Noves maneres de treballar: obradors artesans al pla de Lleida comparteixen recursos

Els economistes confirmen la tendència. L’economia col·laborativa, que els anglesos anomenen sharing economy, és emergent: compartir cotxes, oficines, cançons, pel·lícules, coneixements, finances. I darrerament, els obradors artesans. Al pla de Lleida en tenim tres a ple rendiment a Bellaguarda, Arbeca i Montgai i un altre a punt de fer-ho al Poal. Comparteixen per sobreviure.

El poeta grec Homer va dir que “passable és la feina quan es comparteix la fatiga”. Han hagut de passar prop de 3.000 anys perquè s’entengués que l’economia col·laborativa té més beneficis dels esperats. No es tracta d’una visió altruista de la vida ni de refermar els valors judeocristians, sinó d’una tendència a l’alça que, dins la voràgine del sistema capitalista, busca la seva supervivència. La Viquipèdia per als coneixements, els arxius Torrent per al material audiovisual, els espais coworking o els cotxes multiusuari són exemples que fa anys que funcionen en la nostra societat. I els obradors compartits també van a l’alça.

Els vells encara recorden els forns d’abans on les famílies podien coure el seu propi pa o els trulls col·lectius on cada pagès podia produir el seu oli. Quan semblava que la industrialització (també la del món rural) ho havia d’esborrar tot del mapa, en favor d’una producció a gran escala, ara retornen les propostes cooperatives.La Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià (vegeu el desglossament) va ser probablement una de les primeres entitats a difondre el concepte d’obradors compartits. El que té més recorregut a Catalunya és el de Montblanc, impulsat fa 15 anys pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà. A Lleida, n’hi ha quatre.

Precisament inspirat en el de Montblanc, l’obrador de Bellaguarda, a les Garrigues, és el més recent. L’ajuntament va elaborar fa cinc anys un pla estratègic amb un procés participatiu entre els habitants per tal de donar valor al producte agroalimentari local. A través del Consell Comarcal, es van sol·licitar ajuts i es va acabar reconvertint un espai en desús, un antic magatzem de la sala polivalent del municipi, en un obrador compartit. L’any 2021 diverses empreses van utilitzar l’obrador per fer-hi proves però ara ja està a ple rendiment. TortiVeg, una empresa de les Borges Blanques, ha començat recentment la seva producció de truites veganes per vendre-les per internet. “Acabem de crear la nostra pròpia empresa”, explica la cuinera, Cristina Reig, “i estem molt contentes de les enormes facilitats que ens han donat per utilitzar aquest obrador”. Hi ha altres artesans de Juncosa i de Bovera que també tenen intenció de cuinar-hi. Tots plegats es podran quedar un màxim de sis anys a l’obrador. Després, si les coses els van bé, hauran de pensar a tenir el seu propi.

L'obrador de Bellaguarda es va crear per donar valor als productes de la zona

“Això està pensat com a viver d’empreses i cada any els usuaris van pagant quotes més altes”, explica la tècnica de Promoció Econòmica, Sílvia Pallejà, una de les dissenyadores d’aquest projecte.Tot i que l’equipament és de l’ajuntament, aquest té un esperit mancomunat. Altres municipis de les Garrigues Altes, com Juncosa, els Torms, el Soleràs, Granyena, el Cogul, la Granadella i Bovera han firmat un conveni per col·laborar-hi en el futur.

Si la Covid-19 ha tingut alguna conseqüència positiva, una podria ser la que ha recaigut sobre les xarxes locals alimentàries. “Durant els primers mesos de la pandèmia la demanda de productes locals i ecològics distribuïts de manera directa, va experimentar un augment rellevant que va impactar en moltes de les petites empreses agroalimentàries locals”, expliquen Montse Aparicio i Alba Piqué, tècniques de la Xarxa d’Espais d’Emprenedoria Agroalimentària de Catalunya en una de les seves darreres publicacions. “En resposta a aquesta demanda, un dels elements que sorgeix al debat és la necessitat de realitzar de manera col·lectiva un canvi d’escala, perquè la població urbana demanarà cada vegada més aliments saludables produïts al món rural”, afegeixen.A les Garrigues hi ha un altre obrador agroalimentari, però en aquest cas es de caràcter privat.

La cooperativa Tres Cadires d’Arbeca és sense ànim de lucre. Bàsicament elabora licors artesans: el vi de nous (amb una recepta tradicional), el d’aranyons (el conegut patxaran navarrès) i, fins i tot, un vermut ecològic. Però també obre el seu obrador a altres projectes semblants que en vulguin no sols fer-ne ús, sinó també participar en la gestió. L’Andreu Culleré és una de les ànimes d’aquest projecte col·laboratiu, autor també d’un web que va inventariant i ubicant al mapa tots els obradors compartits de Catalunya (www.obradorscompartits.cat). “Volem que aquesta eina sigui un revulsiu facilitador que potenciï l’ús dels obradors actuals i en promogui la creació de nous”, explica Culleré. I és que ell és un gran defensor d’aquesta filosofia.

