Fundació Boscos de Muntanya: els salvadors del paisatge

“El bosc no ens necessita, però nosaltres a ell, sí”. Així de contundent es mostra Andreu González, director de la Fundació Boscos de Muntanya, una iniciativa que neix a Suïssa, Alemanya i Àustria l’any 1987 i que des del 2007 treballa a Catalunya. Amb seu a la localitat de Llavorsí, l’objectiu de la fundació és crear consciència de la importància de cuidar els boscos i mantenir-los en bon estat. Per això, cada any es fan diverses actuacions, principalment en tres grans zones de l’Alt Pirineu. Aquestes intervencions les duen a terme voluntaris d’arreu i en la campanya d’enguany i per als treballs previstos se’n necessiten 400.

Fins al mes de novembre la Fundació Boscos de Muntanya durà a terme quatre grans actuacions en diferents indrets de l’Alt Pirineu: al massís de l’Orri i Ginestarre, al Pallars Sobirà, i a Espinavell, a la vall de Camprodon.

La quarta actuació és una de les novetats d’aquest 2023. “Enguany allargarem la campanya fins al novembre perquè encetem un projecte molt interessant i amb una durada de tres anys al bosc de Virós, a la Vall Ferrera”, explica Andreu González, director de la Fundació, “una iniciativa realment bonica perquè a la zona on actuarem hi ha una fageda molt singular i única en tota l’àrea del Sobirà. La nostra feina consistirà en la millora silvícola de tot el bosc, ja que la fageda en aquests moments està molt densa i necessita una aclarida i neteja per tal que es pugui accelerar el procés i que vagi a més i es recuperi”, apunta.

Per dur a terme aquests quatre projectes cal l’ajuda de 400 voluntaris. “Utilitzem el voluntariat per connectar les persones de les ciutats amb els boscos i la ruralitat. L’objectiu no és salvar els boscos amb voluntaris, és mobilitzar la ciutadania per aconseguir més inversió i solucions per als nostres ecosistemes forestals”, assegura el fundador de Boscos de Muntanya, Andreu González, per al qual tot i que les accions de l’Administració són clarament millorables, especialment pel que fa a la gestió dels boscos, cal que “nosaltres com a fundació, a banda de dedicar al bosc molts esforços i molt treball, reconnectem la ciutadania amb la natura. Necessitem que la societat civil, no solament els polítics, s’impliqui en aquests reptes i més a Catalunya, on el 65% del territori són terrenys forestals, pastures o terrenys no conreats”.

Aquest tècnic, enamorat dels boscos, diu que des de la fundació que dirigeix s’intenta “defensar la conservació de la natura, però també millorar la gestió” , perquè si no hi ha gestió i neteja dels boscos al final el que està passant és que quan es declara un incendi, i cada cop són més grans, és quasi impossible apagar-lo per molts mitjans que hi posis.

“Vivim envoltats de boscos, són el nostre ecosistema i els hem de cuidar i gestionar”.Per aquest motiu cada any des de la Fundació es duen a terme entre tres i quatre accions puntuals en diversos boscos, principalment de l’Alt Pirineu.

“Al principi vam voler ser massa expansius, ens movíem per tot Catalunya. Al final ens costava molt dur a terme les accions ja que t’has de posar d’acord amb ajuntaments, propietaris, ramaders, etc., i per això ara ens hem centrat en tres o quatre punts”.

Per a l’Andreu González és molt important que et sàpigues guanyar la confiança tant dels representats de l’Administració com d’ajuntaments o propietaris. “Ara, per exemple, ja hem aconseguit un acord a 15 anys amb l’ajuntament d’Esterri de Cardós amb el qual fem la gestió conjunta dels boscos. Nosaltres treballem a través d’aquest tipus d’acord. No tenim acords amb propietaris privats. La feina la fem en terrenys públics. El que passa és que molts boscos malgrat ser públics són comunals i això implica que al final els veïns, els ramaders, són els propietaris dels arbres de les pastures i de tot el que creix al bosc”.

