Denoche, 30 anys de Rock

Diuen que el rock és una forma d’art que transcendeix generacions i fronteres. Quan el rock sona, les preocupacions desapareixen i només queda la màgia de la música. El grup de versions lleidatà Denoche celebra enguany trenta anys de música i molta carretera. El pop i el rock són l’eix dels seus concerts que ja sobrepassen els 1.500. El seu lema: llarga vida al Rock and Roll.

Imagineu-vos una nit a la Lleida de 1994. A la barra del mític, i ja desaparegut, pub Línia. Una colla de músics i mussols nocturns atrinxerats a la barra la fan petar fins a la matinada. Porten ja dies donant tombs a la idea de crear un grup de versions de pop-rock. Carles Trebol, baix; Carlos Capilla, guitarra i Lluís Parisé, teclats i guitarra, van ser els fundadors de Denoche i els tres “passàvem moltes hores plegats al bar i de fet el nom del grup és el que és, perquè al cap i a la fi es va crear de nit”, explica tot rient l’únic supervivent del primer grup, en Carles Trebol, el qual afegeix que “va ser el Carlos Capilla que sempre posava sobrenoms a tot i a tothom a qui se li acut el nom. Ens han preguntat moltes vegades per què ens vam posar Denoche i no De Nit, i la veritat era perquè en aquells anys actuàvem molt per la zona de Madrid, Guadalajara, etc. Alguns ens van criticar per aquest fet... Altres ens deien que per què ens dèiem Denoche si sempre actuàvem de matinada (rialles)”. 

A banda dels socis fundadors esmentats, els Denoche de 1994 el formaven Xevi Camp, bateria, i Olga Achon a la veu. Després de dos anys s’incorpora al grup la cantant de Súria Glòria Tapia en substitució de l’Olga i durant molt de temps el grup es va mantenir amb els concertistes esmentats. Però per la formació han anat passant molts concertistes com Eduard Magrí, Abel Serra, Laia López, Olga Romero, Carlos Corzán, Alicia Torrelles, Santi de Pablo, Irene Franco, Sefa Campos, fins a arribar a la formació actual amb Carles Trebol, baix; Òscar Gutierrez Guti, guitarra; Sergi Setó, teclats; Judit Estadella Ju, veu, i Ivan Sedeño, veu. La primera fornada de músics de Denoche provenien de diferents orquestres, principalment de ball de l’època dels nogrups de versions de pop i rock, eren orquestres de ball. Tots els components de Denoche havíem col·laborat en moltes d’aquestes formacions musicals fins que un dia vam anar a veure un grup que venia de Jaén i que es deia Apache, que a més encara funciona i de tant en tant actuen, per exemple a la sala Luz de Gas”, explica Carles Trebol, per la qual cosa “Apache i un altre grup que es deia Tràfic ens van donar la idea de muntar un grup de versions de rock i pop, perquè la veritat és que ja estàvem una mica cansats de tants anys de música de ball. Volíem muntar un grup diferent i sobretot tocar rock”. 

Els anys noranta van ser una dècada d’una gran producció musical i de molta qualitat. Són els anys de les grans bandes de grunge com Nirvana i Pearl Jam o de rock alternatiu com Oasis, Queen, Guns N’ Roses, entre d’altres, com per exemple, amb més anys a les espatlles, trobem Van Halen o Toto. “Els noranta van ser uns anys en què aquestes bandes treien temes dia sí i dia també. Era realment increïble el que es va arribar a produir en aquella època”, comenta Òscar Gutierrez, Guti, guitarra de Denoche. Per a aquest músic de professió “en aquells anys es feien cançons que encara avui en dia es toquen en molts concerts i que estan fixes en els repertoris de diferents bandes de versions. Ara en canvi és diferent. Ja no es fa aquella música!” I és que per al Guti, “podríem dir que la cultura rock no està travessant el seu millor moment”, perquè per una banda “veiem com grups mítics fan una darrera gira abans de retirar-se dels escenaris i artistes de moda actuen en festivals, amb unes entrades de preus desorbitats, i amb tot, per exemple Taylor Swift no para d’omplir estadis”. Però no s’acaba aquí, també hi ha el problema que cada cop hi ha menys indrets on fer actuacions en directe i “els grups que volen fer-se un lloc entre els hits del moment ho tenen força pelut”, afirma el guitarra de Denoche, per al qual, avui en dia, el temps d’un èxit musical “és de zero coma...”, lluny de grans èxits i creacions musicals dels 80 o 90 que encara perduren i que les noves generacions segueixen cantant. Però per als integrants de Denoche la manca de grans creacions musicals també té a veure amb el fet que “la música actual necessita menys músics per conformar un espectacle fins a arribar a la mínima expressió que seria el DJ. Fins i tot Rosalía gairebé no porta músics als seus concerts tot i la seva formació a l’ESMUC, una de les més prestigioses factories de músics del nostre país”. Tampoc ajuden gaire els anomenats talents shows televisius que “s’afanyen a descobrir la següent veu de torn sense cap músic en escena (us heu fixat?)... com si les cançons sonessin per art de màgia! Tot plegat fa que la música en directe en general i la cultura rock en particular s’hagi devaluat molt”, comenta el Guti, que per intentar resumir l’actual panorama musical fa referència a la cançó Malos tiempos para la lírica de Golpes Bajos. 

