Els pessebres vivents a Lleida: tradicions que donen vida per Nadal

Pobles i ciutats de la demarcació de Lleida munten els seus pessebres vivents per Nadal, una tradició amb dècades d’història en llocs com Sant Guim de la Plana i que es recupera després d’uns anys d’aturada al barri lleidatà dels Mangraners. Les organitzacions valoren la tasca social i cultural que fan aquests esdeveniments.

Els pessebres vivents són una tradició que esdevenen una excusa magnífica per aixecar- nos dels àpats de Nadal i passar una estona familiar més dinàmica en aquesta època de l’any. A vegades, les escenes que s’hi representen ens permeten veure temporalment familiars, amics o veïns del nostre barri o poble convertits en sant Josep, Maria, el caganer o altres personatges del poble de Betlem. En ocasions, els protagonistes són persones que desconeixíem, però que a partir d’ara ja assimilarem al personatge que interpreten. Diferents ciutats, pobles i barris de Catalunya han organitzat al llarg de diverses dècades els seus pessebres vivents. Hi ha llocs on la iniciativa s’ha deixat de celebrar per factors diversos, mentre que en d’altres s’ha pogut recuperar després d’una pausa o també n’hi ha que han aconseguit mantenir la tradició al llarg dels anys. 

El poble segarrenc de Sant Guim de la Plana gaudeix actualment d’un dels pessebres vivents més tradicionals i singulars de la demarcació de Lleida i de Catalunya. El seu origen es remunta a principis dels anys 80, quan el grup local que representava l’obra dels Pastorets no disposava d’un espai interior per fer la representació i va decidir muntar alguns escenaris de pessebre pels carrers del poble. Concretament, van representar 8 escenes, amb una trentena d’actors i un pressupost d’aleshores 20.000 pessetes (poc més de 120 euros). 

El recorregut i el nombre d’escenaris del pessebre es va ampliar progressivament durant els anys següents. A poc a poc, s’hi van introduir –ja amb fonaments històrics més consolidats– les representacions d’oficis antics. Enguany, Sant Guim celebra la 38a edició del Pessebre dels Oficis Perduts. 

Des de la nostra arribada al poble podem percebre que ens endinsem en un museu a l’aire lliure que ofereix gairebé una quarantena d’escenes, la gran majoria dedicades a professions antigues com el carreter, el boter, l’espardenyer i l’escloper, entre d’altres. A banda, també hi trobem representacions més tradicionals com la del naixement o bé més acolorides com un mercat setmanal. Les decoracions estan elaborades amb cura i amb elements, com eines, que ens transporten al passat. 

Jaume Oliva, president de l’Associació Cultural la Marinada –organitzadora de l’esdeveniment–, remarca que el pessebre té unes “característiques diferents perquè es munta enmig del poble, en carrers tancats per on no passen cotxes”, fet que el fa encara més autèntic. En aquest sentit, explica que “enganyem una mica el visitant, ja que el-fem entrar per una casa i sortir-ne per una altra. És un recorregut peculiar que t’involucra de ple en una altra època”, diu. 

Oliva recorda que es tracta d’un poble petit amb pocs habitants, per la qual cosa “costa molt organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud”, on es representen 33 oficis amb 37 escenes. Els figurants tenen edats que van des de l’any de vida fins a persones amb més de 90 anys. “És una experiència molt enriquidora tant per als joves com per als grans, ja que és una manera per recordar i donar a conèixer aquells oficis i tradicions de casa nostra que expliquen qui som i d’on venim”, remarca. 

A més, considera que és una manera fantàstica de dinamitzar socialment els pobles perquè participa i ve gent d’arreu, amb centenars de visitants al llarg de les seves diferents representacions que tenen lloc durant vuit dies dels mesos de desembre i gener. 

La Josefina Cerveró, de 56 anys, interpreta una venedora de verdures en un mercat, una de les escenes que se situen a l’entrada del pessebre. Ella explica que va decidir participar en l’esdeveniment perquè “és una manera de col·laborar i gaudir de l’experiència, la qual em genera molta il·lusió, alegria i felicitat”. “Cada cop que escolto la música que precedeix l’inici de la representació se’m fica la pell de gallina”, reconeix.

