Fer carretera sobre dos rodes

Poques coses deuen fer tanta sensació de llibertat gairebé salvatge com creuar un país en moto. I si és la mítica Ruta 66 dels Estats Units d’Amèrica, amb una Harley Davidson, encara més. Ara que la vida ens ha demanat gairebé no moure’ns del nostre petit bocinet de món, somiar a recórrer-la pot esdevenir un bàlsam.

Si hi ha una icona que evoqui llibertat en l’imaginari d’una generació i de molts amants del cinema és l’actor (i director) Dennis Hooper i el company de viatge Peter Fonda a cavall de la seva moto Harley Davidson a la mítica pel·lícula

Easy Rider

. La cara i els cabells al vent al llarg del que aleshores, l’any 1969, era la Ruta 66. Una carretera anomenada per molts la Mare de les Carreteres, que s’ha convertit en un mite, tot i que avui dia no és, exactament, la que es va inaugurar l’any 1926. Travessa els Estats Units d’Amèrica des de Chicago a Los Angeles i permet descobrir l’Amèrica profunda.

És cert que no són dies de viatges, la pandèmia de la Covid-19 mana. De moment. Però no és menys cert que el desig de moure’s i de llibertat de què parlàvem més amunt és una constant que va en augment en la mateixa mesura que els diferents tipus de confinament persisteixen. Aquesta situació no durarà per sempre. I si un vehicle remet a aquesta sensació de fugir de les normes, aquest és la moto.

Tots dos ítems, la Ruta 66 i les motos, concretament una de les més llegendàries, la Harley Davidson, són el que uneix Rumbo 66 des de 2008. De la mà del seu responsable, l’alemany Jens Wiegand, establert a Catalunya des de fa més de dos dècades, es poden recórrer algunes de les carreteres més boniques i emblemàtiques dels Estats Units a cavall d’una Harley, en grups reduïts, d’entre 5 i 15 persones i amb guia especialitzat. A més a més, no cal preocupar-se per l’equipatge perquè un cotxe escombra el carrega. Tot i que ara mateix ningú pot dir si es podrà viatjar al continent americà a l’estiu, el cert és que si es pot fer, un cop allà, l’experiència pot resultar molt segura, sanitàriament parlant, atès que les motos, l’aire lliure i la natura en són els principals fils conductors i aquests elements són els que menys riscos comporten. Evidentment, caldrà estar atents en restaurants, avions o allotjaments i a les mesures que es dictin en cada moment.

“Jo treballava de guia als EUA per a una agència de Barcelona. A l’empresa els vaig proposar fer aquest tipus de viatges, però no els va interessar, tot i que no em van posar cap impediment perquè jo ho intentés, així que m’hi vaig arriscar.” Era conscient que, per a “una determinada generació de moters, era un somni que havien tingut tota la vida”. De fet aquests són els seus clients més habituals, encara que no els únics. “És un perfil de turistes que tenen la hipoteca pagada, fills fora de casa i s’ho poden permetre”, explica Jens rient, que reconeix que “és un viatge car, s’ha d’admetre, perquè s’han de sumar tres factors: el vol, els nostres serveis (uns 3.000 euros que inclouen guia, minibús de 15 places, allotjament, etc.) i el lloguer de la moto que acostuma a ser a partir d’uns 2.000 euros, per tant, ja de base, són uns 6.000 euros”. No està a l’abast de tothom, però l’experiència tampoc és la més corrent que es pot tenir durant unes vacances de, com a mínim, uns 15 dies. El fet que va tenir una bona pensada en imaginar que podria ser quelcom que interessés al públic es nota que “va anar bé des del començament”, reconeix Wiegand.

Ofereix diverses propostes, que es poden trobar a

www.rumbo66.com

, però la més demanada és sens dubte la Ruta 66. “Com que actualment s’haurien de fer molts quilòmetres avorrits per autopista, nosaltres ens desviem una mica”, explica. “Fem alguns desviaments turístics que ens porten a Santa Fe, capital de Nou Mèxic, al sud dels Estats Units; a la vall dels Monuments, dins de la reserva dels nadius navajo i on s’han rodat anuncis de Malboro o algunes de les pel·lícules de John Wayne; o al Gran Canyon i d’allí tornem a la Ruta 66. Una altra de les parades típiques és Las Vegas”, assenyala aquest guia, que ha aconseguit que no només siguin excursions o viatges el que organitza, sinó que molts dels viatgers continuïn en contacte, facin retrobades anuals aquí o que repeteixin l’experiència amb una altra ruta com ara la Costa a Costa, des de Nova York a San Francisco. Tant és així que per a molts, la Ruta 66 és la “d’iniciació”, i després “repeteixen amb Costa a Costa, que és més llarga, uns 6.000 quilòmetres en total i molt variada”. No només per les dos ciutats, Nova York i San Francisco, sinó també perquè s’arriba a zones més remotes com el parc de Yelowstone o el Mount Rushmore, el monument als quatre presidents George Washington, Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt i Abraham Lincoln que representen els primers 150 anys de la història del país.

Evidentment, és imprescindible saber conduir el vehicle, “però està pensat perquè ho pugui fer tothom que tingui una mínima experiència”, assenyala Jens abans d’afegir que “amb descansos cada poc més d’una hora, ja sigui per menjar, posar benzina o simplement descansar”. “No hi ha hagut mai ningú que no ho pugui fer i si bé és cert que són motos que pesen, hi ha un truc: aparcar de manera que no calgui maniobrar” i això els grans espais dels Estats Units ho permeten a la perfecció. Té clients d’arreu, i per tant, també de Lleida. Entre els darrers, l’any 2019, n’hi havia de les Borges Blanques. Bon viatge!

Una de les restes de la Ruta 66 és la carretera ara coneguda com a

Veterans Parkway

a l’est i sud de Normal i Bloomington, a Illinois. Els dos revolts al sud-est i sud-oest d’aquestes ciutats van ser projectats per possibilitar velocitats de trànsit superiors a 100 milles per hora, com a part de l’esforç per convertir l’Illinois 66 en l’equivalent a una autovia per a transports militars. El 1953 es va inaugurar el primer tram d’autopista de peatge, de 88 milles (142 km), que anava de Tulsa a Oklahoma City. Era la Turner Turnpike. Quatre anys després va enllaçar amb la Will Rogers Turnpike. Les dos autopistes de peatge d’Oklahoma van rebre ben aviat el nom d’Interstate 44. En molts llocs circumval·laven la Ruta 66 i en altres hi passaven per sobre.

Alguns la coneixen com la

Carretera Mare

o el Carrer Principal d’Amèrica, però el cert és que en dir Ruta 66 a tothom li ve al cap la llarga carretera que travessa la meitat dels Estats Units d’Amèrica. Originàriament, a la dècada dels anys 20, eren gairebé 4.000 quilòmetres que anaven de Chicago a Los Angeles. També va ser el principal itinerari dels emigrants cap a l’oest fins que es va construir la Xarxa d’Autopistes Interestatals dels EUA i, més tard, als anys 50 del segle passat, era la principal carretera dels estiuejants cap a Los Angeles. El 1985 va ser descatalogada. Ara, parts de la carretera que discorren a través d’estats com ara Illinois, Nou Mèxic i Arizona han estat senyalitzades amb rètols de “Historic Route 66” (Històrica Ruta 66) i ha tornat a aparèixer en els mapes de carreteres d’aquesta manera.