La llarga, lenta i dura lluita per la igualtat

“El feminisme no és repartir-se el pastís entre els dos sexes. És crear-ne un de nou”, diu l’escriptora i defensora dels drets de les dones Gloria Steinem. Fer un pastís nou perquè realment l’Administració sigui un reflex del que a poc a poc va sent una societat més inclusiva envers les dones és l’objectiu del pla llençat pel departament d’Interior per pal·liar les desigualtats que encara hi ha dins els cossos de funcionaris i que clamen al cel. Tres exemples: només el 2% dels Bombers de Catalunya són dones; el 12% en el cas dels Agents Rurals, i un 22% dels Mossos d’Esquadra.

El feminisme no ha lluitat ni lluita perquè les dones siguin més que els homes. Es lluita per ser iguals. El feminisme no parla de superioritat, ni discrimina l’altre gènere, simplement combat les desigualtats que malauradament encara pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. I per combatre aquestes desigualtats a l’Administració, el departament d’Interior de la Generalitat ha establert una reserva del 40% de les places per a dones en els propers concursos que es facin per accedir a Mossos, Bombers i Agents Rurals. Una mesura que tot i que ha sobtat, fins i tot entre les mateixes dones, està sent acceptada pel conjunt dels tres cossos, on les desigualtats pel que fa a presència equitativa dels dos sexes encara són molt patents. De vegades calen mesures clares i un pèl revolucionàries per accelerar uns canvis que ja ha costat massa temps que arribessin. Les dades canten, només el 2% dels Bombers de Catalunya són dones, un fet pel qual té una certa explicació la Jael Soro, l’única bombera del parc de Lleida, que manifesta que “hem de tenir molt present que el cos de Bombers va ser creat per homes i per a homes”. El mateix passa al cos d’Agents Rurals, un servei que va ser traspassat a la Generalitat amb una llarga tradició masculina i en el qual les dones només són el 12 per cent. “Venim d’un cos traspassat en el qual les dones no tenien permès l’accés. Per tant, hem començat aquesta cursa amb molt desavantatge. Els Mossos portaven corrent molts anys davant nostre, molts anys, per exemple”, explica Anna Servent, agent rural i cap de l’àrea regional de l’Alt Pirineu. L’única dona amb aquesta graduació a tot Catalunya.

Una mica millor, però encara molt lluny de la paritat, es troba el cos que podríem qualificar com a més modern pel que fa a la seva creació, el de Mossos d’Esquadra, en què la presència femenina arriba al 22%, “encara molt lluny, per exemple, del que passa als països del nord d’Europa on als cossos de seguretat les dones arriben al trenta per cent”, explica l’Alexandra, mossa d’esquadra integrada al grup ARRO de Lleida.

I és que “quan homes o dones estan molt infrarepresentats en qualsevol professió, és molt difícil projectar-se. El missatge que se’ns transmet és que no som benvingudes o que no serem prou competents per desenvolupar la feina. D’altra banda, quan hi ha aquesta escletxa tan gran de representació, el que passa és que els equipaments dels cossos no estan preparats perquè s’hi incorporin dones”, explica la consellera d’Igualtat, Tània Verge, per a la qual “els uniformes, per exemple, es dissenyen a partir dels paràmetres del cos masculí. Passa el mateix amb les proves físiques. I aquí hi ha tota una jurisprudència que inclou el Tribunal de Justícia Europea, que ha establert en diverses ocasions que el requisit d’alçada no ha de ser el mateix perquè l’alçada mitjana d’homes i dones no és igual. El que es fa amb aquesta política de reserva de places en Bombers, Agents Rurals i Mossos d’Esquadra és fer avançar la paritat en cossos”. I és que “ni el Govern ni les dones d’aquest país volem esperar fins al segle XXII per tenir cossos paritaris. Perquè la importància de tenir els grups d’emergència i seguretat paritaris és que, com més s’assemblen al conjunt de la població, més eficaç és el servei”, afirma contundent la consellera.

Les veteranes en igualtat

L’any 1986 es van graduar les primeres 43 dones als Mossos d’Esquadra. Era la segona promoció per accedir al cos i la primera en què es podien presentar. Després de 36 anys el cos de Mossos ha assolit un 22% de dones, encara lluny del quasi 30% en què es troben la majoria de països  del nord d’Europa. L’Alexandra, la Laura, l’Annabel i la Montse es mouen per la comissaria de Lleida com si fos casa seva. Ja són unes veteranes, totes porten més de 20 anys al cos i expliquen que el que les va portar a aquesta professió va ser “la vocació d’ajuda, servei o compromís amb la ciutadania”. Elles en el seu moment ho van tenir clar a l’hora d’escollir ser policies i el que encara hi hagi poques dones al cos creuen que es deu a “molts motius”. Per a la Laura, “encara hi ha certes reticències fins i tot a dins de les famílies, ja que es considera una feina masculina”. I és que “després de 36 anys hi ha gent que se sorprèn quan veu una dona mosso”. A la Laura i la Montse, que estan a seguretat ciutadana i patrullen juntes, “ens paren pel carrer, especialment les senyores i ens feliciten per ser dones policia”. Però aquesta mena de sorpresa quan es veu una dona policia no és exclusiva de la gent gran. “Als meus fills quan els pregunten què faig i diuen que soc mosso d’esquadra, es queden parats”, apunta l’Annabel, per a la qual encara part de la societat associa un cos policial a homes. “Tot plegat és un procés lent. Costa d’acceptar que una dona policia pugui fer igual de bé la feina que un home”.

La disposició d’Interior de reservar el 40% de places a dones en les properes promocions ho veuen com una moneda de dues cares. Per una banda si es tracta de guanyar equitat entre sexes al cos ho troben bé, però per altra banda es mostren neguitoses de com es gestionarà tot plegat, “perquè imposar una cosa així pot crear reticències i discussions amb els companys i llavors seria com tornar a començar”, afirma l’Alexandra. “S’han de valorar les capacitats tècniques, individuals de cadascú, per ocupar un lloc de policia. Hem de deixar de banda el tema dels gèneres”, apunta l’Alexandra.

Només una dona als comandaments de Rurals

“No hi ha cap dona en les dues màximes categories. La proporció de dones amb comandaments és quasi inexistent”, afirma contundent l’informe de diagnosi que va fer la Direcció General de la Funció Pública sobre el cos d’agents rurals, en el qual les dones representen un 11% del total de la plantilla. El mateix informe apunta, pel que fa al nivell d’estudis, que “el 72% dels homes tenen estudis primaris o batxillerat, mentre que el 54% de les dones tenen estudis universitaris” i manifesta que “els percentatges de masculinitat no s’adeqüen a la composició dels cossos existents a l’Administració i a la sensibilitat actual”.

Blanca Doya té 48 anys i en porta 25 com a agent rural a la comarca del Sobirà. Ella és l’única forestal a la zona. Per a aquesta dona que va començar estudiant Biologia però el soroll de la ciutat la va fer tornar a casa, la manca de dones als Agents Rurals “és encara una mica culpa de l’entorn social en què vivim. Portem molts anys lluitant per la visibilitat de les dones i de vegades he pensat que potser una mica de culpa també la tenim nosaltres mateixes perquè ens hem posat uns límits, especialment en el tema de força física”. La Blanca assegura que sempre, “des del primer moment en què vaig entrar als Agents Rurals, em vaig sentir acollida pels companys, de vegades potser fins i tot massa protegida. Per exemple hi havia feines que podien semblar dures i no me les encomanaven, pel sol fet que era dona”.