 Per tot plegat, Oliva conclou que és un esdeveniment que “costa mantenir-lo, però ho fem perquè volem recordar la nostra història, els nostres costums i la nostra forma de ser. Això és molt important”, assevera.

A part d’antiguitat, el pessebre és enguany sinònim de modernitat. L’organització consolida la prova pilot impulsada l’any passat consistent en l’ús d’unes ulleres que ofereixen una visita virtual immersiva de 360 graus pel pessebre. L’aparell, que es pot trobar al local social, s’adreça a persones amb dificultats de mobilitat, tenint en compte que les escenes del pessebre es munten dins de cases antigues i de cellers de particulars, on hi ha barreres arquitectòniques. 

Tornen a cantar 

Per la seva banda, el barri de Mangraners de Lleida està d’enhorabona per la recuperació enguany del seu tradicional pessebre vivent, amb la celebració de la 56a edició, que ha organitzat l’Associació Cultural l’Hangar, entitat que està formada per una quinzena de voluntàries que treballen activament per fomentar la participació de les famílies i promoure la cultura entre la comunitat. Els orígens del pessebre es remunten a l’any 1963, però es va deixar de fer sis anys enrere i enguany s’ha pogut recuperar, explica la presidenta de l’entitat, Laura Àguila. “Aquesta pausa ens ha permès recuperar forces, repensar alguns aspectes i agafar impuls per a aquesta edició, que encara és més especial”, indica. 

La visita al pessebre vivent comença a l’espai natural de l’Hangar dels Mangraners, on només arribar ja s’escolta el xivarri de centenars –possiblement més d’un miler– de persones que fan cua per accedir a l’espai. Un cop superades aquestes cues quilomètriques ens endinsem en un pessebre que ja veiem només accedir-hi que és ben singular. Un conjunt d’habitants del poble de Betlem ens donen la benvinguda amb una cançó. Una d’elles, Paloma Carbajosa, de 40 anys, explica que “al pessebre es crea una màgia única i vius amb molta emoció que la gent vingui al barri a veure’l. De fet, l’esdeveniment ens permet donar a conèixer els Mangraners, que a vegades sembla que estigui una mica fora de la ciutat però també en formem part”, explica. “Culturalment és molt interessant el fet de poder viure el poble de Betlem com- a actors i actrius, amb el tret diferencial dels musicals”, afegeix. 

A mesura que avancem pel camí trobem representats oficis i cases del poble, fins que ens aturem per escoltar novament una cançó interpretada per una vintena d’habitants, que ens conviden a seguir el camí assenyalat. Més endavant, diversos soldats romans ens ordenen aturar-nos perquè volen dedicar-nos una nova cançó sense cap mena de vergonya. Un cop acaben, i amb el seu permís, el nostre recorregut continua fins a trobar l’escena del Naixement, on la presidenta de l’Hangar, que acaba de ser mare, interpreta Maria amb el seu nadó en braços, un dels actors més joves del panorama lleidatà. 

“Vull destacar la importància de la gent del barri. Estem molt contents i satisfets amb la gran participació, ja que la comunitat s’ha implicat de manera activa en aquesta activitat. Som 85 participants, amb edats que van dels dos mesos als 80 anys, que donen vida a un conjunt de 30 escenes”, detalla Àguila. 

Finalment, i no per això menys important, el crit d’un home que vol anar de ventre –el caganer– precedeix una de les escenes musicals més divertides, abans d’enfilar la sortida del recinte. 

La representació ha conservat els elements característics de les edicions anteriors i té diverses singularitats. “Som un pessebre dinàmic i quatre de les escenes són musicals dirigides pel nostre director artístic, Ramon Molins”, diu Àguila. Una tercera singularitat és l’aposta perquè el pessebre estigui fet amb materials reutilitzables. 

En la línia del seu homòleg a Sant Guim, Àguila considera que el pessebre és una “bona excusa per aixecar-se dels àpats de Nadal i fer una passejada familiar per gaudir d’una estona familiar ben nadalenca”. La presidenta de l’associació valora també el treball social i comunitari que engloba l’esdeveniment. “És el nostre ADN”, diu, i afegeix que els principals artífexs del retorn a l’activitat són els germans Miriam i Àngel Moreno, fills de l’Encarnita, fundadora del pessebre. 

Com a novetat, s’oferia una entrada sense soroll per a famílies amb persones amb autisme o hipersensibilitat sensorial.