Personatges de pel·lícula
Gran part de l’èxit internacional de Pixar rau en els seus personatges. Lluny de ser simples estereotips, els protagonistes de ‘Toy Story’, ‘Ratatouille’, ‘Cars’ o ‘Brave’ tenen diferents capes de lectura i els podem reconèixer les mateixes intencions i pors que ens mouen a nosaltres. Ara, per primera vegada, una exposició a Lleida ens en mostra els secrets.
L’escena és la següent: un grapat de directius es reuneixen en un despatx a la seu central de Pixar, a la costa oest dels Estats Units, per escoltar les tres propostes de pel·lícula que van encomanar a un dels creatius de la companyia.
“La veritat és que es fa difícil dir quants projectes s’estan treballant al mateix moment als estudis d’animació, perquè cada història té un procés molt llarg i no totes les idees que es comencen a desenvolupar s’acaben executant”, explica Brianne Moseley, comissària de l’exposició Pixar, construint personatges, que es pot veure al CaixaForum Lleida fins a finals de febrer.
Tornem a la reunió: dels tres projectes que presenta el creatiu, els màxims responsables de l’estudi en descarten dos i l’autor pot continuar treballant en el tercer, el que han salvat de la crema, el que ha aconseguit passar a la propera fase de producció.
En l’estadi primerenc d’una futura pel·lícula, “els creadors comencen a esbossar el món en el qual es desenvoluparà l’acció, els personatges més importants i els conflictes principals als quals s’enfronten”. Aquesta idea embrionària ha de començar a definir un estil, una línia estètica, els principis d’un món imaginari que amb el temps es convertirà en un reialme medieval inspirat en l’antiga Escòcia (Brave), en la cuina d’un restaurant parisenc dels anys setanta (Ratatouille), en el món de les ànimes de la mitologia mexicana (Coco) o l’habitació d’un nen que viu en una casa qualsevol d’un barri qualsevol de qualsevol ciutat nord-americana.
És un lloc qualsevol perquè allò que importa són els personatges que hi viuen, que són més o menys iguals a qualsevol lloc del món occidental: les joguines. Toy Story va ser el primer llargmetratge que va posar Pixar al mapa mundial.
Després van venir més seqüel·les i altres títols d’èxit aclaparador com Cars, Up, Wall-e o Inside Out, entre molts altres.“En els primers esbossos de Woody, el cowboy que esdevé el personatge principal de Toy Story, era un titella de fusta una mica esquerp. Després van adonar-se que no funcionava i el van canviar per un ninot de peluix i li van anar amorosint el caràcter.
D’aquella idea primerenca en queden rastres sobretot a la primera entrega, en què demostra un cert rebuig a la nova joguina que ha irromput al seu món, Buzz Lightyear. A les tres pel·lícules posteriors es va consolidant com un tipus bondadós que mai no té unes males paraules amb ningú i que sempre està disposat a donar un cop de mà”, apunta Moseley.
Perquè tal com s’explica al llarg de l’exposició, el que preval és la història i tots els canvis que es fan només responen a una intenció: millorar-la. Des del punt de vista estètic Toy Story potser no aguanta bé la comparació amb la resta de la nissaga perquè la indústria de l’animació millora la tècnica amb una rapidesa impressionant, però si s’ha mantingut com a franquícia estrella és per la força dels seus personatges.
“Pixar té molt clar que ha d’estar a l’avantguarda des del punt de vista del software d’animació, de fet ha arribat a crear eines específiques per treballar textures com els pèls dels protagonistes de Monstres SA, i alhora assumeix que al món hi ha una llarga tradició narrativa i que per crear personatges sòlids i versemblants ha de treballar-los fins a l’últim detall. Fugir d’estereotips fàcils i alhora fer-los coherents.”El treball d’una pel·lícula que implicarà centenars de persones i diversos anys de feina comença amb uns pocs esbossos.
A l’exposició es pot veure el primer disseny dels protagonistes de Monstres SA, quatre línies –literals– fetes amb retolador negre sobre un full qualsevol. És la primera vegada que aquest i altres dibuixos surten de l’estudi en trenta anys.
“El fet que les pel·lícules de Pixar siguin fetes utilitzant eines digitals no vol dir que els creadors treballin tots amb ordinador. En aquesta primera fase fan servir aquelles eines amb les quals estan més familiaritzats per crear, siguin retolador, aquarel·les o llapis”, reconeix Moseley.
No es tracta només de fer personatges bonics i atractius, sinó també d’aconseguir que funcionin bé a la pantalla i que quan es relacionin amb els altres siguin visualment atractius.
Res no és atzarós, “la cabellera vermella i ufanosa de Mèrida a la pel·lícula Brave representa el seu caràcter indomable i les faccions anguloses de Carl a la pel·lícula Up reforça la idea que és un home una mica sorrut. Pixar, absorbida per Disney el 2006, ha mantingut certa independència creativa per continuar la línia de personatges entranyables creada des del primer dia.
Tornem als directius: si el projecte agafa volada i tant els personatges com la història els agrada, hi donen el vistiplau a la tercera fase i es posa en marxa la maquinària fins a l’estrena a la gran pantalla.