Música per a una poeta. Homenatge a Rosa Fabregat

Un simple tuit ha desembocat en un dels concerts més memorables que viurà Lleida el 22 d’abril a l’Auditori Enric Granados, on de la mà de l’Ateneu Popular de Ponent es retrà homenatge a la flamant guanyadora del Premi Nacional de Cultura 2022, Rosa Fabregat. El compositor i director, Pedro Pardo, dirigirà l’orquestra Julià Carbonell, 170 cantaires i la mezzosoprano Marta Infante, que cantaran dos poemes de Fabregat: Fou el teu repte, Màrius i Visc en una ciutat.

Rosa Fabregat, Premi Nacional de Cultura 2022, Creu de Sant Jordi 2017 i medalla al mèrit cultural de l’ajuntament de Lleida, és filla de Cervera, on va néixer el 3 de febrer del 1933. Va estudiar Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar a Barcelona i especialitzar a Alemanya, i que la va portar a desenvolupar diverses feines, com ara ser directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica, durant setze anys. Però la seva passió per l’escriptura la va desenvolupar de ben joveneta, amb poc més de catorze anys.

La seva activitat literària s’ha centrat, sobretot, en el camp de la poesia i de la narrativa i ha estat col·laboradora en nombroses publicacions periòdiques. Després de rebre el Premi Vila de Martorell (1978) amb el llibre Estelles va començar a publicar poesia. Després de diversos llibres, Fabregat va aplegar la seva trajectòria poètica fins al 1994 al volum Ancorada en la boira (Pagès Editors), al qual han seguit llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l’aigua (2008), entre altres títols emblemàtics. Com a narradora ha destacat en el camp de la ciència-ficció. Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) és una de les novel·les més reconegudes i avançada al seu temps. D’altra banda, la seva actitud contrària als convencionalismes la va impulsar a escriure sobre temes polèmics.

A La capellana (publicat el 1988 i reeditat el 2017), qüestiona la masculinitat del sacerdoci. De fet, durant els anys setanta feia recitals de poesia vestida amb sotana per fer evident el seu rebuig al patriarcat eclesiàstic. Quasi 400 persones estan mobilitzades per tal que el concert homenatge a Rosa Fabregat sigui un èxit. “Tot va començar amb un tuit de l’escriptor Antoni Gelonch quan li van donar el Premi Nacional de Cultura a la Rosa”, explica el compositor i director lleidatà Pedro Pardo. En aquest tuit, el prohom lleidatà animava la societat civil de Lleida a fer un homenatge a la poetessa, “i jo vaig pensar: quin millor homenatge que tornar a cantar una peça musical que es va fer a partir d’un poema seu i amb el qual vaig aconseguir l’any 2004 el premi de composició de l’Ateneu Popular, que celebrava el seu 25è aniversari”, explica Pardo, que va guanyar aquest reconeixement al posar música al poema de Fabregat Visc en una ciutat. “Aquesta peça enganxa. L’altre dia, en un dels assajos, un cantaire em deia que sempre la canta quan puja al tractor”, [rialles] diu Pardo, que dirigirà, a més de Visc en una ciutat, un altre poema de Fabregat al qual també hi ha posat música: Fou el teu repte, Màrius.

Amb aquestes dues peces el director i compositor ha volgut tancar un cercle. “A mi l’obra de Màrius Torres sempre m’ha inspirat i he fet molta música a partir dels seus poemes i em va semblar que amb el poema que la Rosa Fabregat dedica al Màrius era una manera bonica d’enllaçar els dos poetes i un músic de Lleida.” El concert homenatge a Rosa Fabregat se celebrarà a l’Auditori Enric Granados el 22 d’abril.

Es cantaran dos poemes de la poetessa acompanyats per una orquestra de cinquanta músics, 170 cantaires i la mezzosoprano lleidatana Marta Infante. “Tenia clar, quan ja vam posar en marxa tot el projecte, que volia a la Marta i ella quan li vaig proposar va acceptar de seguida. Amb ella tenim un Fórmula 1!”, exclama Pardo. El mètode de treball d’aquest compositor és acurat i no deixa res a l’atzar. Per al concert homenatge ja tenia una peça feta, però faltava un altre poema per completar el concert. “Em vaig llegir tots els seus poemaris i en vaig anar descartant. Alguns versos per massa llargs, altres per massa curts, altres per complexos, fins que al final vaig trobar el que, per a mi, era perfecte i, a més, molt especial, un dedicat a Màrius Torres, Fou el teu repte, Màrius.” I era molt especial perquè Pardo ja va guanyar un concurs de composició musicant un poema de Màrius Torres. I és que els poetes de Lleida “són molt musicals, almenys els que conec. Però quan llegeixo al Màrius o a la Rosa ho faig amb ritme i a mi aquest ritme em dona la melodia. De vegades la inspiració ve de sobte. M’ha passat més d’una vegada. Anant pel carrer de sobte em surt aquella melodia que fa dies que busco.

