IRB Lleida: investigar per curar

Si ens preguntem què és un científic podríem definir-lo com un personatge curiós que “mira a través del forat d’un pany, el pany de la natura, del món, tractant de saber i esbrinar què és el que està passant”, deia el biòleg marí Jacques Cousteau. Saber el que està passant i els seus efectes amb els radicals lliures, la diabetis, el càncer, el nostre sistema nerviós o les malalties infeccioses és l’objectiu de les cinc grans àrees d’investigació que en l’actualitat té obertes l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, un centre de gran prestigi on investiguen 420 científics i l’únic fora de l’àrea de Barcelona acreditat per l’Institut de Salut Carlos III.

La científica i premi Nobel Marie Curie deia que “a la vida no hi ha res a témer, només cal comprendre” i per entendre com funciona el nostre cos i per tant poder al final resoldre els problemes que l’afecten cal molta investigació; calen llargs mesos, fins i tot anys, d’anar, de vegades, per direccions equivocades que al final et poden conduir cap a la direcció correcta en una investigació. Per això, una qualitat de tot investigador ha de ser la paciència i sobretot no defallir durant el llarg procés d’estudi.

I no podem oblidar que, per arribar a resolucions i èxits, calen sobretot recursos i tenir un centre que aixoplugui investigacions diverses i que entre elles hi hagi un seguit de sinergies per compartir les investigacions. I aquí a Lleida, per estrany que pugui semblar tenim un centre de referència quant a investigació: l’IRBLleida.

Un equip de 420 científics treballa en cinc àrees de recerca.

Aquest institut, que en l’actualitat té 420 investigadors actius, es va començar a gestar l’any 2003 en un moment en què era ja patent que calia coordinar iniciatives dins el món sanitari/hospitalari. Els començaments no van ser fàcils i més tenint en compte que a Lleida, a excepció de l’Escola d’Agrònoms, no hi havia cap centre investigador.

L’any 2004 és quan aterra a Lleida el doctor José Manuel Valdivieso. Aquest biòleg arriba després de passar sis anys investigant a Atlanta (EUA) i “quasi per casualitat. Vaig rebre un correu d’una nefròloga de l’Arnau on es demanava un investigador que quadrava perfectament amb el meu perfil i vam decidir anar cap a Lleida i aquí estic, divuit anys després: feliç d’haver acceptat en el seu moment l’oferta i sobretot satisfet de tot el recorregut que ha fet l’IRBLleida. De no tenir res, ara tenim un centre de molt prestigi”. Aquest doctor en Biologia sempre ha treballat en el camp de la nefrologia i ara és el cap d’àrea de l’IRB, que, a través de sis grups de treball, estudia els mecanismes fisiopatològics de les malalties vasculars, renals, metabòliques (diabetis) i pulmonars.

En aquest grup hi ha dotze investigadors, especialistes en les esmentades malalties, i quan se li pregunta al doctor Valdivieso què és el que realment investiguen, comenta que “el primer que hem de tenir clar és que, per entendre una fisiopatologia, hem de saber què és la fisiologia”. Aquesta periodista es queda amb cara de pòquer i comenta al doctor que potser cal un llenguatge més entenedor i ell explica: “Jo sempre poso el mateix exemple. Si un mecànic ha de reparar un cotxe ha de saber com funciona, perquè si no ho sap, no el podrà reparar ni detectar on és l’avaria. La fisiologia és entendre com funciona el nostre cos igual que un mecànic ha d’entendre com funciona un cotxe. Quan la fisiologia té una avaria, llavors sorgeix la fisiopatologia i per realment actuar, per resoldre el problema hem de procurar saber-ho tot del nostre cos”.

En l’actualitat un problema a nivell mundial i que amb els assajos i investigacions que s’estan fent hi ha resultats molt esperançadors és tot el que envolta la diabetis. “Aquesta malaltia té molt a veure amb els excessos, molt especialment en el menjar. Als països qualificats de pobres no hi ha diabetis, ara bé quan una àrea comença a prosperar, la corba d’aquesta malaltia es dispara.” I és que “hi ha molta patologia associada a la diabetis. Nosaltres ens estem centrant en els seus efectes a nivell renal i vascular, principalment”. Però realment, de diabetis, “la gent no es mor, però és una malaltia que causa grans danys al nostre cos i a determinats òrgans i que produeix un gran deteriorament i molt especialment a nivell renal”.

Des de l’IRBLLeida l’objectiu d’aquesta investigació “és intentar curar la diabetis, però per aconseguir-ho hem de saber com funciona i per què. Per exemple, per què el ronyó d’un diabètic s’acaba fent malbé?”.

