Ningú et vol a casa, Covid-19

Quatre mesos després de la declaració d’estat alarma, revivim l’angoixa del confinament a través d’una família del barri lleidatà de Cappont, que ens mostra com ha estat el seu dia a dia per evitar que el temut coronavirus entrés a casa seua. Una lluita que ha estat compartida per milions de persones arreu del món.

L’habitatge sempre ha estat un refugi, però aquests mesos ho ha estat més que mai. La pandèmia ha comportat veure el carrer com un espai insegur. Quan se sortia per la porta, un ja no estava protegit, però quan s’entrava, si no s’havien seguit unes mesures preventives, tampoc. Com s’ha viscut a la llar tots els hàbits i mesures de seguretat diàries que s’han recomanat? Malgrat que eren moments d’incertesa i distanciament social, una família lleidatana del barri de Cappont ha obert les portes de casa per ensenyar-nos-ho.

Estem vivint una pandèmia, fa més de noranta dies que la nostra vida ha canviat del tot. Ens hem hagut de confinar a casa durant un mes i mig i, tot i que acabem d’entrar en la “nova normalitat”, els nostres hàbits han quedat alterats. És una situació que es repeteix dia rere dia quan hem d’anar a treballar, a una terrassa o a l’espai més concorregut, el supermercat.

Els centres d’alerta com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de les Malalties (ECDC) tenien protocols d’actuació preparats davant de possibles futures pandèmies de grip, desenvolupades sobretot després de la pandèmia de virus respiratòria Grip A, l’any 2009-2010. La Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) afirma que amb aquests protocols s’han acabat extraient algunes de les actuacions que Espanya ha portat a terme, les quals han estat rectificades al llarg de les setmanes.

Des d’abans que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, declarés l’estat d’alarma el passat 14 de març, ja s’havia activat el pànic per coronavirus a la societat, provocant que en milers de farmàcies i distribuïdores estatals s’esgotessin les mascaretes en qüestió de dies. Un mes després, a Catalunya es va iniciar la campanya “Mascareta Salut” per aconseguir repartir 14 milions de mascaretes a la població, la meitat gratuïtes.

Una iniciativa encertada però amb problemes d’estoc i distribució.

En Marc, de 21 anys i nét de la Maria Cinta, viu en un bloc de pisos molt gran amb la seva família al barri de Cappont (Lleida). Cada quatre dies va a comprar al supermercat que hi ha a sota de casa seva: “Sempre que surto de casa em poso la mascareta, perquè en pujar a l’ascensor, com que visc a un 7è i cada escala té 8 portes, són moltes les persones que el fan anar cada dia, la majoria gent gran, per això prefereixo posar-me-la”.

Les mascaretes són una mostra de solidaritat, ja que les que utilitzem al nostre dia a dia, que majoritàriament són les quirúrgiques, estan dissenyades per impedir que contagiem, protegint-nos poc a nosaltres individualment. “S’utilitzen amb l’assumpció que tots podem contagiar malgrat ser asimptomàtics. La seva principal tasca és que ens protegim de forma col·lectiva”, explica Pedro Gullón, epidemiòleg membre de la Junta de la SEE i especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

En l’opinió pública s’ha observat molt la idea que els supermercats són un gran espai de contagi i un d’aquests nous hàbits que la població ha hagut de modificar és el tractament que es fa als aliments comprats un cop s’arriba a casa.

Han estat moltes persones les que han tingut interès a saber com desinfectar els aliments tot i tenir present que la transmissió del virus és de persona a persona. L’assumpte és que darrere no hi ha un coneixement científic sobre si la Covid-19 pot transmetre’s o no a través dels aliments o dels mateixos envasos.

L’especulació ha estat forta, però avui dia existeixen estudis que han avaluat el temps de vida del virus en superfícies, com el que va publicar el

New England Journal Medicine

, el qual demostra que la Covid-19 pot sobreviure fins a 72 hores a superfícies de plàstic i acer inoxidable, fins a 24 hores a superfícies de cartró i fins a 4 hores a superfícies de coure. S’ha de transmetre, però calma: si la superfície contaminada es desinfecta, la probabilitat de transmissió és pràcticament nul·la.

En aquest sentit, són moltes les persones que han decidit portar a terme una desinfecció dels aliments per fugir d’aquest enemic invisible.

“Aquí a casa tirem tots els envasos dels aliments i els que no es poden llençar els desinfectem amb paper i alcohol. La fruita és diferent, omplim l’aigüera i aboquem les fruites amb un raig de vinagre. Això ho mata tot” diu en Joan, el pare del Marc. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ja recomanava desinfectar-ho abans de la pandèmia.

Segons les autoritats sanitàries, quan s’arriba a casa no s’ha de tocar res. “Al final es converteix en una rutina. Entres a casa, deixes el mòbil, les claus i la cartera al rebedor, et treus les sabates i et rentes les mans. Després rentes el que portaves i et tornes a rentar les mans”, diu en Joan. A casa seva ho fan des del primer dia, sobretot això de deixar les sabates a l’entrada. Tenen dues capses de cartó just al costat esquerre de l’entrada on les guarden cada vegada que arriben a casa. És una manera més d’assegurar que no entri el virus.

Tot el que es porta damunt s’ha de desinfectar amb alcohol o aigua i sabó. De fet, el ministeri de Sanitat aconsella rentar els objectes personals com el mòbil, les claus, la cartera i les ulleres en arribar a casa amb alcohol de 70º amb mocadors d’un sol ús.

I una altra vegada, a rentar-se les mans. Aquesta, juntament amb la distància social d’un a dos metres, són les mesures més rellevants. N’hi ha d’altres, però, amb les quals s’ha de tenir una certa cura. Seria l’exemple dels guants, que si bé protegeixen poden donar una falsa sensació de seguretat que ens abaixa la guàrdia.

Són moments en els quals és necessari prendre precaucions. S’han d’adquirir com a nous hàbits, perquè fins que no existeixi una vacuna haurem d’aprendre a conviure-hi per tenir sempre el virus al més lluny possible de casa.