Llavors trec la gravadora i em gravo i després la començo a treballar en tots els aspectes musicals”.Per al Pedro Pardo, que ha musicat tant poemes de Màrius Torres com de Rosa Fabregat, els dos autors són bastant diferents. “El Màrius en si mateix és música i és molt oníric. En canvi la Rosa Fabregat és més terrenal. Parla de les coses quotidianes, les més properes.

A Visc en una ciutat, et descriu la ciutat de Lleida amb un munt de detalls del dia a dia.”Conjugar tots a una, 170 cantaires amateurs de set corals diferents, una orquestra professional de 50 músics i la veu d’una mezzosoprano de nivell internacional, fent només un assaig tots junts sembla quasi una proesa, missió impossible. “Portem molts mesos treballant amb els diferents directors de les corals que fins avui han estat assajant cadascuna pel seu compte. L’assaig d’avui dels cantaires [dia 18 de març a l’Orfeó Lleidatà] és per acabar de polir les veus i que cadascú sàpiga on s’ha de posar. Això, per una banda.

Els músics de l’orquestra ja tenen les respectives partitures i la Marta Infante també. A l’assaig general que farem el mateix 22 d’abril al matí serà el moment en què tot quedarà conjugat.” I en aquest punt és quan entra en joc la màgia del director, perquè a més hem de tenir present que el músic que toca el violí no sap la partitura de les violes, els clarinets, etc., cadascú sap la seva i la batuta d’un gran professional amb experiència com el Pedro Pardo serà la responsable que tot plegat sigui un concert memorable.

Un esforç de tots

Carmina Pardo, presidenta de l’Ateneu Popular de Ponent, entitat organitzadora de l’homenatge a Rosa Fabregat, està bregada en mil batalles i no es rendeix fàcilment. Malgrat haver de conjugar l’agenda de quasi 400 persones, va decidir tirar endavant el projecte i plantar-se a les institucions públiques per tal que recolzessin l’homenatge a Rosa Fabregat. “Ha estat i encara és una gran currada, però hem de dir que les institucions han respost molt bé i ens han donat suport”, afirma la Carmina, que explica que primer van anar a la Diputació i la proposta va agradar des del primer moment. “També per part de la Paeria, que ens deixa tota la infraestructura de l’Auditori”, apunta, per afegir que “el que teníem clar és que si no teníem suport institucional l’homenatge no es podia fer, però la veritat és que hem tingut el seu suport des del primer moment, i més tenint en compte que la cultura és sempre l’últim mono”.

La Carmina Pardo i l’equip de l’Ateneu tenien clar que havien de fer el concert homenatge per Sant Jordi, “és el dia dels llibres de la poesia, i a més vam descobrir que la composició musical de Visc en una ciutat es va estrenar un 22 d’abril l’any 2005”. Pardo assegura que el concert homenatge de la ciutat de Lleida a Rosa Fabregat està al nivell de qualsevol que es pugui fer al Palau de la Música o al Liceu, “perquè serà un gran concert”.

Els poemes de Rosa Fabre gat musicats per Pedro Pardo

Fou el teu repte, Màrius

Nafrada per l’esglai de la guerra

i els ideals vençuts.

Sublimada per la malaltia

i el sord desig de viure.

Colpida pel dolor de l’absència

i el seu fondal d’angoixa,

La teva veu perviuria, Màrius.

Però tu no ho sabies.

Lentament la pautaves

en patrons de paraules,

Hivernava en els fulls

de modestos quaderns.

Silenciosa, la boira

et cridava a la terra dels morts.

Això sí que ho sabies,

tot filant, de la copa de l’ànima,

una veu immortal.

Fou el teu repte, Màrius:

de la mort fer-ne vida.

Visc en una ciutat

Visc en una ciutat que hi passa un riu. Un riu de plata

on una antiga seu s’hi mira.

La lluna el creua cada nit

i s’hi pentina.

Podries veure els seus cabells, de lluna plena,

com fan camins fràgils de llum.

Cua de núvia.

Catifa a l’aigua

del Segre avall. L’óssa menor

també hi passa cofoia pel damunt

els seus estels de micra. I les cigonyes

de la Nova seu

amb els nadons al bec.

De matinada.