La cara B dels bombers i bomberes
El bomber i fotògraf Francesc Plana mostra la part més vulnerable d’aquest cos en una exposició, 'Cara B', que es pot visitar a la Biblioteca Pública de Lleida
Francesc Plana. L’autor de Cara B amb el retrat de Pep Pallàs, únic supervivent de la tragèdia dels GRAF
Els veiem com una mena de superherois i heroïnes, que en comptes de capa porten uniforme i casc i que arrisquen les seves vides per protegir les nostres. Arrosseguen l’habilitat de ser forts i fràgils al mateix temps i la seva valentia, compromís, empatia cap a la gent en risc i resiliència els converteix en una mena de salvadors que, passi el que passi, saps que ells i elles hi seran per donar-te un cop de mà. Són els bombers i bomberes. Ara, una exposició a la Biblioteca de Lleida de la mà del bomber i fotògraf Francesc Plana ens retrata divuit professionals d’aquest cos. Cara B, títol de la mostra, ens explica els riscos particulars dels bombers i bomberes i ens atansa a l’altre costat, el més vulnerable d’aquests professionals.
Pep Pallàs, únic supervivent de la tragèdia dels GRAE.
Diuen que la valentia no es mesura pel que fem sinó pel que superem. L’exposició Cara B, que es pot visitar a la Biblioteca Pública de Lleida fins al 2 de febrer, evidencia el costat més vulnerable de bombers i bomberes que molts cops ha amagat tòpics que des de sempre ha arrossegat aquest cos.
Rafael Olaya, Triqui, Bomber des de 1989. El 2006 va participar en una inspecció de gas que va acabar amb conseqüències dramàtiques. Va perdre el 80% de visió i patí greus ferides a la cara.
Divuit magnífics retrats, plens de sentiment, resiliència, valentia, frustració o esperança conformen aquesta mostra del bomber i fotògraf Francesc Plana, que fa quinze anys que és al cos i que des de 2015 també es dedica a la fotografia professional, especialitzat en retrats.
Cecília Egea, inspectora des de 1990. La primera dona en un “cos d’homes”. En una convocatòria interna li van denegar la plaça, dient-li que “el cos de bombers no està preparat per tenir una dona al comandament.
Cara B utilitza el retrat psicològic per narrar les històries de professionals que han viscut alguns dels accidents laborals més greus de Catalunya i Espanya. També parla d’estrès posttraumàtic, de depressió, de l’ego, de la malaltia professional, de masclisme i de com de complicada va ser l’entrada de la dona al cos de bombers. Aquest projecte de Francesc Plana es va iniciar el 2017, “quan m’adono que tinc un tema molt potent per treballar que no ha estat explotat, almenys a Espanya. Vaig començar per fer una acurada recerca sobre històries de bombers i bomberes”, explica Plana, que té clar que “el que he buscat amb aquesta mostra és explicar un seguit d’històries i combinar- les amb el retrat clàssic. Perquè darrere de cada imatge hi ha alguna o moltes coses per explicar, la majoria complicades”.
Marc Plans. Bomber a Màlaga des de 2002, va tenir quatre parades cardiorespiratòries en un servei i en un altre li va caure una biga al damunt, fet que li va fer perdre la mobilitat de les cames.
En Francesc Plana es va centrar en narracions relacionades amb accidents, “però em vaig adonar que hi havia moltes altres coses com la depressió, l’estrès posttraumàtic, el gènere, l’ego professional, el càncer...”.
Dani García Bomber des del 2006. Suma 770 serveis. Diagnosticat amb un limfoma NO-Hodgkin. El 2022 l’OMS va classificar la professió de bomber com a cancerígena.
Plana ha volgut també amb Cara B trencar certs estereotips que sempre han acompanyat el cos de bombers. “No he volgut fer un treball sobre els bombers matxotes, guapos que surten en calendaris mig despullats i musculosos. Aquesta imatge també és real però és insignificant en relació al que comporta pertànyer al cos de bombers i la feina que desenvolupem. He volgut buscar un relat que faci reflexionar, que faci pedagogia en la societat i en el mateix cos de bombers”.
Javier Alonso, El Chispa, bomber a Las Palmas des de 1999. El 2004, va inhalar un bacteri que se li va allotjar al cor. Li van haver d’amputar les dues cames. Reclama el reconeixement de malaltia
De les divuit històries de la mostra, n’hi ha una que va impactar especialment el seu autor: la del bomber de Las Palmas de Gran Canaria, Javier Alonso, conegut com El Chispas, a qui l’any 2014 van haver d’amputar les dues cames després d’haver participat en un servei en ambient contaminat. A partir d’aquesta experiència tan traumàtica, el Javier encara està lluitant perquè se li reconegui tot l’incident com a malatia professional i no com a comuna. “El Javier és un gran lluitador, fins i tot amb les cames amputades té un retrat d’optimisme.”
Una altra de les històries té com a protagonista un company de Plana, en Lluís Ortiz, que va caure en una profunda depressió després de perdre el seu company i amic, José Garrido, en un servei en el qual també va morir un nen. “Avui per avui en Lluís es considera totalment renovat i que creu que tot plegat l’ha fet evolucionar com a persona i també com a bomber.”
Lluís Ortiz, bomber des de 2007, va perdre el seu company José Garrido en un servei en què també va morir un nen.
Mostra reivindicativa
L’exposició de Francesc Plana és, sobretot, molt reivindicativa i per això no hi falten les dones i les històries que han viscut com a bomberes dins de diferents parcs de Catalunya.
Núria del Rio. Bombera des de 2011. El 2017 va caure des d’un quart pis. Es va trencar la mandíbula i va perdre 14 dents. Porta dues plaques a la mandíbula i té el nervi seccionat.
Cara B és avui per avui un treball totalment obert i en Francesc reconeix que encara hi ha assignatures pendents, “com tot el tema de l’homosexualitat dins el cos de bombers. He contactat amb companys que ho són però, de moment, no ho volen admetre públicament. Són molt reticents. Perquè dins el cos el tema de l’homosexualitat és encara un gran tabú”. En Francesc, però, té l’esperança que algun dia podrà tractar aquesta temàtica en els seus retrats. El seu proper projecte dins de Cara B el portarà properament a la ciutat de Londres. “Allí hi ha una bombera trans i ja hi estic treballant.”
Màxim del Valle. El seu pare va morir en un servei el 1971. En aquells anys, les vídues no cobraven de l’asseguradora per accident laboral. Van ser anys difícils, però sempre va voler ser bomber.
