Els insectes que parlen en silenci

Qui no ha quedat mai embadalit pel vol delicat d’una papallona enmig d’un prat florit? Ara és la millor època per observar-les, ja que és quan aquests insectes mostren i passegen tot el seu encant. A banda d’embellir el paisatge, són grans bioindicadors, una important font d’informació per saber l’estat del nostre medi ambient.

Quan les veus volar sempre tens la sensació que la seua vida és efímera, però no per això és erràtica. “Hi ha espècies, com la Migradora dels Cards, que cada any emigren de l’Àfrica al nord d’Europa i triguen tres o quatre generacions a fer tot el trajecte”, explica Marina Lee, investigadora del Centre Agrotècnio-UdL i col·laboradora del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Sheme).

No hi ha una transmissió de coneixements sobre el terreny d’una generació a la següent i, malgrat això, tenen la capacitat de repetir el que han fet les seues avantpassades. Les papallones s’alimenten principalment del pol·len de les flors i, alhora, són el menjar dels ocells, els seus principals depredadors.

“Per això algunes tenen, quan obren les ales, un dibuix que té l’aparença de dos ulls; una estratègia estètica per mirar de dissuadir els seus potencials depredadors”.

Quan les veus volar sempre tens la sensació que la seua vida és efímera, però no per això és erràtica.

“Hi ha espècies, com la Migradora dels Cards, que cada any emigren de l’Àfrica al nord d’Europa i triguen tres o quatre generacions a fer tot el trajecte”, explica Marina Lee, investigadora del Centre Agrotècnio-UdL i col·laboradora del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Sheme). No hi ha una transmissió de coneixements sobre el terreny d’una generació a la següent i, malgrat això, tenen la capacitat de repetir el que han fet les seues avantpassades.

Les papallones s’alimenten principalment del pol·len de les flors i, alhora, són el menjar dels ocells, els seus principals depredadors. “Per això algunes tenen, quan obren les ales, un dibuix que té l’aparença de dos ulls; una estratègia estètica per mirar de dissuadir els seus potencials depredadors”.

Trobar-nos papallones quan passegem pel camp o el bosc no només és bonic, sinó que també vol dir que estem respirant un aire bastant net. “Des del punt de vista mediambiental són un gran bioindicador, són uns insectes molt susceptibles als canvis i quan el seu medi es veu alterat de seguida se’n ressenten”, explica Lee.

Ella fa molts anys que es dedica a l’obervació i l’estudi de les papallones a les terres de Lleida, sobretot a l’Arborètum, la Mitjana i al terme de Menàrguens, on cada setmana fa els seus recorreguts per comptabilitzar quantes en veu i de quines espècies. Les dades que recull se sumen a les moltes que es compilen arreu del món, així ajuden a comprendre com està canviant el nostre planeta.

Un bioindicador és un organisme viu que ens permet fer un seguiment del medi ambient i les papallones són un dels més utilizats. “Com que és un insecte molt bonic i també està associat amb tot de valors positius i mitificats pel seu propi procés natural –el cuc que es transforma en una papallona preciosa que vola–, doncs arreu del món hi ha molts grups de persones compromeses en el seu estudi i observació”, explica.

“La suma de totes aquestes dades que es recullen i creuen permet fer seguiments de l’evolució del medi ambient a llarg termini i en amples zones del planeta”, diu Lee.

Cada espècie té l’hàbitat i aquelles que s’alimenten de flors que poden estar en perill perquè el seu hàbitat és delicat tenen més probabilitats de patir fortes regressions, o fins i tot desaparèixer, perquè depenen d’un entorn massa concret. Algunes larves de papallona només mengen d’una sola planta, com les de la Blaveta Lluent, i això fa que la dependència sigui total respecte a aquesta planta.

La majoria de les espècies que viuen a Catalunya no estan passant pel seu millor moment. “Potser no estan en un perill d’extinció imminent, però estan en una situació delicada”.

L’activitat humana i la contaminació que sovint se’n deriva és la seua principal amenaça, inclosos els pesticides que s’utilitzen al camp o la mateixa transformació del paisatge per a usos agrícoles. “Amb els canvis desapareixen plantes i això fa que unes espècies pateixin i d’altres vegin ampliat el seu territori.

En aquest sentit el canvi climàtic ens està portant papallones que abans eren més habituals de latituds més al sud i algunes espècies busquen cotes més altes per trobar temperatures més baixes. El principal problema el tindran aquelles de muntanya que un dia no podran anar més amunt, per exemple”.

Trobar-nos papallones quan passegem pel camp o el bosc no només és bonic, sinó que també vol dir que estem respirant un aire bastant net. “Des del punt de vista mediambiental són un gran bioindicador, són uns insectes molt susceptibles als canvis i quan el seu medi es veu alterat de seguida se’n ressenten”, explica Lee.

Ella fa molts anys que es dedica a l’obervació i l’estudi de les papallones a les terres de Lleida, sobretot a l’Arborètum, la Mitjana i al terme de Menàrguens, on cada setmana fa els seus recorreguts per comptabilitzar quantes en veu i de quines espècies. Les dades que recull se sumen a les moltes que es compilen arreu del món, així ajuden a comprendre com està canviant el nostre planeta.

Un bioindicador és un organisme viu que ens permet fer un seguiment del medi ambient i les papallones són un dels més utilizats. “Com que és un insecte molt bonic i també està associat amb tot de valors positius i mitificats pel seu propi procés natural –el cuc que es transforma en una papallona preciosa que vola–, doncs arreu del món hi ha molts grups de persones compromeses en el seu estudi i observació”, explica.

“La suma de totes aquestes dades que es recullen i creuen permet fer seguiments de l’evolució del medi ambient a llarg termini i en amples zones del planeta”, diu Lee.

Cada espècie té l’hàbitat i aquelles que s’alimenten de flors que poden estar en perill perquè el seu hàbitat és delicat tenen més probabilitats de patir fortes regressions, o fins i tot desaparèixer, perquè depenen d’un entorn massa concret. Algunes larves de papallona només mengen d’una sola planta, com les de la Blaveta Lluent, i això fa que la dependència sigui total respecte a aquesta planta.

La majoria de les espècies que viuen a Catalunya no estan passant pel seu millor moment. “Potser no estan en un perill d’extinció imminent, però estan en una situació delicada”.

L’activitat humana i la contaminació que sovint se’n deriva és la seua principal amenaça, inclosos els pesticides que s’utilitzen al camp o la mateixa transformació del paisatge per a usos agrícoles. “Amb els canvis desapareixen plantes i això fa que unes espècies pateixin i d’altres vegin ampliat el seu territori.

En aquest sentit el canvi climàtic ens està portant papallones que abans eren més habituals de latituds més al sud i algunes espècies busquen cotes més altes per trobar temperatures més baixes. El principal problema el tindran aquelles de muntanya que un dia no podran anar més amunt, per exemple”.

.