La Fira és de Tàrrega

Hi ha qui pensava que la Fira de Teatre al Carrer es podia celebrar en qualsevol ciutat que no fos Tàrrega. Aquesta idea, gràcies al gran esforç dels organitzadors del certamen i el suport de l’ajuntament, s’ha esvaït. La consolidació de sinergies amb les entitats locals i la ciutadania ha reforçat els lligams de la capital urgellenca i la Fira.

FiraTàrrega va néixer l’any 1981, gràcies a la iniciativa de l’aleshores alcalde del municipi, Eugeni Nadal, i fruit d’una confluència d’idees: convertir la festa major de la ciutat en una gran festa; animar la gent a participar-hi i implicar-s’hi i posar l’urbanisme de la ciutat al servei d’un projecte cultural, en aquest cas el teatre.

Amb el pas del temps, però, aquesta idea de convertir la festa major de Tàrrega en una gran festa vinculada amb el teatre va anar evolucionant i el certamen, conegut en un primer moment amb el nom de Fira de Teatre al Carrer, es va professionalitzar i es va desvincular de la ciutat que el va veure néixer.

Durant un temps semblava que Tàrrega i FiraTàrrega avançaven de forma paral·lela sense tenir-se en compte. Molts pensaven que el certamen acabaria marxant de la capital de l’Urgell. Amb els darrers anys, gràcies a l’esforç de l’actual direcció de FiraTàrrega i el suport de l’ajuntament, aquesta idea s’ha esvaït i ningú s’imagina la Fira fora de Tàrrega. En aquest sentit, l’actual alcaldessa, Alba Pijuan, afirma que “FiraTàrrega ha crescut amb la ciutat i és impossible separar-ne una de l’altra”.

Pijuan destaca que “en uns inicis, a principis dels anys 80, es feia tot al nucli antic, als carrers més cèntrics, mentre que a mesura que el certamen va anar fent-se gran, es van haver d’habilitar nous espais per escenificar les obres. Això ha fet que urbanísticament la ciutat hagi crescut sempre pensant en les necessitats de FiraTàrrega.

Ni que siguin només quatre dies de l’any, som molt conscients que sempre es necessiten espais i noves ubicacions que en un moment determinat puguin esdevenir escenaris”. Com a exemple, Pijuan diu que “quan es va reformar la plaça Major estava claríssim que el mobiliari no podia ser fix i que havia de ser minimalista”.

La primera edil de la capital de l’Urgell assegura que “està tot interrelacionat, crec que hi ha tota una sèrie de lligams que són propis de la ciutat i que si FiraTàrrega no es fes aquí, seria molt difícil de traslladar-ho tot plegat. De fet, crec que el tarannà dels targarins és com és perquè FiraTàrrega ha estat sempre aquí”.

Pijuan defensa que, “a nivell cultural, els targarins tenim la ment molt oberta perquè hem vist moltes coses”.Per a la directora artística del certamen, Anna Giribet, “FiraTàrrega és un miracle i els miracles són únics. La ciutat de Tàrrega té una mida, una accessibilitat, un entorn, una perifèria privilegiats, actius que crec han fet que el certamen s’hagi pogut celebrar aquí durant més de 40 anys”. Segons Giribet, “a dia d’avui poder ocupar l’espai públic és molt feixuc, especialment per la burocràcia i els permisos, però a Tàrrega és molt fàcil, els carrers i les places s’han anat adaptant a la Fira i la ciutadania ofereix tota mena de facilitats”.

L’actual directora artística de FiraTàrrega afegeix que “quan estudiava un postgrau de Gestió Cultural, un professor ens va dir que les accions han ser de rellevants per a la gent del territori perquè si no és així, ningú et defensarà i ningú parlarà bé de tu, ja que en cas contrari seríem com un marcià que apareix i desapareix. Aquesta idea és la que estem treballant en els últims anys des de FiraTàrrega amb Tàrrega: Volem ser rellevants per al nostre territori i especialment per a les persones que viuen al nostre territori, i això no té a veure amb els quatre dies de Fira sinó que està relacionat amb el que ara anomenem Territori Creatiu”.

