La moda es recicla

Vivim en una societat d’un sol ús. És més fàcil llençar coses que arreglar-les o trobar-los una altra utilitat. Estem arrossegant les conseqüències d’un consumisme desmesurat que ha fet saltar totes les alarmes envers la vulnerabilitat del nostre planeta. Ja ho va dir l’historiador britànic Robert Swan: “La pitjor amenaça per a la Terra és la creença que algú la salvarà.” Malgrat tot, també és evident que en els darrers anys s’ha començat a prendre consciència de la necessitat de reciclar. Tot i que encara queda molta feina, alguns sectors com els de la moda, grans contaminants i consumidors desmesurats de preuats recursos, s’estan posant les piles i ja són centenars els que presenten col·leccions, senceres o en part, realitzades amb materials reciclats. El sorprenent producte estrella d’aquesta nova manera de treballar és el plàstic de botelles que s’empra per fer multitud de peces de roba.

El més important per a la Montse i la Carme de la boutique Àggelos de Lleida és que totes les peces de la seva botiga “siguin de qualitat. Per a nosaltres és el més important. Després, que siguin avantguardistes i que tinguin un disseny”. Aquestes dues professionals de la moda que sempre han treballat amb cases que “en un moment donat responguin a un problema que puguis tenir amb una peça o amb una comanda”, van presentar fa unes setmanes tota una col·lecció de texans fets amb el reciclatge de botelles de plàstic, de la casa canadenca Joseph Ribkoff.

“Aquestes grans cases de moda estan molt al dia en tot el que està relacionat amb el disseny i fabricació i per això són elles mateixes les que t’ofereixen aquests tipus de peces, fins i tot abans que tu les puguis demanar”, explica la Montse, que afegeix que “per exemple aquí tenim uns pantalons de la casa Cambio, que ja fa dos anys que fan pantalons eco, especialment en tot el que fa referència als tintatges de les robes. Perquè hem de tenir present que el que més contamina són els tints, que a més de necessitar molta aigua, els seus residus embruten molt.

Les clientes. La Montse Nabau, d'Àggelos, ensenya a una clienta uns pantalons elaborats amb plàstic.

El que ja fa temps que fan aquestes grans cases de moda és usar tints ecològics”. Totes les peces que, d’una manera o altra, es consideren ecològiques porten la seva corresponent etiqueta.

La Mercè Guarch és la representant de la casa de moda Joseph Ribkoff a Catalunya i Andorra i explica que aquesta marca “ha presentat aquesta línia de texans perquè som conscients que en el procés de fabricació i disseny es contamina molt. Al texà se li ha de donar un desgastat, diferents acabats, unes tintades especials.

Mercé Guarch. Representant de la casa Ribkoff, que presenta una col·lecció de texans fets amb plàstics reciclats.

La col·lecció que presenta Ribkoff està tota fabricada a base del reciclatge de botelles de plàstic a través d’una tècnica anomenada Repreve que ja estan fent servir un munt de marques”. Per a aquesta professional, “en principi aquest procés de reciclatge no ha d’encarir el producte final, però hem de tenir present que la nostra col·lecció tampoc és una col·lecció barata, perquè sempre hem apostat per la qualitat i el disseny”.

La Dori i la Mari Àngels són clientes de fa anys d’Àggelos i apunten que no tenen cap inconvenient a lluir peces de roba fetes amb plàstic: “Al contrari, cada cop més mirem les etiquetes per saber de què estan fetes les peces de roba i crec que cada cop més els clients anirem a buscar aquelles peces que estiguin fetes amb materials reutilitzats. És el futur.”

En aquests moments són ja centenars de cases de moda, d’arreu del món, que han presentat col·leccions fetes amb materials reciclats i molt especialment de plàstic.

A Espanya una empresa puntera en aquest sector del tèxtil és Ecoalf, que disposa d’una àmplia col·lecció de peces d’abric per a dona, home i nen (anoracs, armilles, gavardines) així com complements (bosses, necessers...) fabricats a partir de plàstics reciclats. Ecoalf ja es pot trobar en diversos comerços de la ciutat de Lleida.

