West Runners: Catalunya en relleus

Aquest estiu, malgrat la canícula històrica, els vuit membres del col·lectiu lleidatà West Runners van unir les quatre capitals de província catalanes en una cursa de relleus inèdita. Per carreteres secundàries i amb una autocaravana com a centre logístic mòbil, van trigar menys de 32 hores a completar un recorregut de 366 quilòmetres.

A les vuit del matí del passat setze de juliol l’estació meteorològica de Girona registrava una temperatura de 31 ºC centígrads i una humitat relativa del 36%. Amb aquest panorama gens engrescador, els membres del col·lectiu ponentí West Runners començaven a escalfar.

Al davant, un repte d’alta volada: arribar fins a la Seu Vella de Lleida passant per la Sagrada Família de Barcelona i l’Amfiteatre de Tarragona en una cursa de relleus sense interrupcions.

“El grup el formem vuit persones de les terres de Lleida que compartim l’afició per córrer i ens hem anat marcant reptes que mirem d’assolir de manera col·lectiva. No estem federats ni formem part de cap club oficial; cadascú entrena pel seu compte i s’organitza com pot de cara als reptes que ens plantegem”, explica el Roger, “encara que la majoria és probable que ens movem al voltant dels trenta o quaranta quilòmetres setmanals per estar en forma quan arriba el dia”.

El leitmotiv del grup són els projectes propis en curses de relleus: “L’any passat vam versionar la mítica cursa Speed Project entre Los Angeles i Las Vegas en un recorregut entre Tuixent la Vansa i el Port de la Selva; i a l’hivern vam córrer tota una nit pels carrers de Lleida.” Aquesta vegada es van plantejar unir les quatre capitals catalanes i batejar el repte: CatExperience. Amb una autocaravana com a centre logístic mòbil, juntament amb el suport de l’equip fotogràfic, la cursa la van plantejar amb relleus temporals: cadascú havia de córrer deu minuts i descansava gairebé una hora i mitja.

Segons Google Maps, la ruta més ràpida en cotxe per connectar les quatre capitals de província és de 306 km i es pot cobrir en unes quatre hores sense embussos. “Nosaltres vam fer-ho en poc menys de 32 hores per una ruta de 366 quilòmetres per carreteres preferentment secundàries”, diu Segura.

“Els paisatges i el bon ambient dins la caravana és el que més em va agradar i era el que em motivava a seguir endavant”, confessa la Mònica Gonzalo. “Es va fer dura, perquè amb el pas de les hores el cansament s’acumula, però si he de quedar-me amb alguna cosa és amb això.

Alguns cotxes feien sonar el claxon o saludaven, però ni els mossos que ens vam trobar pel camí no ens van dir res ni cap altre vehicle no ens va increpar”, recorda. A la Sagrada Família hi van passar a mitja tarda de dissabte i van fer-se una foto; a Tarragona es van retratar de nit, eren les cinc de la matinada i l’Amfiteatre estava tancat.

“A l’alçada de Castelldefels una roda va quedar fora de la calçada, en un petit barranc, i vam haver-la de redreçar entre tots”, explica Segura. Aquest va ser l’únic incident remarcable, la resta són hores i hores, quilòmetre i quilòmetres, d’asfalt en plena canícula estival.

Paisatges mediterranis i urbans, des de boscos de pins o el mar, passant per pobles i polígons industrials. Catalunya a ritme de runners traçant una ruta alternativa que, potser, en un futur esdevé una proposta mítica de les curses de relleus.

Pel camí van viure nervis, migdiades mal dormides, molta aigua, emocions a flor de pell, barretes energètiques, samarretes suades i músculs carregats. Al final: foto de família als peus de la Seu Vella i la satisfacció del repte assolit.