Un desert de cendra: el fotoperiodista Carles Rabadà torna a la Palma

L’erupció del volcà Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma, va eclipsar l’agenda mediàtica durant mesos des que va esclatar el 19 de setembre de l’any passat. Ara que el foc s’està apagant sembla que les càmeres apunten en una altra direcció. El balaguerí Carles Rabadà, però, ja ha fet tres incursions a l’illa per sobrevolar-la amb el seu dron i ha pogut captar paisatges postapocalíptics, que desprenen bellesa i destrucció a parts iguals, a més de conèixer de primera mà com el volcà ha capgirat el dia a dia dels seus habitants.

Hi ha molta gent a qui l’avenç de la lava del volcà Cumbre Vieja el va deixar sense casa o sense les terres amb les quals es guanyava la vida. També hi ha qui, tot i no haver perdut casa, encara no ha pogut tornar-hi des de fa vuit mesos i viu amb familiars o en habitacles prefabricats, ja que a la zona on eren es concentren encara gasos nocius.

És el cas de la responsable de la protectora Benaware, que vivia a la zona de Puerto Naos i que des de l’inici de la catàstrofe s’ha dedicat amb cos i ànima a auxiliar animals que, com ella, no tenen ara per ara on anar. “És una situació que es repeteix sovint aquí a l’illa, molta gent encara no té cap certesa sobre el seu futur”, explica Carles Rabadà, fotògraf afincat a Balaguer que ha documentat la realitat de La Palma en diferents viatges que ha anat fent d’ençà de l’erupció del Cumbre Vieja.

Turistes  poden visitar la zona però amb rutes guiades.

“Tot i això, és sorprenent veure la fortalesa i les ganes de tirar endavant de tota aquesta gent, ja que estic segur que la gran majoria de persones haurien caigut en depressió vers una situació semblant”, afirma, alhora que recorda un home que va conèixer que tenia una plantació de plàtans i que més que ajudes econòmiques, l’únic que volia era que l’aigua tornés a arribar als seus camps per tal de no perdre més collites. Rabadà és força conegut a l’illa. Bé, no ell exactament, sinó la història que porta a l’esquena i que va aparèixer en un bon grapat de mitjans de comunicació.

En una de les seues expedicions per documentar l’erupció del volcà i els espectaculars paisatges que aquest anava deixant al seu pas va rescatar, juntament amb els fotoperiodistes Jordi Costa i David Melero, un gatet que va sobreviure diverses setmanes entre les cendres però que finalment va acabar morint. El van anomenar Magma, com el títol del projecte audiovisual que estaven realitzant a l’illa i que encara no està acabat. Aquest fet el va deixar lligat al vall d’Aridane.Amb les imatges que van capturar els fotògrafs després de l’erupció van elaborar un calendari benèfic. Se’n van vendre uns 250 i van recaptar 1.500 euros, que van lliurar a la protectora Benaware.

Gràcies a aportacions com aquesta, des de la protectora han pogut finalment habilitar un espai per atendre els animals de l’illa, ja que fins fa molt poc utilitzaven un pavelló precàriament equipat. Paral·lelament al projecte del calendari, els fotògrafs van organitzar una exposició itinerant que va començar a Balaguer i també ha fet parada a Molins de Rei i Navàs, amb l’objectiu de sensibilitzar la gent amb el que s’està vivint a La Palma.

Espectacular imatge àeria de l'avenç de la lava. 

Així mateix, en Carles va explicar que està parlant amb l’ajuntament de Llanos de Aridane, el municipi on s’han allotjat durant els seus viatges i amb el qual ha creat un fort vincle, per tal de dur també allà la mostra fotogràfica coincidint amb l’aniversari de l’erupció i fer-li també un homenatge simbòlic al gatet.Tant el balaguerí com els seus companys procuren fer turisme de proximitat a l’illa. Tot amb l’objectiu d’ajudar els qui han quedat més afectats.

“Cal tenir tacte al parlar amb aquesta gent, i més ara que tenen la sensació que s’han quedat completament sols, ja que no acaparen titulars i les ajudes costa que arribin”, comenta. I és que cal destacar que el turisme a l’illa ha disminuït notablement, tot i haver-se habilitat rutes i visites guiades per veure de prop el Cumbre Vieja.

Això és degut al fet que moltes activitats que se solien fer a l’illa s’han aturat a l’espera que el volcà estigui totalment inactiu, cosa que en Carles creu que és un error, ja que segons geòlegs experts l’activitat volcànica a aquest nivell pot perllongar-se encara un parell de dècades, “pel que és important normalitzar-ho i activar l’economia com més aviat millor”. A l’hora de fer volar el dron, Rabadà havia de demanar permisos a l’encarregat de l’espai aeri de les Canàries, que es trobava en una altra illa.

Per sobrevolar l'illa amb dron s'ha de tenir permís permanent.

És gratuït fer-ho i sempre ha tingut moltes facilitats, tot i que sí que recorda que el dia que el rei d’Espanya va visitar l’illa va haver-hi certes hores en què se li va prohibir volar. Així mateix, fent volar un dia el dron a El Paraíso, la zona zero del volcà, Protecció Civil els va aturar per demanar-los els permisos de vol.

Per sort els tenia al dia i els treballadors, al reconèixer-lo arran de la història del gatet Magma, el van acompanyar fins a un dels cràters del volcà. “Per a nosaltres allò va ser un regal, després de tot el que hem fet a l’illa sense guanyar-hi res a canvi”, diu en Carles recordant un dels moments més espectaculars que ha viscut mai.

En aquest sentit, explica que els habitants de l’illa estan farts del sensacionalisme que busquen alguns periodistes com Ana Rosa Quintana. “No volen que els enganyin, fugen del morbo gratuït”, afirma. De totes les imatges que en Carles i els seus companys han anat capturant a l’illa de La Palma, en resultarà el documental Magma.

El volcà ha canviat el dibuix de la costa

Estarà format per imatges captades amb el dron de la lava avançant i menjant-s’ho tot; el volcà en plena activitat; les noves platges que s’estan formant a l’illa i entrevistes amb els seus habitants. L’objectiu d’aquest muntatge audiovisual, que espera que estigui enllestit abans del setembre, “és mostrar la doble cara d’aquest fet tan espectacular visualmet i, alhora, tan catastròfic”, sentencia.

Fotografies i NFT, una tendència a l'alça

L’univers de les criptomonedes sembla que cada cop és més present a les nostres vides. En Carles, per exemple, utilitza la tecnologia que les caracteritza, anomenada blockchain o cadena de blocs, per tal de vendre algunes de les seues fotografies a través de la xarxa Ethereum. Ho fa transformant algunes de les seues imatges en NFT (Tokens No Fungibles), que vindrien a ser uns certificats digitals associats a l’arxiu digital de les fotografies i que fa que resultin impossibles de falsificar, a més d’assegurar-ne també la seua traçabilitat. A dia d’avui n’ha ficat a la venda una vintena a través de la plataforma OpenSea, que permet exposar-les de forma gratuïta. “És també una manera de tenir un portafolis amb aquesta tecnologia, que cada dia serà més present a les nostres vides”, assegura en Carles.A data d’avui, ja ha venut un dels seus NFT. Es tracta de la imatge Lava, que va captar en un dels seus viatges a La Palma, i la va vendre per un preu simbòlic a Albert Mas, CEO de l’empresa lleidatana de serveis tecnològics Vúnkers. A més, en Carles també col·lecciona NFT, a l’espera que algun dia el seu preu es revalori.