Què hi fa una construcció de paper a la Vall Fosca?

La Xina va construir un hospital amb 1.000 llits en només 10 dies per lluitar contra el coronavirus. La Vall Fosca, però, no té res a envejar a aquesta gesta. El 1912 també va tenir el seu propi hospital en un temps de rècord. És de cartró i malgrat que el pas del temps l’ha deixat com un llibre fet malbé per l’aigua, li queden moltes pàgines per llegir. Però què hi fa un hospital de cartró a la vall del Flamisell, a 1.300 metres d’altitud?

"Quan era petit, em vaig atrapar la mà amb la roda d’una vagoneta que utilitzaven per portar materials als estanys i em volien amputar un dit. Estava desesperat, però finalment em van atendre a l’hospital del campament, que estava magníficament equipat, i me’l van salvar”, explica l’Anton Marsol, nascut a Capdella fa 97 anys.

L'hospital de Capdella estava perfectament equipat, amb una sala per a cures i una altra per a cirúrgies, que es va afegir més tard.

Va viure un dels períodes més esplendorosos del campament industrial que s’hi va crear per construir la primera central hidroelèctrica de Catalunya, una de les obres d’enginyeria més faraòniques mai fetes al país i que encara està en funcionament. La va impulsar el pallarès Emili Riu, tot un visionari, i va comportar que una vall recòndita i rodejada d’un paisatge de postal es modernitzés arran de l’impuls d’aquesta nova indústria.

Capdella va passar de ser un poble que no tenia ni carretera ni llum a una colònia industrial perfectament equipada i amb capacitat per a més de 4.000 treballadors, que dia i nit van estar perforant galeries subterrànies per interconnectar les aigües dels 26 estanys que donen vida a la central. El projecte el van dirigir enginyers suïssos i francesos, que van venir acompanyats de les seues famílies, per la qual cosa es van haver de construir equipaments fins llavors inexistents a la vall tals com bars, hotels, cantines, una escola, una església i, fins i tot, un prostíbul.

Vista general de la central de Capdella i les cases contigües

L’alpinista Lluís Estasen es va referir a Capdella en un dels seus articles com “la nova població creada per Energía Eléctrica de Cataluña (EEC)”, que va ser l’empresa que va promoure la construcció de la central.

Aquesta fàbrica d’energia, que actualment és també un museu, va ser construïda enmig d’una cursa entre EEC i La Canadiense per ser els primers a subministrar energia hidroelèctrica a Barcelona.

Per tal de guanyar-la, EEC va construir una carretera de 40 quilòmetres de la Pobla de Segur a Capdella en només tres mesos. Era el pas previ per poder transportar materials i persones.

La Vall Fosca del 1912 no estava preparada per rebre tal contingent de nouvinguts, majoritàriament provinents del sud d’Espanya. És per això que moltes de les cases que els van allotjar eren modulars, desmuntables i molt més econòmiques que les convencionals, ja que només requerien un parell de dies per ser aixecades.

Hotel Energia. Amb els treballadors, també van arribar nous serveis a la Vall Fosca.

Les dels enginyers i treballadors de la central, dissenyades per l’empresa catalana Ribas y Pradell, han passat amb bona nota el pas del temps i contribueixen a un paisatge que recorda el dels Alps suïssos o francesos. Les condicions laborals de l’època també van fer necessari habilitar un espai on poder atendre els accidentats durant les obres i els malalts, ja que l’hospital més proper era el de la Pobla de Segur. L’arquitectura efímera també va ser la resposta a aquest problema.

Però en aquest cas es va optar per un hospital de campanya fet a base de fusta i cartró i dissenyat per l’empresa alemanya i danesa Christoph & Unmack. Es tracta de l’anomenat Hospital de Cartró, una icona de l’arquitectura prefabricada que costa creure que encara segueixi dempeus, més de 110 anys després. Cal dir, però, que l’Hospital de Cartró agonitza, està malalt.

Les seues parets s’han anat desintegrant amb el pas del temps i per les inclemències meteorològiques pirinenques, quedant el seu esquelet visible i exposat. Aquest tipus de barraques es van popularitzar durant la Primera Guerra Mundial i també van ser molt utilitzades als camps de concentració nazis.