Finalment, la directora executiva de FiraTàrrega, Natàlia Lloreta, assegura que “el nostre objectiu és revincular FiraTàrrega amb la ciutat, ja que tot i que és cert que la Fira és molta part professional, no podem deixar refredar les relacions amb els ciutadans, els nostres veïns”. En aquest sentit, Lloreta desgrana algunes de les accions impulsades enguany l’Escamot de FiraTàrrega: “Un cens de voluntaris disposats a fer alguna cosa, són com els fans de la Fira.” Val a dir que en els primers tres minuts s’hi van apuntar cinc persones, “fet que demostra que a Tàrrega hi ha gent entusiasta i amb moltes ganes de col·laborar amb el certamen”.

De moment hi ha unes 70 persones censades i “ara estem experimentant què poden fer, com participar en la creació d’espectacles, respondre enquestes...”, destaca. Enguany FiraTàrrega també estrena una col·laboració amb Paupaterres i Satèl·lit Jam, entitats i productores locals que s’encarregaran de la programació musical, la primera el divendres a la nit i la segona el dissabte.

A més, han iniciat una col·laboració amb Cartaes per un tema de coixins reutilitzables que “és molt interessant”. Lloreta afegeix que “també duem a terme una petita col·laboració amb l’Associació Alba, entitat que fa uns mesos va tenir en residència l’artista mallorquina Ela Fidalgo, que va crear una obra conjunta amb persones amb discapacitat en la qual barrejava la pintura amb la tècnica de la costura i el brodat.

L’obra s’exposarà a l’Espai MerCAT els dies de la Fira, on s’ubicarà el Club Pro. A més, han pintat quatre llenços més de 4 x 1 metres que també decoraran aquest espai”.

De cara a l’any vinent, pretenen que els alumnes de l’Escola Ondara puguin decorar l’Espai Moritz, és a dir, que durant tot el curs treballin en el projecte i que per la Fira puguin veure la seva feina acadèmica materialitzada i posada en el mercat. L’actual directora executiva de FiraTàrrega reconeix que “tot i que sí que és cert que després de 41 anys hi ha algunes veus dissidents o cansades amb la Fira, crec que la majoria de la ciutadania hi està a favor i sempre dic que si es fes un referèndum, estic convençuda que guanyaria que la Fira es quedés a Tàrrega”.

Artistes locals, presents

FiraTàrrega compta en aquesta edició del certamen amb artistes i companyies locals. Enguany és el cas de l’artista Josep Minguell, que recentment ha rebut la Creu de Sant Jordi, i l’escenògraf Llorenç Corbell amb l’estrena d’Affresco, un espectacle a partir de la recreació del procés d’una pintura mural al fresc; la proposta musical Opia de Marcel Fabregat que va estrenar en el marc de la Festa Major de Maig, així com el trio targarí de DJ femení PD Verrizè o bé la ja tradicional batucada de BatBatuka.

Des del 1998, la Fira també acull l’espectacle guanyador del Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Tàrrega, organitzat per BAT, que aquest 2022 ha estat Garrí al forn amb compota de reineta de la cia. Mirall. Segons el seu president, Joan Ribó, “això ha suposat un gran al·licient per a les companyies participants i ha donat un plus al certamen”.

Revetlla popular per presentar el programa

Tradicionalment, la presentació del programa de FiraTàrrega als veïns de la capital de l’Urgell tenia lloc a mitjans d’agost a la plaça dels Comediants.

El problema era que llavors molta gent ja havia comprat entrades anticipades i a l’acte hi assistien pocs interessats. Per això i a fi de teixir encara més les relacions entre la Fira i la ciutadania de Tàrrega, aquest any el certamen va organitzar un divendres de finals de juliol una revetlla popular a la cèntrica plaça Major de la ciutat per presentar l’oferta teatral de la pròxima edició, que es desenvoluparà del 8 a l’11 de setembre.

L’acte, conduït per Marc Andreu i Carolina Tebé, va comptar amb entrevistes a Anna Giribet, directora artística, i Natàlia Lloreta, directora executiva de la Fira, que van desgranar el programa de FiraTàrrega el 2022, integrat per 62 propostes artístiques.

