El món salvatge davant del precipici

A poc a poc, en una mena de crisi que sembla imparable, van desapareixent els últims reductes de vida salvatge a Àfrica, el continent que ens va veure néixer com a espècie. El periodista Amador Guallar, bregat en alguns dels conflictes que han assolat el planeta en els darrers decennis, ha volgut llençar un crit d’alerta sobre la situació que s’està vivint al continent. A la vegada, explica la història de persones que encara lluiten a les reserves d’Àfrica per protegir la biodiversitat d’aquestes terres. De les seves vivències n’ha sortit el llibre ‘Los últimos dias del África salvaje’.

El polifacètic periodista Amador Guallar, nascut a Esplugues de Llobregat el 1978, ha cobert durant dues dècades diverses crisis humanitàries a Àsia, l’Orient Mitjà i Àfrica, així com en zones conflictives com l’Afganistan, el Sudan del Sud, Gaza o Ucraïna, entre altres.

Per a l’Amador, “la brutalitat de l’ésser humà no coneix límits” i potser per fugir precisament d’aquestes barbàries va voler fer un canvi de registre, i més després d’estar una llarga temporada cobrint el conflicte d’Ucraïna. “Necessitava un respir.

Informar de les guerres com a periodista independent o freelance, suposa molta pressió, por i indefensió laboral, amb el risc que això comporta. Per això, quan l’Editorial Diëresis em va donar l’oportunitat d’escriure sobre l’extinció de la fauna salvatge, un dels temes que més em preocupen i fascinen perquè crec que encara hi viu la llibertat autèntica, no ho vaig dubtar ni un segon”.

La idea de llençar un crit d’alerta sobre la fauna i els ecosistemes africans salvatges que es troben en perill estava al cap de l’Amador des de feia temps. “Cada cop que he cobert una guerra o crisi al continent africà (Somàlia, la República Centreafricana, el Sudan del Sud, Kenya, Uganda, Sud-àfrica o Namíbia, entre altres països), sempre he dedicat temps personal a interessar-me per la fauna local i el conservacionisme. Àfrica no es pot entendre sense els primers habitants: els animals”.

I és que el que entenem com vida salvatge està desapareixent a passos agegantats al continent africà. Diversos experts internacionals com Brian Jones, un dels protagonistes del llibre de l’Amador i l’home que va aconseguir reintroduir el rinoceront negre a Sud-Àfrica als anys seixanta del segle passat, opina que aviat serà massa tard per a moltes espècies amenaçades per la caça furtiva i la destrucció dels seus hàbitats naturals, tant per l’acció humana com pel canvi climàtic.

“A molts animals els queda molt poc de temps per convertir-se en un somni del passat”, afirma l’Amador, per a qui els principals enemics per a especies com el rinoceront “són la caça furtiva, el tràfic d’espècies, el conflicte entre l’expansió humana i la vida silvestre, els efectes del canvi climàtic i de la pol·lució”, sense oblidar “el turisme de masses que cada cop més és un greu perill per a les zones salvatges. Amb tot, pot semblar contradictori però s’ha de dir clarament que el que queda de la fauna indòmita africana no pot sobreviure sense els beneficis econòmics que dona el turisme. La conservació dels parcs nacionals i les reserves naturals a l’Àfrica depèn d’aquesta activitat. El turisme sostenible i ecològic és la millor manera d’acostar-se al món salvatge”, afirma Guallar, que opinia que perquè sigui sostenible la convivència entre turisme i hàbitats salvatges “cal revisar bé els plans de les agències i informar-se prèviament sobre la destinació. El llibre Los últimos días del África salvaje també està pensat per als que planegen viatjar a Àfrica. Moltes de les vivències estan a l’abast dels lectors, de manera que poden ser un punt de partida per a les aventures futures.

“Vull que les meves experiències, a través del llibre, siguin una finestra oberta al món.”El llibre d’Amador Guallar combina la crònica periodística des de països com Sud-àfrica, Somàlia, Namíbia, Zimbabwe o Kenya; la història d’Àfrica i del conservacionisme; estudis mediambientals sobre l’escalfament global, i una descripció amena de les característiques i aspectes coneguts i desconeguts de la biologia de la fauna i la flora en perill de desaparèixer.

L’Amador reconeix que “la crònica amb els ximpanzés de Jane Goodall, torturats de forma brutal pels humans, o l’experiència de la sequera de Somàlia, van ser especialment dures”. Malgrat tot, aquest periodista també reconeix que va viure “històries fascinants i moltes vivències en primera persona amb elefants, lleons, girafes, hienes tacades, zebres, pangolins, hipopòtams, lleopards i moltes altres espècies”, una delícia per als amants del regne animal.

I és que l’Amador també va tenir l’oportunitat de conèixer les llegendes del conservacionisme, així com viure de primera mà la caça furtiva de la mà d’unitats paramilitars privades; descobrir els secrets de les girafes, veure lleons lliures xops de sang, “encara que també veient-los morir de pena en gàbies”. També va poder viure com s’implantaven transmissors GPS, foradant les banyes de rinoceronts per protegir-los. “En totes vaig gaudir i em vaig sentir feliç. Una cosa a la qual en la meva feina no estic acostumat”.

L’Amador reconeix que alguns dels habitants autòctons són conscients del greu problema que tenen al davant, però a d’altres ja no els preocupa, “fins i tot hi estan en contra perquè els elefants els destrossen les collites i els lleons o les hienes se’ls mengen el bestiar, per exemple. Escrivint aquest llibre he après que, si volem salvar la fauna salvatge, l’única manera de fer-ho és aturant el problema de la pobresa extrema a Àfrica. El turisme de safari és un negoci multimilionari, però són molt poques les comunitats locals que conviuen amb els animals salvatges, que se’n beneficien. La desigualtat a Àfrica i la conservació dels darrers paradisos són vasos comunicants. Vet aquí la clau de la seva supervivència”. Perquè el que hem de tenir clar és que “el món salvatge és davant del precipici”.