Nous nius per als ocells

És ben sabut que una de les (moltes) riqueses de l’estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana són les aus. Ara alguns d’aquests ocells poden presumir de casa nova. I és que l’artista d’origen alemany establert a Ivars d’Urgell Swen Schmitz els ha convertit en un mural que embelleix les parets del poble. No és només estètica, també voluntat divulgadora.

L’Swen Schmitz Coll viu des que era un nadó a Ivars d’Urgell. Els seus cognoms el delaten, té orígens alemanys, on va néixer, però també lleidatans i ben aviat es va traslladar aquí. La pintura i la natura han estat sempre una de les seves passions. I ara són també la professió. Seva és la idea i el projecte (que compta amb el total suport de l’ajuntament) de l’Enciclopèdia Mural. Es tracta d’una iniciativa que busca lligar el vessant artístic, l’educatiu i el mediambiental, generar un vincle creatiu entre l’entorn natural de l’estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i el municipi. Així que si en els darrers mesos han visitat Ivars o Vallverd potser els ha sorprès veure que els “rebien” uns enormes i coloristes ocells que en lloc de volar o espantar-se al seu pas, des de les parets de les cases els miraven atentament, o semblava que els ignoraven girats de perfil, tot i que vostès arribaven a dubtar si els animals els estaven observant de cua d’ull. Ells són els protagonistes d’aquesta Enciclopèdia Mural. Són aus representatives de l’estany o de l’entorn del poble d’Ivars.

La intenció és, segons explica l’artista, “crear aquesta

enciclopèdia

a través de murals de gran format representatius de la fauna de l’estany i l’entorn natural dels pobles, repartits per murs del municipi: al carrer, a l’abast i oberta a tots els públics, i amb la informació bàsica anotada en uns panells informatius i, a més a més, enllaçada en un espai web”. Una proposta que permet dotar el municipi “d’una identitat artística, apropant els àmbits científic, divulgatiu i naturalista, del coneixement de l’entorn natural més proper i que a més a més n’estimula l’interès”.

Si bé en un primer moment pot recordar els fantàstics murals de Penelles, a la Noguera, és precisament aquest caràcter educatiu i divulgatiu el que denota que l’objectiu de fons és diferent. Si en el primer la finalitat és embellir i dotar del valor que mereix l’

street art

, aquí es va un pas més enllà i es busca el vessant educatiu. Això sí, Schmitz reconeix que el Gargar Festival de Pintura Mural de Penelles ha aplanat el camí per tal que la idea de pintar un mural a les parets de les cases no es vegi com quelcom estrafolari, en el millor dels casos, o delictiu, en el pitjor, sinó que s’apreciï l’art i la feina que hi ha al darrere. En aquest sentit reconeix que malgrat que el projecte de l’Enciclopèdia Mural té al voltant d’un any, ell ja fa temps que va començar a pintar en alguna paret del municipi. “Sempre amb el corresponent permís de l’ajuntament, mai he volgut haver-me d’amagar per pintar”, deixa ben clar. En aquest primer any ja ha pintat una vintena d’aus, entre Ivars d’Urgell i Vallverd, però la idea és continuar el projecte, pintant-ne una vintena més cada any. Tot plegat ho fa amb l’assessorament científic d’Espais Naturals de Ponent, sobretot de l’ornitòleg Enric Morera, que l’ajuda a escollir quines són les aus més representatives tant de l’estany com de l’entorn, així com algunes de les seves característiques. Unes característiques que després també s’inclouen en plafons que s’han instal·lat a prop de cadascun dels murals, per tal que qui s’apropi a observar els dibuixos conegui també amb detall quins són aquells ocells. A més, han començat unes rutes turístiques (amb permís de la Covid-19, que de moment els obliga a fer-les amb totes les mesures de seguretat sanitària pertinents) en què es reparteixen fulletons i díptics informatius i on els assistents poden aprendre molt de tots aquells animals alats que els acompanyen al llarg de tot el passeig pel poble.

L’Swen té molt clar per què va voler endegar aquest projecte: “Perquè culturitza, és una manera que la gent conegui l’entorn natural en el qual viu, que és una cosa que de vegades tenim oblidada”. A més a més, és clar, d’enfortir el vincle amb l’estany i “crear interès pel poble”. En el fons, tot plegat pot esdevenir una manera d’ajudar a preservar el medi natural, perquè si som conscients d’allò que tenim al costat, si coneixem la nostra fauna i la seva importància dins de la cadena natural segurament ens ajudarà a tenir clar quin és el nostre paper en l’equilibri natural”. En aquest sentit té molt clar que l’Enciclopèdia Mural es pot convertir també en una eina didàctica per tal que els infants coneguin de primera mà i des de ben petits la realitat natural del seu entorn i aprenguin a estimar-la.

L’artista reconeix que des del primer moment hi ha hagut molt bona predisposició per part de l’ajuntament i els veïns, que no han tingut reticències a l’hora de cedir les parets per convertir-les en murals. “Ara per ara la majoria de parets són particulars”, explica. En funció de les seves característiques i dels consells de l’Enric Morera escull els ocells que hi aniran. “Si és una paret clara, probablement, hi destacarà millor una au de color fosc, i a la inversa”, argumenta mentre explica que “no totes les parets presenten les mateixes característiques i m’hi he d’adaptar”. Això sí, sense deixar de banda el rigor científic s’ha pres també algunes llicències artístiques: tots els ocells estan envoltats per un cercle, que per una banda exerceix de fil conductor i identificatiu del projecte, però també té a veure amb la imatge simbòlica de Ponent. A a més, molts d’ells llueixen simpàtic barret, un tret que més endavant es pot convertir en un al·licient didàctic. Des d’ara, visitar Ivars és molt més atractiu.

La

biodiversitat

de l’estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana és un dels reclams d’aquest espai natural, una de les zones humides més importants de la Catalunya interior. Aquesta llacuna d’aigua dolça compta amb una superfícies de 126 hectàrees i una profunditat que no arriba als dos metres, i hi abunden els ocells aquàtics, entre moltes altres espècies animals i de fauna i flora. Entre els més representatius es poden destacar cigonyes, bernats pescaires, agrons, esplugabous, camallargues, becadells, fredelugues, xivites, tètols, corriols, fotges, corbs marins, cabussons, polles, gavians argentats, gavines rialleres, fumarells negres, arpelles, aligots, milans, falcons, esparvers, orenetes, mallerengues, boscarles, mosquiters, balquers, repicatalons, puputs, blauets, cucuts, mussols o falciots.

Tot i que es tracti de projectes amb un objectiu molt diferent, el cert és que el

GarGar

Festival de Murals i Art Rural de Penelles ha obert el camí per tal que en molts municipis, pintar parets a les murals no es vegi forassenyat, sinó una manera d’embellir i enriquir el poble i a més atreure-hi turisme (fotografia de la dreta). Des de que va començar el 2016, en aquesta població de la Noguera hi han pintat gairebé un centenar de murals artistes tant locals, com d’arreu del món. El 2017 el va seguir Torrefarrera amb el seu Street Art Festival.