Una història al darrere de cada imatge

És autodidacta. Va començar “fent coses”, com diu ell, als vint anys i en porta més de quaranta en el món de la il·lustració, el grafisme, el còmic, el cartellisme o l’obra pictòrica. Ara fa una exposició retrospectiva a l’Ateneu Popular dels treballs fets durant els anys vuitanta i recentment ha presentat, juntament amb el guionista Miquel Àngel Bergés, la novel·la gràfica Checkpoint, un projecte que van començar fa més de deu anys. És en Josep Maria Cazares, que en cada imatge creada ha posat una història al darrere.

Un total de 21 originals “fets tots a mà. Abans tot es feia així” i sis reproduccions de cartellisme de l’època dels vuitanta i noranta són el cor de la nova exposició que Josep Maria Cazares ha muntat a l’Ateneu Popular de Ponent i que romandrà oberta fins al mes de juny.

“Tot va començar durant els mesos que ens van tenir tancats a casa i vaig decidir endreçar material: làmines, originals, dibuixos, i tot d’una vaig pensar que de tot allò, que ja formava part del món de les meves andròmines, en podia fer alguna cosa, perquè la veritat és que eren els meus començaments, els inicis, als anys vuitanta.” I pensat i fet. “Vaig parlar amb l’Ateneu Popular i així neix aquesta exposició”, en la qual es pot trobar des de cartellisme publicitari, fanzín, cartellera de grups musicals, etc.

A l’exposició només hi ha “un cinc per cent de tot el munt de material que vaig recuperar”. Per a Josep Maria Cazares aquesta recopilació no és una mostra d’enyorança o nostàlgia i explica en to sorneguer que “jo sempre dic, canviant la frase, que qualsevol temps passat va ser anterior”.

Amb tot, reconeix que mirant els dibuixos hi va haver moments que “em vaig transportar mentalment a aquella època, a aquells temps que tenia ja molt oblidats. Aquesta sensació també l’he notada amb la gent més o menys contemporània.

Per exemple vaig publicar alguna de les obres al Facebook i la gent em deia, ostres jo vaig estar en aquest concert! Jo aquest cartell el tinc!” I quasi sense voler “s’ha anat creant un ambientillo entorn l’exposició que trobo que està bé”.

En Josep Maria Cazares té més de mil obres originals a casa seva, la majoria, unes 500, de còmics, i evidentment, la tria per fer l’exposició no va ser fàcil, bàsicament pel gran volum d’obra acumulada.

Al final “vaig ser molt visceral a l’hora d’escollir les peces i senzillament vaig agafar les que més m’agradaven”.

Encara no fa un any, en Josep Maria Cazares va protagonitzar una altra exposició, aquest cop a l’Espai Cavallers i que es va presentar sota el títol de Nocturn, amb la qual l’artista va retornar a la pintura. “Nocturn la vaig estar preparant durant tot un any (el 2019) en què vaig tornar a pintar, cosa que no feia des de fa molt de temps. Tenia ganes de provar alguna cosa sobre la nit, els seus personatges, l’ambient i vaig jugar molt amb els plans i contraplans.”

En aquesta exposició Josep Maria Cazares va arribar a vendre més d’una dotzena d’obres, fet que per a Lleida “està molt bé”. Una de les peces que van presentar i que mostraven una dona davant l’estació de Lleida Pirineus va arribar a tenir més de mitja dotzena d’interessats. “Al final va fer cap a Cervera.”

La novel·la gràfica

Recentment, Josep Maria Cazares i el guionista Miquel Àngel Bergés han presentat la novel·la gràfica Checkpoint. “Hem estat més de deu anys treballant-hi, i és el treball en còmic de què estic més satisfet”.

Checkpoint té com a protagonista una espia anomenada Mariya i té un llarg recorregut històric, ja que la narració té els seus inicis a la ciutat de l’Havana de l’any 1946 i acaba a la ciutat de Berlín el 1961, quan s’aixeca el mur. “Hi ha hagut un gran treball de recerca, de buscar informació perquè s’havien de reflectir èpoques diferents en tot.

Per exemple vaig arribar a buscar com eren els bitllets d’avió als anys quaranta per tal de ser, tot plegat, al més semblant possible a l’època en què passen les històries de la novel·la. Hi ha hagut una feinada increïble, però al final ens n’hem sortit prou bé”, comenta satisfet.

La protagonista de Checkpoint, la Mariya, és la nineta dels ulls de Cazares i també del guionista Bergés, però no és el primer personatge d’aquest artista. “Als anys vuitanta en vaig crear un per al diari SEGRE que es deia Boris Bonn, que era una paròdia del James Bond però en versió russa.

També en vaig crear un altre per al suplement irreverent Noguerola, que es deia Laseu investigaciones y derivados. Eren històries d’una pàgina amb un humor bastant o molt surrealista”.

Per a Cazares “els personatges van en funció de la vida que tingui la publicació. A mi, igual que m’agrada variar del còmic a la pintura o la il·lustració, amb els personatges em passa igual. Per molt afecte que els agafis, quan treballes amb ells, si no tenen recorregut en el públic, van calaix”.

Companys i amics de Josep Maria Cazares el defineixen com “una mena d’anarquista enfadat i rondinaire”, qualificatius que no nega, però apunta que “jo més aviat, ara per ara, em sento un anarcoprejubilat”.

Aquest artista que afirma que tornaria a llegir 1984 de Georges Orwell, “perquè el que descriu en tota l’obra està passant tal qual ara”, creu que si hi ha una constant en tota la seva obra ve de la gran influència que van tenir en ell, i encara tenen, els anys 50, “especialment el cinema d’aquella època”. I això es reflecteix constantment en el misteri que sempre envolta els personatges i els ambients nocturns que descriu a través de la pintura o el dibuix, sigui en còmic, il·lustració o pintura.

.