El valor dels fòssils

El coneixement dels fòssils ha interessant des de ben antic. La paleontologia significa, ni més ni menys, obrir portes a la ment per considerar que la vida a la Terra té un passat molt llunyà. No sempre va ser com avui la coneixem. Per tant, és important tenir els fòssils en un museu on es puguin observar i estudiar.

Quin valor tenen els fòssils? Per a què serveixen aquelles estranyes pedres trobades en el si de les roques, en trencants i fissures de les muntanyes, en les lleres de les torrenteres o, simplement, en els camps de conreus...?

Són bojos aquells que les cerquen o què? I, després què en fan? Les amunteguen en un lloc i allí s’obliden? Ah!, sí, les estudien! I per a què serveix això?

Els fòssils sempre han cridat l’atenció de les persones. Des de més enllà dels temps dels grecs i també dels romans, aquests objectes petris han estat motiu de curiositat per a tothom. És ben cert que llavors no en sabien la significació, l’origen ni l’edat.

Alguns cervells, privilegiats i observadors, suposaven que la troballa d’aquestes formes petrificades eren deixalles de criatures dels temps de quan els mars penetraven terra endins, en temps immemorials i absolutament desconeguts pels homes.

Les interpretacions que els nostres avantpassats feien són d’allò més sorprenents. Es pensava també que eren les víctimes del Diluvi Universal, la gran inundació, i no pocs escrits ens parlen de serps de roca enroscades, de llengües petrificades, d’ossos d’homes gegants, de pedres amb sexe o, fins i tot, relíquies de sants.

La ciència que estudia els fòssils, la paleontologia, neix com a tal a finals del segle XVIII, després d’un recull d’observacions fetes per diversos estudiosos de la natura durant centúries. Des de principis del segle XIX la paleontologia pren consistència i també comencen a aparèixer teories explicatives sobre el món i les seves criatures. Des de llavors i fins avui, augmenten considerablement els estudis sobre els fòssils i la comprensió de la vida al planeta. Són els paleontòlegs els que, com a detectius, esbrinen els fòssils per extraure tota informació. Es comparen amb les estructures dels animals i plantes actuals vius, observant les diferències i les similituds, constituint-se una sistemàtica i metodologia. Es relacionen les troballes amb la roca que els conté i s’estudia la seva composició mineral, conjuntament amb les capes rocoses que dissenyen les muntanyes, cosa que indica una successió de temps.

Què significa per tant el coneixement dels fòssils? En principi, obrir portes al pensament, a la ment, per considerar que la vida a la Terra té un passat molt llunyà que no fou com avui la coneixem. La paleontologia permet saber dels distints animals i plantes que poblaren el planeta en diferents etapes de temps passats, molt abans de la vinguda de l’home. Possibilita traure conclusions sobre els canvis morfològics de les criatures al llarg de milions d’anys, és a dir, el procés evolutiu de les espècies.

Els fòssils conservats en les roques han patit incomptables esdeveniments. Sota grans pressions, en els sediments originals on va jaure l’organisme, es va produir la petrificació de les seves restes (animal o planta) morts fa milions d’anys. Els sucs minerals del rocam que enterrava la despulla, de mica en mica, varen impregnar i substituir la matèria orgànica dura, transformant-les en pedra. Un procés immens. Tot i això, el llegat fòssil és tremendament minso puix incalculables restes originals no s’han preservat i amb ells la pèrdua d’una valuosa informació, ja que, cada fòssil que es destrueix, és un petit bocí d’una història que no coneixerem.

És prou important això? Resulta pràctica aquesta ciència? Juntament amb la geologia, l’estudi de les roques, sediments i dels fòssils han permès d’obtenir informació per tal d’aconseguir materials útils i econòmics com poden ser el petroli, el carbó i el gas, així com l’extracció de lloses i pedres de construcció i ornat.

A part de tot això, la paleontologia què ofereix a més? Doncs com tota ciència, lliura un nodriment intel·lectual a la societat valuosíssim, amb un increment de la cultura com mai abans era vist, enriquint l’esperit humà.

Ja he esmentat que la ciència paleontològica presenta, als ulls de la Humanitat, la reconstrucció de criatures i paisatges oblidats del nostre món, que mai podrem veure. Són testimonis d’un passat perdut que ens mostra que la vida és un fenomen singular, singularíssim, estès i persistent per aquest petit planeta blau, minúscul dins del nostre sistema solar i imperceptible dins la immensitat de la Via Làctia. En aquesta engruna espacial, allà en els seus orígens, una sèrie de circumstàncies van permetre l’aparició d’unes cèl·lules vivents, encara no se sap com, ni per què... Llum, calor, oxigen, nitrogen, hidrogen, carboni i un llarg etcètera, es van concatenar per generar un dels més grans misteris: la vida. I aquest prodigi ha anat variant per milions d’anys, donant lloc a criatures cada cop més complexes i evolucionades per tal d’adaptar-se i perseverar. Fins i tot, aquesta vida, que fa uns 3.500 milions d’anys es va iniciar, ha produït, no fa gaire, un nou fenomen no esperable, l’Home, una criatura amb un cervell pensador, un òrgan constituït per una inexplicable organització d’altíssim disseny. Som fills i hereus de la vida. Serveix això d’argument suficient?

Així doncs no és difícil comprendre que un fòssil no és solament una pedra. També són pedres les escriptures arqueològiques com, posem pel cas, la famosíssima pedra “Rosetta”, roca granítica dura i negra, descoberta en terres egipcianes per les tropes napoleòniques l’any 1799. La pedra conté, a més, un missatge humà gravat; un grafisme amb tres llengües antigues, que els estudiosos han esbrinat i ens han fet saber del faraó Ptolemeu V , cap allà el 200 abans de Crist. Els tres idiomes van permetre desxifrar els difícils jeroglífics. Per tant, és més que una pedra...

Direu que és un paper vell, la troballa d’un papir amb caràcters escrits grecs o egipcis? No, el papir és un transmissor d’un valuós missatge que ens fa saber d’aquelles comunitats de fa més de dos mil anys...

Els fòssils són, doncs, autèntics testimonis que contenen una comunicació que cal traduir, que ens parla d’una puixant vida pretèrita que no podem, gairebé, imaginar. Perquè tothom els pugui admirar, valorar i estudiar, cal tenir-los a l’exposició pública en un museu, tal com es guarden altres joies de la nostra cultura. Direm doncs que sí, els fòssils tenen molt de valor.