La revetlla va convocar unes 200 persones i les primeres 100 es van emportar com a obsequi una bossa inesperada, jugant amb el lema d’aquesta edició, L’inesperat, amb regals, productes de marxandatge i les participacions per al sorteig de 3 entrades dobles i un Pack Llotja per gaudir d’una experiència única.Jaume Ramon, impulsor d’aquesta iniciativa, explica que “fa dos anys que no tenim una fira com la que estàvem acostumats i la gent té moltes ganes de tornar a omplir els carrers d’espectacles, per la qual cosa vam pensar que la millor manera de presentar la FiraTàrrega 2022 era organitzar un gran esdeveniment a la plaça Major”. Ramon destaca que “l’objectiu era fer una presentació en format xou, més amè i divertit, trencant motllos i en clau targarina: amb els presentadors i un DJ (LoBepo) locals i un guió escrit pensant en la gent de la ciutat de Tàrrega”.

Coincidint amb aquest xou, FiraTàrrega va aprofitar per posar a la venda les entrades anticipades per als espectacles de l’edició del setembre.

Assajos oberts de noves peces per als veïns

Els responsables de FiraTàrrega no es cansen de repetir que són molt més que els quatre dies del certamen que té lloc al setembre, ja que FiraTàrrega treballa els 365 dies de l’any per acompanyar processos creatius i companyies artístiques en les seves produccions.

Així, aquest 2022, FiraTàrrega aglutina un total de 23 propostes artístiques a Territori Creatiu, format pels apartats Hivernem, Suport a la Creació, Stalkers i In Situ – (Un)CommonSpaces. La directora artística, Anna Giribet, explica que “es tracta de la meitat de la programació de FiraTàrrega 2022” i destaca que “la majoria de propostes reivindiquen l’espai públic com un espai de retrobament des de formats i temàtiques diverses”.

Territori Creatiu 2022 va començar amb 25 còmplices, entre els quals hi ha els ajuntaments d’Alpicat i Vilanova de Bellpuig i els festivals Circpicat i Dansàneu, fet que posa en valor un cop més la implicació de la Fira amb la ciutat de Tàrrega i el territori.La directora artística de FiraTàrrega destaca que “som un equip de persones que treballem tot l’any, no només per organitzar el certamen dels quatre dies de setembre sinó que també treballem per establir vincles i complicitats amb la ciutadania i l’associacionisme de Tàrrega en tots els àmbits. Malgrat que suposa un esforç molt gran, és importantíssim, ja que si volem que la gent se senti seu i participi d’un esdeveniment, cal que li fem sentir que allò forma part d’ells”.Quant a Territori Creatiu, Giribet recorda que els veïns de Tàrrega són uns “privilegiats” ja que són els primers que poden veure les noves peces artístiques que s’estan gestant gràcies “als assajos oberts que oferim en el marc del Suport a la Creació i en els quals impliquem el públic targarí perquè tingui l’oportunitat de descobrir les companyies i els artistes al mateix temps que aquests escolten les seves opinions per acabar de perfilar els espectacles que després estrenen els dies del certamen.

Per a les companyies és molt útil l’opinió de públic real, autèntic i expert com és el públic de Tàrrega”. Enguany han iniciat col·laboracions amb Cruma, l’Escola Ondara i l’Oficina Jove de Tàrrega per involucrar el màxim de joves de la ciutat.

A més, de cara a la tardor tenen previst arribar als centres educatius de la ciutat amb alguna obra d’arts escèniques gràcies a l’Associació Plataforma d’Arts de Carrer.

Coixins sostenibles per a FiraTàrrega de quilòmetre zero

Donar una segona vida a una peça de roba estripada o una altra tela que no pot reutilitzar-se. Amb aquest objectiu, Cartaes, empresa d’inserció laboral que gestiona la deixalleria municipal de Tàrrega, ha posat en marxa un projecte que pretén donar una segona vida a residus tèxtils. La iniciativa ha començat amb molta força i una comanda que els fa molta il·lusió, ja que FiraTàrrega els ha encarregat 2.000 coixins per a la pròxima edició, que se celebrarà del 8 a l’11 de setembre.