En les actuacions de la Fundació Boscos de Catalunya hi ha hagut un gran esforç per tal d’integrar-se al territori i guanyar-se així la confiança dels seus habitants.

“Jo, per exemple, visc a Esterri de Cardós i ara s’ha incorporat un jove de l’Alt Àneu, el Ruben, que després d’estudiar Econòmiques ha volgut tornar al Pallars, a casa seva. Els veïns d’aquestes muntanyes s’estan adonant que la Fundació també pot ser una oportunitat per als joves dels Pallars. Al final la gent el que vol és que passis els durs hiverns allà dalt i que participis en els actes socials i culturals. A poc a poc s’ha anat agafant la confiança que porta la mateixa convivència del dia a dia.”

Tot i que la Fundació ja té uns espais on any rere any els voluntaris desenvolupen diverses feines per recuperar els boscos a partir d’un acord amb els ajuntaments, hi ha un projecte que amb el qual han hagut d’aturar-se, ubicat en un dels indrets més espectaculars i a la vegada protegits del Sobirà: els boscos del Jardà i el de la Mata de València d’Àneu, els dos dins la zona anomenada perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes.

“Des de l’any 2019 teníem un projecte molt potent al bosc de la Mata perquè es tractava d’un seguit d’operacions per ajudar els ramaders de la zona. Comptàvem amb la complicitat de dues cases de joves ramaders de València d’Àneu.

Les actuacions en aquesta zona les fèiem amb els alumnes de l’institut d’Esterri, però ara en aquests moments el projecte està en standby. Al final tot eren entrebancs a nivell administratiu.

Esperem que es pugui recuperar i de fet els ramaders ja han mogut fitxa perquè es reprenguin les actuacions. Ara cal esperar què diu l’Administració”, explica l’Andreu.Boscos de Muntanya basa la seva feina en el treball dels voluntaris.

Des dels 18 anys endavant qualsevol persona pot ser-ho. “Són voluntaris i evidentment la setmana que estan treballant no cobren res, però tampoc han de pagar res.

Ells aporten una dura feina per a l’equilibri del territori”, explica el director de la Fundació, que afegeix que “nosaltres els hi expliquem que la manutenció dels dies que estan treballant amb totes les despeses incloses té un cost de 420 euros per persona. Hem de tenir present que cada torn li costa a Fundació uns 10.000 euros”.

Per tal d’evitar que un torn ja organitzat pugui tenir baixes que repercurtirien econòmicament en la Fundació, “el que fem és que cada voluntari deixa una fiança de 120 euros que se’ls retorna quan acaba el torn, perquè si ho tenim tot previst i comprat i a darrera hora es desapunten podríem caure en un forat econòmic difícil d’assumir i gestionar”. L’important és que “hem de tenir clar que depenem de la salut dels boscos i que els necessitem”.

Més de 8.000 voluntaris mobilitzats arreu d'Europa

El projecte Boscos de Muntanya és una fundació sense ànim de lucre que des del 2007 treballa per la cura i la millora dels boscos i paisatge de muntanya als Pirineus catalans.

L’entitat forma part de la Fundació Bergwaldprojekt, present a Suïssa (on es va fundar l’any 1987), Alemanya i Àustria, i mou cada any més de 8.000 voluntaris arreu d’Europa. L’objectiu del projecte Boscos de Muntanya és, a través del voluntariat i la participació ciutadana, crear consciència de la importància de cuidar i mantenir en bon estat els boscos del territori.

La seu de l’entitat es troba a Llavorsí, al cor del Pirineu i l’organització a Catalunya compta amb el suport de 1.000 donants i socis, gràcies al quals i durant setze anys de trajectòria més de 3.000 participants han viscut una setmana al bosc col·laborant en diverses tasques forestals.