El doctor Valdivieso és optimista: “Per suposat que hi ha moltes esperances per curar la diabetis!”, tot i que afegeix “els investigadors, en aquests temes, som i hem de ser molt cauts”. Per aquest biòleg l’important per avançar és que no es minvin els recursos econòmics i humans. “Perquè investigar és car.”

L’IRBLleida compta amb diversos laboratoris.

Si el doctor Valdivieso és optimista també ho és la doctora Rosa Maria Soler. Aquesta metgessa coordina una altra àrea molt complexa i multidisciplinària a l’IRBLleida: la denominada de neurociències que tracta tot el sistema nerviós i les seves patologies associades.

Estem parlant tant de malalties psiquiàtriques com neurològiques. I en aquest últim grup hi ha patologies com l’ictus, l’ELA, l’atròfia muscular espinal, que afecta els infants, o l’Alzheimer que preocupen molt la població pels seus efectes, molts cops devastadors.

La doctora Rosa Maria Soler parla realment entusiasmada de tot el treball que s’està fent a l’IRBLleida i, per no deixar-se res, ho porta tot en una mena de xuleta i és que coordinar un total de nou grups d’investigació, on en cada un hi ha entre cinc i quinze persones, no és fàcil i més en una àrea tan complexa com és el nostre sistema nerviós, el nostre cervell.Aquesta doctora opina que “en els darrers anys hi ha hagut notables avenços en tot l’àmbit de les malalties cerebrovasculars i de la neuroimmunologia. Per exemple en l’esclerosi múltiple, l’ictus o l’atròfia muscular espinal que afecta principalment els infants s’ha avançat moltíssim.

Tingues present que no fa tant de temps, quan a un infant se li diagnosticava una atròfia muscular espinal, es moria molt jovenet. Ara des de fa cinc anys tenim un tractament al qual s’ha arribat a través de molta investigació i de molt laboratori, on es va detectar que als infants afectats per aquesta patologia els faltava una proteïna i també es va veure que hi havia un gen alterat, doncs a partir d’aquí s’ha trobat un tractament”.

Dels nou grups d’investigació de l’àrea de la doctora Soler, dos estudien les malalties mentals i les alteracions de personalitat amb una base psiquiàtrica i psicològica. Dos grups més centren el seu treball en tota l’evolució del sistema nerviós, “per dir ho d’alguna manera investiguem les connexions que hi ha entre les nostres cèl·lules, com es parlen entre elles. I per què és important això? Doncs per exemple perquè s’estudia una amígdala que s’ha demostrat que és molt important en tot el tema de les emocions i també dels trastorns psiquiàtrics”, explica la doctora. Un dels grups més forts d’aquesta àrea és el que lidera el doctor Francesc Purroy i que centra les investigacions en les malalties cerebrovasculars, és a dir els ictus, que si fa uns anys afectaven principalment gent gran, ara cada cop persones més joves i de mitjana edat en tenen.

El doctor Joaquim Ros i la doctora Rosa Soler.

Aquest grup no solament està sent pioner a Lleida sinó “a nivell de tot Catalunya”, igual que el que lidera el doctor Gerard Piñol, centrat en les malalties psiquiàtriques, principalment l’Alzheimer.Si anem desgranant les malalties que estudia aquesta àrea ens adonarem que són patologies de les quals dia sí i dia també llegim alguna cosa i és que tenen una massa crítica important que les pateixen com per exemple l’esclerosi múltiple. Resultats d’aquestes investigacions es van presentar per part del doctor Lluís Brieba en un congrés d’especialistes “amb resultats molt interessants”, apunta la doctora Soler.Estem parlant d’investigacions llargues i que, de vegades tarden anys a donar uns resultats satisfactoris per als pacients, però en tots els anys que porta aquesta metgessa “mai m’he trobat un científic o un investigador que hagi dit que d’aquí no ens en sortirem”.I qui no ha sentit parlar alguna vegada dels radicals lliures? Diria que tothom.

La quasi totalitat de les cremes cosmètiques que hi ha al mercat lluiten contra els efectes dels radicals lliures i cadascuna promet miracles per aturar l’envelliment en aquest cas de la pell. Doncs l’estudi dels radicals lliures és una altra de les investigacions estrella de l’IRBLleida dins de l’àrea de nutrició, metabolisme i estrès cel·lular i que coordina el biòleg i catedràtic Joaquim Ros.

Com els altres grans blocs d’investigació de l’IRB, aquest també és molt heterogeni. La recerca es fa tant a nivell d’experimentació en laboratori com a nivell teòric.

