’Hospital Clínic i l’Hospital del Mar de Barcelona per lluitar contra la pandèmia. “Al començament no m’havia plantejar fer res amb els dibuixos, simplement els enviava, pensava, com tothom, que això duraria uns 15 dies, però de seguida em van començar a demanar si els venia i vaig pensar que podia ser una bona col·laboració”, explica. Recentment, a més, qui compri els dibuixos pot escollir si ho fa pels hospitals o per l’artista. En general es tracta de peces d’uns 12 per 17 centímetres i tenen un preu de 100 euros. Una bona mostra per captar l’acceptació d’aquesta iniciativa és que l’artista pot arribar a rebre entre 100 i 300 respostes al dia d’aquells que de bon matí han rebut al WhatsApp el seu dibuix. “A vegades em puc passar el matí contestant”, confessa. “I és una sensació molt agradable perquè et connecta amb la gent, a vegades fins i tot amb persones amb qui tenies una relació més superficial, acabes coneixent-te millor. Crees una complicitat extraordinària”, explica. Tot i ser una conversa a través del telèfon, l’artista transmet l’alegria i la satisfacció que li produeix tot plegat. Al cap i a la fi, com ell mateix diu, “una de les missions de l’art és relacionar la gent” i aquest “Bon dia!” sens dubte ho ha aconseguit. “Pots sentir el batec de la gent a través de les seves respostes”, assegura mentre desitja que tot el que ha comportat la Covid-19 serveixi per “redissenyar la vida d’una ciutat com Barcelona perquè sigui més humana, sostenible i inclusiva”. Un desig que es pot aplicar arreu.