“Un any després d’engegar la nostra producció de vi de nous (el 2016), vam veure que estàvem infrautilitzant la nostra infraestructura i que podia ser una eina clau per fer viables projectes semblants al nostre”, explica l’Andreu, que considera que els obradors d’aquest tipus “contribueixen al desenvolupament local, a l’agroecologia, a la sobirania alimentària i a frenar el despoblament de les zones rurals”.Des de finals del 2017, pel petit obrador de Tres Cadires han passat els productors de ratafia i licors de taronja La Sobirana, una cooperativa de Santa Coloma de Farners que, després de fer les produccions compartides a Arbeca, han pogut independitzar-se i muntar el seu propi obrador. “Aquesta és la nostra filosofia”, explica Culleré, “donar una primera empenta a petits productors perquè puguin comercialitzar els seus productes més enllà de les fires i els mercats i acabin tenint prou autonomia per finançar-se la seva pròpia infraestructura”. Uns altres productors de ratafia de les Borges Blanques, de l’Albi i fins i tot les melmelades d’Els Corremarges de la Conca de Barberà han pogut aprofitar aquest projecte d’Arbeca.

Però els obradors compartits no tenen per què ser sols d’alimentació. Els que darrerament estan tenint més demanda a Lleida són els de productes cosmètics. De fet, el de Montgai (a la Noguera) és dels més antics de tot Catalunya. Va néixer de la voluntat d’una vintena d’artesanes saboneres que solien produir-ne per a la popular Fira del Sabó. Però després ho volien fer també per Internet i fins i tot vendre a les botigues i supermercats. I així l’any 2015, sota el paraigua de l’Associació l’Obrador d’Artesans Saboners de Catalunya, 25 dones van aconseguir que l’alcalde Jaume Gilabert els llogués un espai municipal per instal·lar-hi el seu obrador. “Ens van cobrar un preu simbòlic, però la nostra iniciativa és essencialment privada”, explica la també arbequina Dolors Català, una de les fundadores del projecte que fa un temps ja disposa del seu propi obrador. Durant els primers anys d’existència, el taller va seguir funcionant amb 25 artesanes, però les dimensions de l’espai van obligar a reduir el nombre a vint. D’aquesta manera, les seves integrants, que poden formar part del projecte indefinidament, s’asseguren l’ús de les instal·lacions un mínim de dos dies al mes. Això ha fet que la llista d’espera d’altres emprenedores que també hi volen formar part es vagi engreixant.

L'obrador de Montgai va néixer amb la voluntat d'una vintena d'artesanes.

Ara n’hi ha una trentena d’arreu dels Països Catalans. Les que s’acaben d’apuntar, malauradament, hauran d’esperar torn durant tres anys com a mínim. “El servei que aportem no seria assumible per a una petita artesana i per això tenim tanta demanda”, explica Elena Escamilla, l’actual presidenta del taller de Montgai. I precisament aquesta demanda ha fet que neixi un altre obrador de cosmètics.

Al Poal (al Pla d’Urgell), la cooperativa Avantva està ultimant els preparatius per obrir-lo ben aviat. Compta ja amb quinze artesanes en llista d’espera, tant catalanes, com aragoneses i fins i tot de les Illes Balears. La iniciativa d’obrir un taller en aquest municipi es va anunciar ja fa més d’un any, però el permís per construir-lo ha trigat perquè es preveu ubicar-lo a Cal Graells, una masia del segle XVIII que, encara que de propietat privada, és un monument protegit, declarat Bé Cultural d’Interès Local. L’ajuntament del Poal ha donat ja els permisos a la cooperativa per començar les obres i els seus responsables calculen que el taller estarà operatiu aquesta mateixa primavera.“Crec que el nostre projecte és més complicat que l’alimentari” reconeix la seva coordinadora, Esther Girabet. Per comercialitzar cosmètics, l’obrador ha d’estar homologat per l’Agència Espanyola del Medicament, i els productes han de tenir tots els certificats i permisos sanitaris oficials per complir amb la normativa europea de producció cosmètica. “El nostre obrador és equiparable a un laboratori”, assegura Girabet.

Manuals d'instruccions

“Un obrador compartit és un espai on diverses persones o empreses poden preparar els seus productes per traure’ls al mercat amb un registre sanitari”. Així comença l’anomenat Manual d’obradors compartits, editat per la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià, una autèntica bíblia per als qui vulguin llençar-se a muntar un obrador agroalimentari compartit.

Aquest volum de cinquanta pàgines, explica pas a pas com fer-s’ho, sense caure en l’intent. Analitzar el territori i la idea, dissenyar-la, organitzar-la i complir amb la normativa higiènica i sanitària són alguns dels passos explicats per aquest manual d’instruccions, que ha sigut també l’embrió d’altres publicacions posteriors a Catalunya, com la Guia de creació i gestió d’espais compartits (2019) del projecte Start Up Rural.