Andreu González és l’impulsor de l’entitat al nostre país i actualment n’és el director. Aquest sabadellenc de 46 anys va estudiar enginyeria forestal a la Universitat de Lleida, però va ser a Alemanya on va acabar la seva formació universitària i on va adquirir els coneixement necessaris per tal de millorar l’explotació i las conservació dels boscos. És a Suïssa, concretament als Alps, on va conèixer el projecte anomenat Bergwaldprojekt (que es pot traduir com projecte boscos de muntanya) i que des de l’any 2007 funciona a Catalunya.

"El primer any em vaig llançar a l'aventura. Ara ja en porto tres i engnyan seré cap de colla"

ALEXANDRA PROCURULL - Voluntària

L’Alexandra Procurull té 41 anys, viu a Sant Cugat del Vallès i quan parla de la seva experiència com a voluntària a la fundació Boscos de Muntanya irradia una mena de positivisme i, sobretot, moltes ganes de tornar al bosc i contribuir a través del treball i l’esforç a la conservació i regeneració del Medi Ambient.

Com es va assabentar del voluntariat que impulsa Boscos de Muntanya? Volia fer algun voluntariat a l’estiu relacionat directament o indirectament amb la natura, perquè sempre m’han agradat. Vaig trobar Boscos de Muntanya a través de Google. De fet, va ser la primera opció que em va sortir. Vaig entrar a la seva pàgina web, que em va cridar molt l’atenció, i dit i fet em vaig apuntar. Això era l’any 2021.

A aquest primer voluntariat va anar-hi sola o amb alguns amics? No. Hi vaig anar sola. Vaig decidir llençar-me a l’aventura. A més aquell any et podies apuntar a dos torns no consecutius. El primer el vaig fer la zona de Ginestarre i el segon a Espinadell. I l’any passat vaig repetir a Ginestarre.

I aquest estiu hi torna? I tant! I a més aquest estiu ja vaig de cap de colla. A veure com anirà [rialles].

En què va consistir la primera feina? Les actuacions principals van ser neteja i poda. També vam desenvolupar diversos treballs per obrir pastures i vàrem fer pedra seca.

Què és això de la pedra seca? Es reconstruir aquells murs i murets antics que de vegades et trobes per la muntanya. No es fa servir gens de ciment sinó que es anar posant bé les pedres unes damunt de les altres, fins que el mur està compactat.

Quina és la part més dura de la feina? Perquè està clar que vostès treballen i de valent... Recordo que el primer any, tot i que el vaig gaudir molt, físicament vaig acabar amb agulletes perquè carregues pes, fas servir eines pesants i a més a les zones d’actuació has d’accedir-hi caminant i carregant les eines.

Va anar de voluntària sola. Com va ser la trobada amb els companys de colla? Doncs tot plegat va ser molt positiu, perquè a més érem diverses les persones que havíem anat a fer el voluntariat soles i per lliure. La veritat és que es congenia molt des del primer moment, malgrat la gran diferència d’edats. Passes uns dies i unes estones amb un grup de gent que desconeixes però a poc a poc tot va lligant i s’estableixen relacions molt maques amb diferents experiències de vida.

Les edats dels voluntaris van des del 18 anys endavant. I n’hi ha de més de seixanta. Aquestes difèrencies d’edat com es gestionen? Doncs encara que pugui sorprendre tot plegat és molt positiu. Els voluntaris som un tipus de gent que només pel fet d’estar allí dalt ja sentim que hi ha quelcom que d’una manera o un altra ens uneix com a grup. I sí que veus, a vegades a l’hora dels serveis rutinaris de tasques domèstiques, com ara rentar els plats, que sempre hi ha algú que que s’intenta escaquejar, però això no té res a veure amb l’edat. En general, tothom és molt conscient que ha de vetllar per l’equip. La barreja d’edats penso que dona un valor afegit a l’equip, que l’enriqueix. Es crea un clima molt enriquidor.

I enguany en quina sortida anirà, ara com a cap de colla? Doncs enguany estaré treballant al massís de l’Orri i estarem allotjats en tendes de campanya. Serà una experiència nova.