També Desigual ha presentat diverses peces aquesta temporada realitzades a partir de materials reciclats i aquesta tendència “s’ha traduït en el fet que més de la meitat de referències de la col·lecció Love the World estan etiquetades com a sostenibles”, explica Àlex Barrau, portaveu de Desigual.

Des de les grans botigues fins a les petites tenen clar que cada cop més “el client busca materials que d’alguna manera no contaminin o siguin respectuosos amb el medi ambient”, apunta Pepita Novell, de la botiga del carrer Vila Antònia de Lleida Peppa i Punt, que té tota una col·lecció de llanes confeccionades amb un 70 per cent de plàstic (PET). I no solament es tracta de reciclar el plàstic sinó també d’aprofitar altres teixits per fer-ne de nous.

Peppa i Punt. Pepita Novell, de la botiga Peppa i Punt, té llanes fetes amb un 70% de plàstic reciclat.

És el cas, per exemple, de la casa Babau, que ha creat una bossa que està sent un autèntic top. “Aquesta bossa està feta de restes de cinturons per a l’automòbil”, explica la Txell Tehàs de la botiga Som d’Art de Lleida.

Som d'Art. La Txell Tehàs amb una bossa feta de restes de cinturons d'automòbil.

“Babau el que ha fet és crear una bossa molt pràctica i, sobretot, molt resistent, amb un disseny realment avantguardista i tota feta amb restes de cinturó de cotxe”, explica la Txell. “Tots els fils que utilitza Babau o les escumes són de materials reutilitzats.” Per a aquesta professional que, a més, té a la botiga tota una exposició de bufs i bufandes que estan elaborats amb cotó reciclat, “és evident que hi pot haver un encariment del producte perquè hi ha tota una feina de reciclatge al darrere, però al final vens qualitat i disseny, que és el que realment busca el client”.

La Mireia Rius de Cervera és dissenyadora de complements, principalment de bosses de mà.Ella utilitza per a les seves creacions pells de consum, principalment boví i corder. “Faig servir aquests materials perquè em permeten treballar-los molt bé, i a més no és mata l’animal per fer una bossa o un complement.” La Mireia compra aquests materials a una pelleteria d’Igualada que “fan adobat vegetal, és a dir, que no tenen absolutament res de química en la seva composició final”.

Pells que ningú vol. La Mireia Rius confecciona bosses amb pells de consum, treballades amb adobs ttoalment naturals.

I és que no falta gaire perquè realment la reutilització de materials no sigui una obligació, sinó que tot apunta que serà una necessitat per a la supervivència de la Terra. Tinguem present que no hi ha un planeta B.

I no solament les grans indústries contaminants hauran de canviar radicalment les formes i les cadenes de producció, sinó que, com va dir el polític demòcrata dels Estats Units Al Gore, “cadascú de nosaltres podem fer petits canvis en la nostra forma de viure i ser protagonistes i part de la solució al canvi climàtic”.

LA FABRICACIÓ D'UNS TEXANS REQUEREIX UTILITZAR MÉS DE 2.000 LITRES D'AIGUA

Ja són diversos els estudis a nivell mundial que a partir del nou segle han començat a alertar del consum desmesurat dels recursos hídrics per part de la indústria del tèxtil. El realitzat per investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid va analitzar l’impacte que té la fabricació dels pantalons texans sobre els recursos hídrics.

Els resultats van revelar que es requereixen entre 2.130 i 3.078 litres d’aigua per elaborar aquest producte, i que el consum està determinat, principalment, per l’impacte hídric de la matèria primera, el cotó.

