Torrefarrera, una galeria particular

La passada edició de l’StreetArt Festival de Torrefarrera estarà marcada per ser la més atípica de les quatre celebrades fins ara. Una vegada superada la polèmica censura d’uns veïns al mural de l’artista local Cristina de Juan, el resultat final són cinc obres fetes per artistes lleidatans que consolinden el poble en el circuit de l’art urbà .

Les polèmiques passen i els murals queden. Després de quatre edicions de l’Street Art Festival de Torrefarrea el poble suma trenta-cinc murals de grans dimensions que l’han convertit en una fabulosa galeria d’art urbà a l’aire lliure. Trenta-cinc murals i una paret en blanc, la del bloc de pisos que havia de lluir l’obra de l’artista local Cristina de Juan i que finalment no es va emplaçar al lloc original per l’oposició frontal d’alguns veïns de la finca al projecte: “un homenatge a l’amor i la llibertat”. Finalment l’obra ha trobat la complicitat de veïns més tolerants i ha pogut engrandir l’exposició permanent en què s’ha convertit el poble.

Seguint de prop el pioner GarGarFestival de Penelles, l’StreetArt de Torrefarrera va reunir durant les tres primeres edicions artistes de nivell internacional amb la intenció de convertir avorrides parets mitgeres o façanes ensopides d’edificis industrials en grans escenes coloristes. Donar vida al poble, atreure visitants, despertar la curiositat i la imaginació dels més petits. Allò que semblava reservat a les grans ciutats també ha arribat als pobles petits i en aquest cas ho fa de la mà de l’ajuntament amb la complicitat de la diputació de Lleida.

La iniciativa, impensable fa només uns pocs anys, ha sabut quallar entre la ciutadania, que els ha integrat al seu paisatge quotidià i també ha vist com cada cap de setmana hi ha forasters que s’hi passegen per descobrir els murals com si fossin visitants d’un museu a l’aire lliure. Quan diem que temps enrere hauria estat poc probable tirar endavant una idea d’aquestes dimensions és, només, per la fama dels grafiters. Si bé hi ha muralistes que venen de les Belles Arts i mai no han fet una pintada fora de lloc, una part gens menyspreable dels artistes més prestigiosos, tant del país com internacionals, provenen del grafiti més

underground

, d’una escena que les autoritats sempre han qualificat de vandàlica pel seu vessant transgressor, per l’afició a estampar firmes de manera indiscriminada per tot arreu. Alguns artistes amb fitxes policíaques per pintar en llocs prohibits s’han fet grans, mai han deixat de pintar i ja no tenen ganes de córrer de nit davant d’un patrulla de mossos ni pagar multes ruïnoses. Sobretot si l’alternativa és poder pintar bons murals amb calma, rebre un cert reconeixement social i fins i tot cobrar per fer-ho.

Enguany que tota la cultura semblava abocada al confinament absolut, Torrefarrera va buscar la manera de no deixar en blanc l’edició de la Covid. L’aposta va ser clara i encertada: talent local per a un projecte amb vocació global. Es va reduir la presència d’artistes a només cinc firmes de talent i experència contrastada: Llukuter, Arumí, Lily Brik, De Juan i Swenart.

El canvi climàtic, l’amor o la pandèmia han estat alguns dels temes que han motivat els artistes, que no van deixar passar l’ocasió per imprimir la seua empremta als carrers i places de Torrefarrera. Amb la mirada i l’esperança posada al futur, el poble té ganes de passar pàgina a la pandèmia i continuar sumant obres a la seua col·lecció particular.