A la recerca de les vinyes perdudes

Entre 2007 i 2008 Gerard Batalla, de la Noguera, i membre del col·lectiu ‘Cultures Trobades’, que néixer dins l’associació Slow Food Terres de Lleida, va liderar una colla de voluntaris que van iniciar l’aventura de recuperar i conservar les varietats de vinya autòctones de la demarcació de Lleida amb l’objectiu de crear una mena de banc de llavors. Es tractava d’estudiar de quines maneres es podria conrear i recuperar el seu cultiu. Quasi catorze anys després i amb molts quilòmetres fets en la recerca d’aquelles vinyes oblidades, en Gerard Batalla es mostra satisfet de la feina desenvolupada, reivindica un reconeixement a “aquells resistents” que no van arrencar les vinyes i gràcies a la signatura d’un acord amb la denominació d’origen Costers del Segre creu que, tot i que queda molt camí per recórrer, aquestes vinyes antigues encara poden trobar el seu lloc al mercat del vi.

“Penseu que Lleida era una zona que abans de la plaga de la fil·loxera tenia més de 100.000 hectàrees de vinya. Era una terra totalment vinícola. Nosaltres creiem que aquelles varietats que es van perdre poden ser d’interès, potser algunes no, des d’un punt de vista de qualitat, però estem convençuts que hem d’intentar saber si aquestes varietats que s’han anat recuperant gràcies a la feina de Cultures Trobades poden tenir una valor enològic suficient”, afirma Tomàs Cusiné, president de la DO Costers del Segre, per al qual “arriba un moment que necessitem identitat, necessitem que les nostres comarques tinguin trets propis pel que fa a vins, perquè cada cop es valoren més els vins autòctons”. Per dur a terme aquest experimentat viticultor, el treball desenvolupat per Cultures Trobades és “molt important”.

“Moltes varietats que ara estem intentar recuperar ja s’haurien perdut”, per això des de Costers del Segre “som conscients que hem d’ajudar en els vessants que calgui perquè aquests ceps retrobats tinguin un recorregut”. En aquests moments, una desena de cellers de la DO Costers del Segre fan recerca sobre les varietats trobades amb plantacions i vinificacions a diferents terrers.

Quan Cultures Trobades inicia el camí de salvaguardar les vinyes velles va comptar amb l’interès i l’ajuda de la cooperativa L’Olivera. De fet en aquesta cooperativa de Vallbona de les Monges es va començar a treballar amb les varietats històriques fa uns setze anys. I és que una de les seves premisses, quan van començar a fer vi, va ser, precisament, intentar donar valor a les varietats històriques de la zona, molt especialment macabeus i parellades.

L’Olivera va ser el primer celler de Costers del Segre que va fer un macabeu monovarietal, l’any 1992. En aquests anys tot l’equip d’aquesta cooperativa “s’ha implicat en el projecte de recuperació de les vinyes històriques i cal agrair, molt especialment, la tasca desenvolupada per la Clara Griera, responsable del celler, que ens ha permès treure quatre tipus de vins monovarietals de macabeu.

A partir d’una varietat històrica hem estat capaços de definir vins singulars que aporten caràcter a Costers del Segre perquè estan basats en varietats d’aquí, no amb internacionals”, explica Pau Moragas, responsable de L’Olivera.Durant tots aquesta anys la col·laboració entre la cooperativa L’Olivera i Cultures Trobades ha estat molt estreta a l’hora de recuperar els ceps històrics. En aquests moments, per exemple a les plantacions de vinya L’Olivera podem trobar fins a 500 metres quadrats plantats de varietats històriques i que s’estan estudiant.

El prestigiós ampelògraf Jean-Michel Boursiquot, juntament amb altres professors de la Universitat de Montpeller, ha visitat ja diversos cops les diferents vinyes ponentines. Aquest especialista a nivell mundial en enologia de l’Institut Nacional de la Recherche Agronimique (INRA) de França col·labora amb Cultures Trobades des fa temps per tal de poder identificar la varietat de les plantes trobades i considerades, en un principi, històriques i autòctones.

anys de treball de recerca

Gerard Batalla es coneix la demarcació de Lleida quasi com la palma de la mà. I és que porta ja més d’una dècada recorrent, juntament amb voluntaris, molts indrets per buscar aquells ceps històrics i autòctons de Lleida i que per diverses causes, la més important la fil·loxera, han anat desapareixent. “Quan vam començar tot aquest procés no esperàvem trobar tantes varietats de vinya.

De fet la recerca la vam començar en base a documents històrics del ministeri d’Agricultura on es mencionen 26 varietats de vinya en els partits judicials de Lleida i durant aquests anys hem estat capaços de diferenciar-ne fins a setanta”. Per a aquest jove pagès de la Sentiu de Sió i membre de destacat de Cultures Trobades, “això vol dir que a les terres de Lleida hi havia una cultura vinícola molt important i rica”.

En la recerca de vinyes autòctones, Cultures Trobades no solament es va basar en documents històrics oficials sinó que “hem aplicat també una metodologia molt participativa, és a dir, hem anat a trobar el pagès, el padrí, la padrina, que encara conservaven aquestes varietats i que les coneixien. Si no haguéssim pogut contactar amb aquesta gent el treball hauria estat molt difícil i complicat”, explica Batalla, per al qual “el coneixement popular que després hem verificat amb tècnics, especialistes i sobretot amb l’equip de l’INRA de França, ha estat essencial”.

El Gerard Batalla parla dels que anomena els “guardians de la saviesa popular” amb gran afecte i agraïment per apuntar després que “va haver-hi un temps que aquestes vinyes antigues que quedaven van començar a ser arrencades, en alguns casos fins i tot per pressió de l’Administració, que en un moment donat van enviar expedients a tort i a dret d’arrencada de vinyes si no estaven en un catàleg oficial. Com havien d’estar en un catàleg si algunes eren centenàries?!”, es pregunta el Gerard, que creu que “ara estem en un moment molt interessant perquè tota aquesta cultura que hem pogut conservar, fer-la objectiva i posar-la en valor, interessa als cellers, concretament a la DO Costers del Segre; és la part de tota la feina desenvolupada que ens quedava coixa”.

Amb tot, el Gerard reconeix que des de Cultures Trobades tenen una “espina clavada”, la de poder “documentar oficialment tot el treball realitzat aquests anys i escriure tot el trajecte de recerca”.