Els 50 salts més espectaculars

Una dotzena de salts d’aigua i cascades del Pirineu de Lleida s’inclouen en un llibre amb text de

J oan de Déu Prats és un escriptor en llengua catalana. La seva obra es caracteritza per l’agilitat, la fantasia, l’humor i la poesia. Té més de cent llibres publicats en català, castellà, anglès, francès, italià, xinès, gallec, portuguès, basc, coreà i braille. Ha guanyat diferents premis de prestigi. Va començar a escriure literatura infantil i juvenil, però en els darrers anys s’ha especialitzat en llibres de temàtica fantàstica, basats en llegendes de Catalunya. Els seus començaments es remunten a la revista d’humor

El Jueves,

on treballava de guionista i ara, juntament amb el fotògraf Chopo García-Die, ha publicat a l’editorial Cossetània el llibre

Catalunya: 50 excursions a cascades i salts d’aigua

.

“Sempre m’havia cridat l’atenció que les cascades i els salts d’aigua de Catalunya mai havien estat recollits en cap llibre ni per editorials privades ni per institucions. Les cascades no deixen de ser un element paisatgístic molt amagat, molt ocult. Coneixem platges, coneixem muntanyes, boscos o rius però les cascades sembla que només siguin fenòmens de la selva i en canvi les tenim ben a prop”, explica Prats. L’editorial Cossetània, que fa molta divulgació i territori, es va mostrar interessada en el projecte, només va posar com a condició que el llibre inclogués les rutes per arribar als salts d’aigua, així com que fossin sortides o excursions que es poguessin fer en família. “Jo potser volia fer un llibre més poètic, però crec que al final ho hem pogut conjuntar tot.”

Joan de Déu Prats va fer una primera selecció de les cascades, ja que una de les premisses del projecte incloïa que s’hi representés la major part possible del territori de Catalunya. A partir d’aquí es marca unes rutes que va emprendre durant tres mesos de primavera, el problema principal va ser per a Chopo García-Die, el fotògraf, ja que calia que hagués plogut i “de vegades plovia tant que les fotografies no servien perquè l’aigua era fang. En total hi hem treballat uns dos anys perquè hi havia una gran feina de fotografia”, comenta l’escriptor.

La cascada que més ha sorprès l’autor en aquesta descoberta va ser la del toll de l’Ou, a la serralada del Montsant, prop d’Ulldemolins. “Perquè arriba un moment en què els rètols s’han perdut i aleshores t’has de posar per entremig de les muntanyes. El salt es troba en un racó molt amagat, una mena de paradís ocult”, assegura.

La cascada que més li va costar trobar és als Ports i es tracta del salt de Sotorras, al riu Canaletes. “El problema era que per accedir t’has de posar en zona privada. De fet és una cascada privada i has de demanar permís per entrar-hi.”

Per a Joan de Déu Prats la cascada més espectacular de les cinquanta que descriu es troba a la Val d’Aran. Es tracta del Sauth deth Pish, prop del Pònt d’Arròs. “És una cascada tipus islandesa”, comenta l’autor. “No t’esperes trobar una meravella així al nostre país. Una cascada amb tres salts i una caiguda de trenta metres i una potència espectacular si hi vas en època de desglaç.”

Per a Joan de Déu Prats, “les cascades són indrets màgics plens d’energia que guarden històries i llegendes. Quan fem camí per la muntanya, són un dels tresors més preuats” i afegeix que “sempre ens hauríem d’apropar als sallents amb esperit d’exploradors. Les cascades són indrets de pau i de contemplació, i alhora també llocs que recarreguen l’ànim i les forces de qualsevol ànima”.