El millor repertori 

En els trenta anys de Denoche, la banda sempre ha començat i acabat els concerts amb les mateixes cançons. “Sempre iniciem el concert amb Hold the line de Toto i l’acabem amb Jump de Van Halen. Els deixem amb molta marxa i d’això precisament es tracta”, comenta rient el Guti. Altres cançons com September d’Earth, Wind & Fire; Clavado en un bar de Maná; Boig per tu de Sau i Salir d’Extremoduro estan fixes al repertori de la banda lleidatana que no oblida els clàssics internacionals com The Who, Supertramp, Earth, Wind & Fire, Kool & The Gang, Police, Led Zeppelin, AC/DC, James Brown, U2, Guns N’ Roses, Queen, Tina Turner, Bryan Adams o Gloria Gaynor. 

El pop-rock espanyol també té lloc al repertori de la banda amb cançons de Jarabe de Palo, Fito y Fitipaldis, Amaral, Efecto Pasillo, Morat, Mago de Oz, Celtas Cortos dels quals Denoche van ser teloners, Los Suaves, Leño, Extremoduro, Barricada, Ska-P, Amparanoia, Muchachito, El Último de la Fila, Los Secretos o Nacha Pop, entre altres. El que s’anomena musicalment parlant pop-rock internacional també és versionat per Denoche amb temes de Jamiroquai, Bruno Mars, Amy Winehouse, Beyoncé, David Guetta, Lady Gaga, Justin Timberlake, DNCE i Coldplay. 

El primer concert 

El més veterà de la banda, el Carles Trebol, recorda perfectament el primer concert. “Va ser a Cervera en un barri. El nostre representant ens va col·locar allí per veure com funcionàvem. Era normal que els mànagers anessin fent proves amb les noves bandes. Després de Cervera van entrar concerts arreu de la Península.”

Amb més de 1.500 actuacions i molta carretera, Denoche ha actuat i continua fent-ho a Catalunya, Andorra, La Rioja, Madrid, País Valencià i la franja d’Osca, on tenen sempre una fantàstica acollida. “Ens hi trobem molt a gust, a la Franja. Hi actuem molt, especialment a Fraga”, afirma el Carles Trebol, que recorda un concert d’estiu a la població de Bossòst. “Vam arribar i estava tot el Baix Aran sense llum, havia caigut una supertempesta. Bé, vam deixar a algú de guàrdia i vam anar cap a l’hotel que teníem a Vielha. Ja pensàvem que no actuaríem i de cop i volta cames ajudeu-me, corrent cap a Bossòst. Havia tornat la llum. Vam començar a actuar que ja sortia el sol”, riu el Carles, que afegeix que “un cop en un poble de vora Lleida quan estàvem al final del concert, de matinada, ja sortia el mossèn en processó pels carrers”. Però el que tenen clar aquests rockers és que les millors actuacions les han fet a l’escenari principal de les Festes de Maig a Lleida. “Han estat sempre memorables!” Denoche, tot i els trenta anys a la carretera, continuen tan frescos com fa tres dècades a Cervera, perquè tenen nous i grans projectes i enguany voldrien acabar la gira, cap a la tardor, amb un concert commemoratiu i “poder convidar tots els músics que han format part de Denoche i la gent que ens ha acompanyat en aquests anys”.

El que està clar és que Denoche, malgrat tot, no defalleix perquè “volem ser la resistència de la música en directe, el darrer baluard del Rock and Roll (amb permís de ses majestats els Rolling, és clar). Continuarem portant l’experiència de la música en viu a tot arreu que se’ns demani... per, almenys, 30 anys més. Llarga vida al Rock and Roll.

Comiat de Tremendos 

El grup de versions Tremendos era fins fa poc un dels clàssics de les festes majors, sobretot de Lleida, però també de la resta de Catalunya. La banda, amb més de 1.000 concerts a l’esquena i trenta anys de carretera, va decidir el 5 d’abril passat acomiadar-se amb un gran concert a la sala Cotton de Lleida. La formació va néixer a Maials el 24 de desembre del 1993, amb músics de Maials, Almatret i Lleida. Amb The Companys van traure tres discs al mercat i vam fer la banda sonora de la sèrie de TV3 Lo Cartanyà. Van aconseguir el Premi Enderrock el 2004 al Millor Grup Revelació. Destaquen cançons com Soc pagès, Jo flipo, Lo meu poble i Cervesa. 

Com a Tremendos, van obtenir el Premi ARC (de l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya) al Millor Grup de Versions 2011 i van ser Finalistes el 2017. En aquests 30 anys de trajectòria han realitzat més de 1.000 concerts arreu de Catalunya, País Valencià, Aragó, Balears, Catalunya Nord, Madrid i, fins i tot, l’any 2017 van fer una minigira als Estats Units, concretament, van actuar a Nashville, Jackson i Memphis (Tennessee). “De totes maneres, una cosa de la qual ens sentim més orgullosos és que hem pogut tocar als 38 municipis del Segrià i en moltíssims altres pobles de Lleida, que és la nostra terra”, explicava David Masot, segons el qual la pandèmia de la covid ha estat un dels principals esculls en la seva carrera, ja que “abans d’esclatar la crisi sanitària comptàvem amb força actuacions reservades, ja que normalment abans de primavera i estiu se signen molts contractes, però amb la pandèmia es va reduir notablement”. La banda estava integrada per David Masot (veu), Robert Masip (baix i veus), Benjamí Quiroga (guitarra i cors), Jordi Armengol (guitarra), Jordi Miralles (bateria) i Marc Magrí (teclats i cors