La màgia de transformar espais

Una mena d’elevació emocional t’envaeix quan contemples les imatges de les creacions de l’empresa Jaiak Península, liderada per Armando Peña, i del dissenyador i creatiu Joan Conejo. Aquests dos professionals, instal·lats a Lleida des del 2008, es dediquen a convertir els somnis en realitat amb la transformació d’espais.

Fan possible un sopar íntim enmig d’un camp d’espígol o una festa per a 150 en un magatzem de fruita, un hotel abandonat o al claustre de la Seu Vella.

Jaiak és una paraula en euskera i significa festa.

I si d’alguna cosa té ganes la gent després de dos anys de pandèmia és, precisament, de festa, de celebrar qualsevol esdeveniment per petit que sigui. I cada cop més aquest tipus de trobades es volen fer en entorns realment únics i irrepetibles i això és precisament el que fan l’Armando Peña i el Joan Conejo que, agosarats de mena, van decidir instal·lar-se a Lleida l’any 2008.

“És la pregunta que ens fan tots els clients de Lleida. I al final tot va ser una qüestió de logística.

Lleida és a prop de molts indrets en els quals treballem, com Barcelona, Madrid, Euskadi, València, etc., i a més Lleida pels habitants que té és un gran client”, explica entre rialles el Joan Conejo, creador i dissenyador d’espais de somni. El Joan tenia la seu de la seva empresa a Vic i des de fa tres anys està instal·lat a la capital del Segrià.

L’Armando Peña ho va fer uns anys enrere, el 2008. “Jo treballava a Jaiak Mallorca i vaig decidir crear Jaiak Península.

Per a nosaltres Lleida era ideal perquè és un encreuament de camins logístic sensacional”, explica l’Armando “Vaig arribar a Lleida el 28 de desembre del 2008. Jo que venia del sol de Mallorca em vaig veure atrapat per la boira durant tres setmanes.

He de reconèixer que va ser dur. Però també he de dir que vam prendre la decisió perfecta per al nostre negoci.

Ara Lleida és casa meva.” I si Lleida ja és casa seva, gràcies a la seva feina el carrer Ballester, mític per allotjar pubs com l’Antares o la Sala Europa, ja comença a ser conegut com Jaiak Street perquè en pocs metres el Joan i l’Armando han aconseguit obrir tres locals, tots espectaculars, i, a més, sempre troben una bona excusa per engalanar el carrer. Per Nadal van arrasar a Instagram i han tornat a sorprendre per Sant Jordi o el dia de la Mare.

“Nosaltres creiem que per molt malament que vagin les coses a la vida sempre hi ha alguna cosa per celebrar i aquí és on entrem nosaltres. Hi som per ajudar a fer realitat qualsevol celebració, per petita que sigui”, explica l’Armando, que reconeix que quan Jaiak es va instal·lar a Lleida “potser no era el millor moment perquè el 2008 estàvem submergits en una greu crisi, però nosaltres vam creure que era el moment de fer-ho i he de dir que des de llavors només hem fet que créixer”.

De fet, les creacions de l’Armando Peña i el Joan Conejo han estat elogiades en diverses publicacions especialitzades i si van començar amb un local al carrer Ballester, ara Jaiak es manté on era però el Joan ha obert dos centres més al mateix carrer , un dels quals és un taller floral. I és que les flors, “sempre naturals, no hi ha res artificial”, són una de les bases importants de les creacions del Joan, que reconeix que el seu estil es bastant barroc, però “és que el clàssic sempre està present”, i ara amb series de la televisió com els Bridgerton, “han tornat les vaixelles de l’àvia, amb els voltants daurats o les cristalleries ornamentades.

I també tornen molt les vaixelles amb motius florals”. El Joan defuig de qualificatius, però explica que ell té un estil i que el seu treball no es basa en les tendències de moda.

De fet, ja ho va dir Yves Saint Laurent: “Les tendències desapareixen, l’estil és etern.”El procés creatiu de Jaiak i Joan Conejo es basa “en el que el client demana. N’hi ha que ho tenen molt clar, d’altres no tant.

És sempre un treball d’equip amb el client un cop tenim l’espai”, explica el Joan Conejo. Juntament amb l’Armando reconeixen que “tenim fama de cars, però no és ben bé així.

Quan el client entra a casa nostra de vegades pensa que el nostre treball és impagable. I s’equivoquen.

Sabem perfectament fins on podem arribar amb un client. Tant el Joan com jo mateix hem començat des de baix.

Jo planxava estovalles i rentava copes. No som uns pijos! Sabem perfectament què és el treball dur perquè hem començat des de la base”, explica l’Armando, que afegeix: “Tu pots venir a Jaiak perquè vols celebrar un sopar a casa amb deu amics.

T’ho podem muntar tot o bé tu pots escollir des de les estovalles fins a les copes i llogar-ho. Ho lloguem tot!”.

També hi ha el client que vol muntar un sopar “en un camp de patates i convertir l’espai en un saló Versalles. Doncs bé, aquí és quan entrem nosaltres i desenvolupem tota la nostra màgia creativa.

I he de dir que el 99% dels nostres clients s’han emocionat quan han vist la transformació del lloc. El dia que això no passi haurem fracassat”, explica.Jaiak treballa amb diverses estrelles Michelin, perquè hi ha clients que volen des de l’espai fins al menú i darrere de cada muntatge hi ha de 15 a 20 persones que treballen uns cinc dies abans d’un gran esdeveniment.

Un d’aquests, celebrat a Mallorca, és el que més satisfacció professional els ha reportat. “Era una boda i vam haver de presentar fins a cinc projectes perquè en aquella família opinava tothom: la núvia, la tieta, el padrí.

Al final el criteri de la núvia va prevaldre i va escollir el primer projecte que havia desenvolupat el Joan. Va ser un tot un èxit!També hi ha un esdeveniment que recordaran sempre per la seva gran complexitat i “perquè vam patir molt”.

Era una gran boda, d’un futbolista de Primera divisió, en un camp de golf. L’espai al Joan no el va entusiasmar i va localitzar un entorn que li va semblar perfecte.

Es tractava de l’estructura del que havia d’haver estat l’hotel del complex esportiu. “La seva ubicació era perfecta, idíl·lica perquè hi havia unes vistes espectaculars.

Però els quatre dies abans de la boda ens va ploure. Vam patir de valent, però al final el dia de la boda va lluir el sol”, explica el Joan.Tots dos creatius reconeixen que un espai que els causa molt de respecte és “quan hem de treballar a la Seu Vella.

Perquè és un espai estimat i la icona de tot Lleida i quan tens un espai així sempre és un gran repte. Hem fet moltes coses a la Seu Vella i tenim clar que no la podem fer més espectacular del que ja és, perquè posar-la més bonica és impossible.

A la Seu Vella nosaltres sempre treballem amb la idea d’omplir-la i donar-li contingut. Treballem molt les alçades, però hem de reconèixer que omplir tota la Seu Vella és impossible, sobretot a la nau central, que és impressionant”, explica el Joan, al qual la part que més li agrada del monument “és la zona del claustre que mira cap a la ciutat” i que també han vestit en moltes ocasions.

El Joan i l’Armando, que treballen per tota la Península però especialment a Catalunya, Madrid, Euskadi, o Navarra tenen ara el repte professional d’expandir-se cap a la zona d’Andalusia. Mentrestant continuaran transformant espais comuns en indrets realment extraordinaris i únics.