Sígrid Remacha, la tècnica arquitecta i coordinadora del sistema de Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya que va redescobrir l’edifici –i n’ha investigat la seua història–, assegura que “tenim a les nostres mans un cas excepcional d’arquitectura industrial prefabricada, un llegat que ens pot aportar molta informació i que cal preservar”. Degut al precari estat en què es troba ha estat més fàcil entendre com va ser construït, ja que s’han trobat marques que al seu dia devien guiar-ne el muntatge i que es van fer dins la fàbrica on va ser dissenyat.

“Aquestes construccions es feien completament dins d’una fàbrica, i amb un procés de muntatge i embalatge que permetia transportar-les per instal·lar-les ràpidament on fes falta”, remarca la Sígrid, que afegeix que “tot i que l’empresa Christoph & Unmack les exportava arreu del món, avui en dia l’única que queda dempeus és la de la Vall Fosca”. En aquest sentit, tot i que Capdella conserva part del patrimoni industrial més important del país, l’Hospital actualment no es pot visitar, a l’espera de restaurar-lo i que els veïns de la vall en defineixin els seus nous usos (vegeu el desglossament). Les parets de l’Hospital estan fetes d’una pasta de cartró que combina cotó, lli, llana i pi i eren recobertes amb una resina que les protegia.

Reunia les condicions que ajudaven a evitar contagis i infeccions, a més de tenir una bona ventilació i aïllament tèrmic. Després que es deixés d’usar com a consultori, també va funcionar com a caserna de la Guàrdia Civil i, més tard, com a menjador per als treballadors de la central, fins que va quedar abandonat, tot i que alguns veïns l’utilitzaven com a magatzem.

Sala de cures. Imatge d'un catàleg de l'empresa Christoph & Unmack

Per als habitants de Capdella que no van veure’l com un centre sanitari, aquest era un espai ple de misteri. José Antonio Murillo, fill d’un guàrdia civil destinat a la Vall Fosca i que va viure a Capdella durant la seua infantesa, explica que “el record que tinc de l’Hospital és que no hi havia mai ningú, tot i que s’hi conservaven llits per quan venien guàrdies civils de reforç”.

El seu testimoni és força posterior al de l’Anton, ja que pertany a la dècada dels 60. Per la seua part, l’Anton assegura que, tot i que hi va viure als anys 20, la qualitat de vida allà dalt era molt superior que a altres llocs menys aïllats que el Pirineu.

“A les cases hi havia aigua calenta i una estufa a cada habitació, una cosa inèdita en els pobles de la vall”, explica. Ambdós coincideixen en el fet que la vida al campament era idíl·lica i molt avançada, ja que hi havia barber, electricista, economat.

A l’escola, a més de fer-hi teatre, s’estudiava en català i en francès –degut a la nacionalitat dels enginyers i caps d’obra–, s’aprenien ciències naturals i es gaudia d’una educació mixta. “Sovint encara somio amb aquells dies a Capdella...”, sospira amb nostàlgia l’Anton.

La construcció de la central va afavorir la Vall Fosca en molts aspectes, a més de la carretera, la xarxa de llum i equipaments com els hotels o l’Hospital de Cartró. L’empresa EEC va suplir el paper de l’Estat ubicant la riba al mapa i obrint també una nova finestra per als seus veïns com és el turisme.

Procés participatiu per restaurar aquesta construcció insòlita

Actualment l’Hospital de Cartró no és visitable, a l’espera que es facin els treballs per tal de restaurar-lo. Eva Perisé, la directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, va explicar que “s’està duent a terme un procés participatiu que involucra un equip interdisciplinari format per arqueòlegs, arquitectes, historiadors i experts en sanitat i en models hospitalaris a Catalunya durant la primera meitat del segle XX, entre altres perfils tècnics”.

“Es tracta d’una operació de microcirurgia, ja que no hi ha marge d’error”, va remarcar. Així mateix, els veïns de la Vall també tindran veu i vot a l’hora de decidir els futurs usos d’aquest llegat arquitectònic, declarat recentment Bé Cultural d’Interès Local.

Tot això amb l’objectiu que l’Hospital esdevingui un element més del conjunt patrimonial de prefabricats que es conserven i es poden observar a Capdella.