Només el cultiu d’aquesta planta representa entre el 3% i el 4% de l’aigua que es fa servir a tot el món per a qualsevol ús.D’altra banda, els efectes que té sobre el medi ambient la producció d’aquest tipus de pantalons també és impactant. En primer lloc, en la producció del teixit de cotó s’utilitzen uns vuit mil litres d’aigua i es calcula que aquest procés és responsable del deu per cent dels pesticides i prop del 25 per cent d’insecticides utilitzats a tot el món a l’any.

D’altra banda, en la producció pròpiament dita de la peça, es desaprofiten dos mil litres més d’aigua, es produeixen tretze quilos d’emissions de diòxid de carboni, mig quilo de substàncies químiques (principalment clor) per a l’efecte desgastat, 10 quilos més de colorants i químics i el seu consegüent alliberament sense control al medi ambient. De fet, alguns romanen a l’aire durant molt de temps, com en el cas del Reactiu Blue 19, que resta actiu més de 46 anys.En el mateix sentit es pronuncia un estudi de l’Agència del Medi Ambient de França, en el qual s’afirma que els jeans són una de les peces que més contaminen.

Un altre estudi canadenc publicat a la revista Environmental Science and Technology Letters alerta que aquesta situació es veu agreujada pel model del fast fashion, que anima a comprar i desfer-se de les peces de roba amb freqüència. Aquest model de consum té conseqüències negatives a nivell social, econòmic i mediambiental.

De fet, el sector de la moda és un dels principals usuaris d’aigua del món i genera el 20% de les aigües residuals del planeta. Per això, cada cop hi ha més veus que reclamen que el sector aposti per la sostenibilitat i es repensi el model productiu.

"LES TÈXTILS QUE NO ENTENGUIN EL RESPECTE AL MEDI AMBIENT QUEDARAN FORA DE JOC"

Marc Varderi Casas té 59 anys i pilota l’empresa familiar dedicada al tèxtil. Ha estat president del Saló Tèxtil Internacional de Barcelona (STIB).

Quin és el grau de conscienciació en el sector del tèxtil en la preservació del medi ambient? El sector tèxtil no té uns bons antecedents quant a processos de fabricació respectuosos amb el medi ambient. Històricament ha estat una indústria contaminant. Per exemple, en el cultiu de moltes matèries primeres d’origen natural, com el cotó o el lli, es requereix molta aigua i, sobretot, per a la posterior elaboració de filatures i teixits. En la fase final de tint i acabats o en processos posteriors de confecció, com per exemple el rentat de texans, o la tintura de peces de vestir, aquest consum hídric es dispara. He de dir que en els darrers anys hi ha hagut un gran esforç tant en la indústria tèxtil com en els grans grups de distribució per introduir en els processos de fabricació i distribució mesures que redueixin l’impacte mediambiental. La tendència és molt positiva i crec, realment, que les empreses que no entenguin aquest missatge quedaran fora de joc.

I com a consumidors, què podem fer? Sens dubte, informar-nos, exigir i premiar les iniciatives reals, les que fan de la sostenibilitat un codi ètic i de bon comportament. Malauradament també existeixen empreses que d’aquest tema només en fan màrqueting per generar més vendes.

Quins són els certificats més importants? N’hi ha diversos, però els més importants són, per exemple, Global Recycled Standard (GRS), que està esdevenint clau en el sector tèxtil i garanteix la utilització de materials reciclats en la fabricació de la filatura. Si trobem el logo GRS sabrem que una peça de polièster té una procedència a partir del reciclatge d’ampolles de plàstic o bé que un teixit de llana o de cotó ha estat fet a partir de fibres de peces recuperades i reciclades.

Una altra certificació és la ISO 14001. Aquesta és molt important. És una norma internacional que certifica que l’ empresa productora del teixit té implantat un sistema de gestió dels seus riscos mediambientals. També hi ha altres certificacions com l’Oeko-Tex Standard 100, que garanteix que en el procés de fabricació no s’han utilitzat substàncies nocives per a la salut o el certificat Better Cotton Initiative (BCI), que és un segell que garanteix que en el cultiu del cotó no s’han utilitzat productes químics que puguin ser nocius per al medi ambient.