Alba Coma, gerent de Cartaes, explica que “el residu tèxtil és un dels que gestionem més, cada any unes 160 tones, i de vegades hi ha peces que no podem reutilitzar”. Llavors van decidir ampliar la marca Upcycling Cartaes també amb el residu tèxtil. El projecte va començar el passat mes de març i des de Cartaes van posar-se en contacte amb FiraTàrrega per intentar impulsar una col·laboració. La iniciativa ha permès crear quatre llocs de treball per a persones amb risc d’exclusió social i contractar una professional per dirigir-la, així com adquirir maquinària especialitzada.

Lluïsa Gabarra, coordinadora del projecte, explica que “l’objectiu és ensenyar a futurs professionals del món tèxtil d’una manera fàcil i estimuladora”. En aquest sentit, afirma que “oferim un aprenentatge des de zero d’un producte que sortirà de seguida al mercat, fet molt important en relació amb l’autoestima d’aquestes persones com a futurs treballadors del món tèxtil”.

Pel que fa als coixins de la Fira, Gabarra detalla que “seran tots diferents, tant de teles (amb diferents teixits i peces de roba) com de formes (quadrats, rodons, cors, rectangulars…), perquè l’objectiu és que aprenguin a dominar tècnicament les màquines”. Aquesta iniciativa és una segona fase del projecte Art reutilitzat i social, que Cartaes va posar en marxa l’any 2020 i, en aquell moment, es va centrar en la fusta.

Cruma, la primera escola de teatre de la ciutat

Tàrrega, coneguda com la capital del teatre, ha aconseguit finalment la primera escola d’arts escèniques de la ciutat. Es tracta de Cruma, que va entrar en funcionament l’octubre del 2019 i que, malgrat la pandèmia de la Covid, ja s’ha consolidat i ha tancat el darrer curs amb 150 alumnes i l’estrena d’unes instal·lacions pròpies (fins ara impartien les classes en unes aules cedides per l’Escola Ondara).

Cruma la dirigeixen un col·lectiu de joves artistes que també formen part de la companyia Emilia Gargot, que ha estrenat dos espectacles en el marc de FiraTàrrega: ZH i Container, peces que van formar part del programa de Suport a la Creació. De fet, els impulsors d’Emilia Gargot i Cruma es van conèixer al postgrau de Creació d’Arts de Carrer que va impartir uns anys FiraTàrrega, motiu pel qual reconeixen que el certamen els ha ajudat a néixer.

Un dels impulsors és Genís Farran, que agraeix que “FiraTàrrega confiï en els artistes emergents i del territori, es tracta d’una confiança a cegues molt positiva per als que s’introdueixen en aquest món”. En el cas del Suport a la Creació, Farran destaca que “no és només l’ajuda econòmica que et brinda sinó també, i sobretot, l’assessorament tècnic, de distribució i artístic així com el suport que et presta per trobar espais d’exhibició i possibles coproduccions”.

Pel que fa a l’escola Cruma, el suport de FiraTàrrega no ha estat directe encara que Farran creu que “el fet que la ciutadania de Tàrrega tingui el teatre i les arts escèniques tan interioritzades va permetre que el projecte arranqués amb uns 80 alumnes, el doble de les nostres expectatives”, revela, i que hagin rebut molts inputs positius. També destaca que Cruma ofereix de forma permanent una línia formativa especialitzada en teatre i arts escèniques de carrer.

El seu principal objectiu és utilitzar el teatre com a eina de creixement personal i transformació social treballant valors com la confiança, el treball en equip, l’expressió, l’autoestima, la vergonya... A més, pretén crear futurs espectadors de teatre.

Un dels objectius a llarg termini és impartir una FP especialitzada amb les Arts de Carrer, formació que actualment no existeix a Espanya a excepció de petites càpsules. D’altra banda, Cruma coorganitza aquests dies per segona vegada el curs internacional d’arts de carrer SPASA.