Nines amb història

Qui no ha jugat mai amb una nina? Les més antigues, trobades per arqueòlegs a tombes egípcies, daten de fa més de 4.000 anys. Aquestes joguines ens han acompanyat al llarg de la història complint, no només la funció d’entretenir els més menuts, sinó també la d’esdevenir una espècie de guia per ajudar a aprendre oficis i responsabilitats orientades a la maternitat. Per nostàlgia i passió, l’Adriana Vara, veïna de Benavent de Segrià, en col·lecciona des de fa més de 35 anys i ja en té més de 400. L’octubre de l’any passat, l’ajuntament del municipi li va cedir un espai on exposar-les i que s’ha convertit en el Museu Gràfic de Nines Antigues, i s’amplia així l’oferta cultural de la zona.

Benavent de Segrià té, des de l’any passat, una de les col·leccions més singulars que es poden trobar a Ponent. Està conformada per un total de 411 nines antigues –que daten d’entre el 1860 i el 1980– i molts accessoris: indumentària, cotxets, mobles, instruments i d’altres complements. La seua artífex és l’Adriana Vara, resident al municipi. Actualment està jubilada, però abans regentava una botiga de manualitats i regals a la ciutat de Lleida, on també venia aquestes joguines. I no només les venia, sinó que les fabricava.

Aquesta enamorada de les nines va començar a fer-ne de porcellana intentant imitar les antigues que es fabricaven durant els segles XIX i XX. Però, tot i que assegura que les que feia eren molt boniques, va voler començar a col·leccionar-ne d’autèntiques. Fins fa pocs mesos, totes les que havia arreplegat amb els anys eren a les golfes de casa seua. N’hi havia que eren de la seua filla i d’altres que les havia fabricat ella, a més de les que va anar comprant. Va explicar a l’ajuntament la seua intenció de mostrar la col·lecció al públic, i aquest es va avenir a col·laborar amb l’empresa, cedint-li un local al nucli del poble que ha estat batejat com el Museu Gràfic de Nines Antigues.

D’aquesta manera ha nascut una mostra d’objectes culturals que és part del nostre patrimoni, material i immaterial, ja que cadascun d’ells és una representació social a partir de la qual es poden recuperar concepcions de cada època sobre la moda, l’educació, la feminitat o els jocs d’infància. Un cop entres a la sala et trasllades a un altre temps, ja que aquestes nines no tenen res a veure amb les que es poden trobar a les botigues de joguines avui en dia.

N’hi ha de diversos materials com són paper, cartró, fusta, roba, cel·luloide i làtex, entre d’altres, i estan farcides de diverses maneres, ja que cada artesà o marca les feia d’una forma diferent. Però l’interior de la gran majoria porta palla, llana o serradures.

Es poden trobar autèntiques joies, de les quals se’n conserven molt pocs exemplars, així com d’altres de més populars, passant per les Mariquita Pérez, les Jumeau o les Nancy, entre d’altres. Però el que hi ha darrere d’aquest museu no es resumeix a comprar i exposar les nines, perquè l’Adriana explica que moltes de les que ha adquirit no venien documentades de cap manera i no en sabia l’origen o el fabricant, de manera que ha hagut de fer una gran tasca de recerca i investigació a través de fòrums online o parlant amb altres col·leccionistes, amb l’objectiu de determinar-ne l’època, el model i l’origen.

Cal destacar que una part de les nines que conformen el museu ha estat donada de manera altruista per gent que s’ha assabentat de la iniciativa. És per això que cada nina està acompanyada d’una etiqueta on, a més de dir-hi el seu origen, també hi diu el nom de qui l’ha donat si n’és el cas.

Degut a això, a les prestatgeries i vitrines de la sala, que l’Adriana ha aprofitat de la seua antiga botiga, ja quasi no hi queda espai per a més nines, la qual cosa a la llarga pot suposar un problema, ja que assegura que té encara a casa un bon nombre de caixes plenes d’aquestes antiguitats i que cada cop li arriben més donacions.Totes les nines que hi ha exposades tenen la seua pròpia història. La més antiga que s’ha pogut documentar data del 1860 i té la particularitat que està feta de paper maixé i està recoberta amb cera.

El seu tacte imita el de la pell humana, tot i que està guardada dins d’una vitrina per mirar de preservar-la el màxim de temps possible. També n’hi ha una altra que procedeix de la casa reial.

Es tracta d’una Petitcollin que va ser propietat de la infanta Margarita, la germana petita del rei emèrit Joan Carles I. Va ser comprada a França i el vestit que porta el va confeccionar la seua tieta.

L’Adriana la té perquè una neboda de la persona que la va heretar li va regalar. És de cel·luloide, de manera que és molt delicada, i tot que la seua actual propietària ha mirat de posar-se en contacte amb la infanta, no ha rebut resposta avui dia.

També destaca una nina de la casa francesa Jumeau el preu de la qual oscil·la entre els 2.000 i els 3.000 euros. Es tracta de la més cara que hi ha exposada al museu.

La col·lecció es complementa amb cases de nines cuidades fins a l’últim detall. A més, moltes nines estan acompanyades de cotxets de fusta, cadires i trones, tots fets a mida.

Inclús algunes vitrines exposen jocs molt antics com fustes o taules, a més de motlles amb els quals es fabricaven les peces que conformen els ninos de porcellana.En aquest sentit, cal destacar que una de les passions de l’Adriana ha estat la de crear nines. Es va formar a Madrid a través de dos cursos ara fa més de 25 anys i ha fet desenes de nines reborn, que en català es podrien traduir com renascudes.

Són nines hiperrealistes que es construeixen a mà a partir d’uns kits i estan cuidades fins a l’últim detall, ja que poden arribar a necessitar fins a 25 coccions per tal que les diferents capes de pintura s’hi impregnin. Aquest museu de relíquies alberga objectes que van marcar la vida dels més grans i que, encara avui dia, desperten la curiositat i, a vegades també la por, de tot aquell que el visita.

Un nou reclam per a Benavent de Segrià El Museu Gràfic de Nines s’ha convertit en un reclam turístic per al municipi de Benavent de Segrià. Per tal de complementar la proposta, s’està condicionant la planta baixa de l’edifici on està ubicat per tal d’obrir-hi un museu d’antiguitats. Serà principalment de temàtica agrícola i d’oficis antics, i a la part exterior s’hi exposaran elements més grans com carros o inclús un tractor molt vell. Gran part del que s’hi mostrarà provindrà de la col·lecció privada de l’Octavi, un veí del poble, tot i que també s’oferirà la possibilitat a la resta dels veïns que hi participin. L’ajuntament està acabant de redactar el projecte i té previst posar-lo en marxa d’aquí a pocs mesos. Pel que fa al Museu Gràfic de Nines, cal recordar que obre els diumenges d’11 a 13 hores i que l’entrada és gratuïta.