Joiers, químics i mineralogistes per a Dalí

Una de les joies més representatives de Salvador Dalí,

Salvador Dalí

va néixer

l’11 de maig del 1904 a Figueres. Convertit en un dels màxims exponents del surrealisme, fou pintor, escultor, decorador i fins i tot escriptor. El seu estil personal el va convertir en un personatge inconfusible i una de les seves obres més conegudes és

La persistència de la memòria

, també anomenada

Els rellotges tous

, que data de l’any 1931. Va morir el 23 de gener del 1989. En pocs dies es compliran 32 anys de la seva desaparició i encara és tota una icona de bigotis inoblidables.

Aquesta incidència ha servit també per estudiar millor la peça. Tant és així que els científics, a més d’aplicar vapor d’amoníac per neutralitzar la possible presència de bactèries, han reduït la humitat relativa i han enviat una mostra de sulfur a uns laboratoris de Corea per tal que en facin la seqüènciació de l’ADN i determinar si realment n’hi ha, de bactèries. Tot i que la col·laboració entre diferents especialistes és habitual, aquest és un dels cops en què, durant uns sis mesos, un equip d’experts més multidisciplinar ha treballat colze amb colze. Ara toca esperar els resultats. Això permetrà saber com actuar per intentar que no es repeteixi la degradació. L’estudi també ha permès determinar que les 38 peces restants de la mateixa col·lecció,

Owen Cheatham

, no corren perill, perquè el seus minerals i pedres precioses són estables als canvis d’humitat i de temperatura. El mal es va detectar en una revisió rutinària de les peces exposades a l’espai Dalí-Joies del Teatre Museu de Figueres. Aleshores els experts van observar que un fragment de la base estava esmicolat. Els estudis van constatar que la pedra que creien que conformava la base era pirita-marcassita (sulfur de ferro) i no esfalerita (sulfur de zinc) com s’havia pensat fins aleshores, i que un increment puntual de la humitat hauria generat sulfats que, al seu torn, haurien afavorit la disgregació de la marcassita.

Ara, el repte de la Fundació és conèixer els materials de què són fetes les peces creades per l’artista i la seva manera d’envellir, per tal d’allargar-los la vida al màxim. Això també permet intuir per què l’artista feia servir un element o un altre a l’hora de crear. Si és que això és possible, perquè amb Dalí tot pot ser una sorpresa.

S

egons deia Salvador Dalí, el número 12 en la cultura occidental és simbòlic, representa el número de la perfecció. I, precisament, en aquest número està basada l’escultura La creu de l’àngel, del 1960. Entre els elements que el representen es troben les dotze agulles de la base, que recorden el moviment de les punxes de les garotes. Ara, un dels minerals que composen la peça, la pirita-marcassita, ha estat degradada probablement per un increment puntual de la humitat relativa i un atac bacterià. Ja ho veuen, no només els virus ens assetgen avui dia. Per tot això, la Fundació Dalí, que està al càrrec de la peça, ha cercat experts en diferents disciplines per tal de solucionar-ho: des de la joieria i la gemmologia a la química i la mineralogia. Tot el que estigui a l’abast per recuperar-la.

La Fundació Gala-Salvador Dalí va ser creada pel mateix

pintor

empordanès i s’encarrega de gestionar-ne el llegat. Està integrada pel Tatre-Museu de Figueres, el Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa Salvador Dalí de Portlligat. Es va crear l’any 1983 i cada any, entre els seus diferents espais, rep més d’un milió de visitants (abans de l’aparició de la Covid-19, evidentment, que ho ha capgirat tot des de fa un any). Gestiona gairebé 400 milions d’euros entre el seu patrimoni artístic i documental, i fins l’any 2017 havia adquirit més de 300 obres.