“Aquest darrer grup és molt potent. Allí ens plantegem a nivell teòric per exemple què passaria si modifiquen tal cosa i s’intenta donar-li resposta amb sistemes matemàtics i informàtics”, explica el doctor Ros, que afegeix que “els radicals lliures, a mi m’agrada més anomenar-los espècies reactives d’oxigen, estan dins el nostre cos i hem de tenir clar que una part els necessitem perquè tot vagi correctament a nivell cel·lular”, però “arriba un moment en què és difícil mantenir aquests radicals lliures a ratlla i llavors és quan parlem d’estrès cel·lular o oxidatiu perquè els radicals són capaços de modificar el sistema cel·lular”.

En aquests moments la recerca es basa a esbrinar la incidència dels radicals lliures en patologies cardíaques i neurodegeneratives. Per exemple en aquest darrer grup està la malaltia de l’ELA, o una altra de minoritària, l’atàxia de Friedreich, una malaltia hereditària del sistema nerviós i que afecta la medul·la espinal.

El camp d’investigació del grup del doctor Ros és amplíssim i complex i apunta que “no sé si són investigacions estrella o no, el que si sé és que ens apassiona!”.“Nosaltres no tenim ni laboratori perquè el nostre laboratori són els pacients”, comenta Oriol Yuguero, subdirector d’Urgències de l’Arnau i coordinador a l’IRB de l’àrea d’epidemiologia i malalties infeccioses. Per a aquest metge, flamant premi al millor Investigador de l’Institut Català de la Salut d’enguany, “nosaltres som l’àrea més clínica de tot l’IRB.

Ho agafem tot, des d’urgències, fins a l’UCI, passant per farmacologia, laboratori, etc. És a dir, tot l’Arnau”.

I afegeix que “el nostre grup està format principalment per metges i infermeres, per tant és un grup molt assistencial. Fem recerca mentre veiem i tractem als malalts”.Per al doctor Yuguero tots els grups que formen part de la seva àrea “són importants perquè el nostre a més és com un treball en cadena”.

En aquests moments tenen en marxa diverses investigacions, entre les quals hi ha “les que afecten traumatismes cranials o politraumatismes. Són casos habituals a urgències i que acaben a l’UCI”.

També hi ha oberta una altra investigació on hi ha farmacologia de l’Arnau que desenvolupa assajos clínics amb pacients oncològics. I evidentment el grup epidemiològic amb tot el tema de la Covid “hem fet una part de recerca molt important”, sense oblidar l’estudi pioner sobre l’afectació de la clamídia i la transmissió d’aquesta malaltia entre els joves.

Una altra de les investigacions d’aquesta àrea és la que dirigeix el doctor Joan Fibla que està realitzant un mapa genètic de la població del Pirineu per esbrinar per què viuen més o per què envelleixen menys. “És un projecte molt xulo”, apunta el doctor Yuguero, que segueix “quan es planteja un estudi com aquest et fas un munt de preguntes que poden anar des de la genètica fins a la qualitat de l’aigua.

Nosaltres som un grup que intenta donar respostes a les mateixes preguntes que es pot fer la població en general”. En les investigacions que afecten la part d’Urgències el que més preocupa “és l’augment exponencial de pacients.

Ens estem plantejant què està passant? Estem tenint números d’urgències que fins ara no havíem tingut mai. I ens preguntem el perquè? També amb Pediatria estem investigant per què en ple estiu hi ha tants casos de virus que afecten les vies respiratòries”.

Per al doctor Yuguero és important que hi hagi un reconeixement i més recursos per al personal d’aquesta àrea, perquè “el problema principal és que els professionals de la salut no podem competir amb certs investigadors, perquè al cap i a la fi no és la nostra feina principal. La nostra feina és la salut pública i el pacient”.

Una paraula que fa por: càncer

Ningú està preparat per quan la paraula càncer entra a una casa. La paraula fa por, poques coses hi ha que espantin més, malgrat que molts tumors ja responen a tractaments. I aquests tractaments s’han aconseguit a base de molts diners i molta investigació.

A l’IRBLleida, el doctor Eloi Garí coordina les activitats de l’àrea d’oncologia. En aquests moments hi ha un total de set grups, que sumen 82 científics/investigadors, amb onze projectes actius i 64 assajos clínics. De fet aquesta àrea treballa estretament amb el servei d’oncologia de l’hospital Arnau de Vilanova, que dirigeix la doctora Antonieta Salud i diversos pacients oncològics participen en les investigacions. No hi ha un sol focus d’investigació amb el càncer, perquè el que ja se sap és que cada cas és diferent, igual que els pacients i, per tant, cada tumor té el seu tractament.

Eloi Garí, coordina les activitats de l'àrea d'oncologia

“I és que no estem parlant d’una malaltia única i així alguns tractaments funcionen molt bé en alguns càncers i gens en altres. Malauradament, per algun tipus no hi ha tractament”, explica el doctor Eloi Garí, coordinador de l’àrea d’investigació del càncer de l’IRB i que inclou personal investigador format en diferents especialitats de la Medicina i la Biologia.

Per a aquest doctor en Biologia és important assenyalar que cal diferenciar entre els càncers més freqüents i els que són més difícils de curar. Per exemple en el cas de les dones el més freqüent és el de mama, però també hi ha molta afectació del de còlon, pulmó o endometri i en aquest últim està treballant tot el grup de patologia oncològica.

“La investigació s’està centrant en l’apartat de les proteïnes que poden estar desregulades o mutades.” Quan aquesta periodista sent la paraula proteïna s’adona que en cada entrevista ha sortit tard o d’hora aquesta paraula, i és que “la proteïna és la mare dels ous!”, afirma el doctor Garí, per al qui “hem de tenir molt present que finalment les proteïnes són les que fan la feina i per tant si estan alterades en excés o defecte poden ser la causa d’un càncer”. Per al doctor Eloi Garí el principal problema a l’hora d’afrontar un càncer “és que tots són diferents. Per exemple pel que fa al de mama n’hi ha de tres tipus i, mentre hi ha tractaments que funcionen molt bé, en l’anomenat triple negatiu és més difícil trobar un tractament. És un puzle complicat. No hi ha una solució global per al càncer”.L’àrea del càncer investiga sobre diversos fronts per aconseguir teràpies que permetin curar o endarrerir aquesta malaltia que fa tanta por a la societat en general. En aquests moments aquesta patologia s’afronta amb tres teràpies, a nivell general.

La primera seria la tradicional, amb quimioteràpia radical. Després entraríem en el que s’anomena la medicina personalitzada o tractament específic, un dels fronts d’investigació a l’IRBLleida. “Es tracta de si tu busques en un tumor la proteïna que està alterada, potser pots accedir al final a un tractament que activi o inhibeixi aquesta proteïna causant de la malaltia.” I la tercera teràpia, i la més innovadora, per afrontar és la immunoteràpia.

El doctor Eloi Garí explica que “hem de tenir present que el tumor és molt llest. Quan les cèl·lules es transformen, es tornen agressives, comencen a dividir-se i a envair-ho tot. El normal seria que el nostre sistema immune es posés en marxa i ataqués les cèl·lules malignes. Però, què fa el tumor? El tumor envia un seguit de senyals que enganyen el sistema immunològic i llavors aquest, com aquell que diu, no s’assabenta del que està passant i el tumor va creixent. La immunoteràpia el que fa és fer reaccionar el nostre sistema. És a dir, el tumor ha enganyat el nostre sistema immune i nosaltres hem d’enganyar el tumor perquè el nostre sistema reaccioni i l’ataqui”, explica Eloi Garí.

La immunoteràpia s’està aplicant en diversos casos de melanoma d’acord amb les investigacions de l’IRB i està funcionant a nivell científic “i a nivell mèdic també però comporta efectes secundaris. Està funcionant però encara té peròs”. I el que està clar és que si en els darrers anys s’ha avançat contra el càncer ha estat gràcies a la investigació que s’ha fet i que en aquest tema s’està fent a l’IRBLleida. Igual que els seus companys, el doctor Garí si hagués de fer una carta als reis demanaria “clarament més personal postdoctoral. Estem acostumats a treballar amb pocs diners. El país té el que té. No som Suïssa”.

160 empreses col·laboradores

En l’actualitat, al voltant de 160 empreses lleidatanes col·laboren amb l’IRBLleida a través d’aportacions que fan possible reforçar el finançament que els grups de recerca necessiten per poder seguir treballant en les diferents investigacions que tenen obertes a més de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica a Lleida.

Les donacions de les empreses permeten fer recerca sobre malalties rellevants com el càncer, l’ictus, l’esclerosi múltiple, la diabetis, les malalties de la pleura, l’envelliment, el sistema nerviós, el sistema cardiovascular, els trastorns i infeccions respiratòries, trastorns mentals, entre altres, per proporcionar uns millors serveis a la nostra població. L’origen d’aquestes donacions prové tant d’empreses grans com mitjanes i petites i les seves aportacions suposen un 2,77% del pressupost total de l’IRBLleida (202.561 euros) d’un total de 7,3 milions.