Cosmètica natural de km 0 al Pla d'Urgell

L’obertura d’un obrador compartit i cooperatiu de productes de  cosmètica ecològica al Poal (Pla d’Urgell) facilita que una desena de dones artesanes puguin desenvolupar els seus projectes tot i les dificultats que afronta el col·lectiu, com els alts estàndards sanitaris, la burocràcia i la manca d’instal·lacions amb les autoritzacions pertinents.

Conciliar la vida personal amb la laboral és una tasca que acostuma a ser complicada, sobretot quan es té fills. L’any 2019, l’Esther Girabet, nascuda als Alamús, sentia la necessitat de trobar una feina que li permetés sentir-se realitzada com a professional i que alhora fos prou flexible per disposar del temps lliure que ella considerava necessari per dedicar-se a la criança dels seus tres fills. Va considerar que l’artesania, un dels camps dels quals té coneixements i aptituds, li facilitaria el seu propòsit. “Vaig estar rumiant durant un temps quina opció seria la millor per aconseguir la conciliació que desitjava i em vaig decantar pel vessant artesà. A més, com a mare, una de les coses que explores és la cura dels teus fills i vaig pensar que la preparació de productes artesans cosmètics ecològics és una manera de cuidar i d’oferir afecte cap a les persones i també cap al medi ambient”, explica Girabet. 

La idea de crear un obrador on poder treballar va començar a guanyar pes en la seva ment. Tanmateix, hi havia un (gran) problema: la burocràcia. “Va ser el primer cop de realitat. No només havia de tenir un taller, com pot tenir-lo un ceramista, sinó que els projectes cosmètics necessiten complir molts requisits complicats, fins i tot inaccessibles en alguns casos”, recorda Girabet. 

Amb tot, l’artesana va decidir crear la cooperativa Avantva Coop per materialitzar el seu projecte: un obrador de cosmètica ecològica compartit i cooperatiu. “Les dificultats burocràtiques no em van aturar, ja que vaig pensar que la majoria de les persones artesanes patien les mateixes dificultats per trobar unes instal·lacions on poder elaborar els seus productes o bé necessitaven més facilitats per accedir a informació sobre les normatives cosmètiques”, rememora Girabet. “Si el projecte prosperava ajudaria moltes artesanes a regularitzar la seva situació o professionalitzar-se. I, d’altra banda, faria una funció social perquè ens permetria dinamitzar i revitalitzar una zona rural, creant arrelament al territori”, afegeix. 

El pas definitiu el va fer després que Ponent Coopera l’animés a tirar endavant la seva idea. L’escenari escollit va ser els cups de Cal Graells, un antic edifici del segle XVIII, situat al mig del poble del Poal (Pla d’Urgell), que havia adquirit prèviament i que va voler habilitar perquè acollís l’obrador. La redacció del projecte es va fer durant el 2020, coincidint amb la pandèmia provocada per la covid-19. 

“Al principi només tenia un edifici amb quatre parets de tàpia. A finals del 2020, la cooperativa va decidir fer un crowdfunding per finançar les instal·lacions necessàries. La gent s’hi va bolcar moltíssim, va ser sorprenent”, recorda. De fet, la iniciativa va arribar a reunir gairebé 47.000 euros amb les aportacions de més de 400 col·laboradors, entre els quals hi havia diverses artesanes interessades. 

La recaptació assolida va possibilitar l’inici de les obres a principis del 2022, però aquest procés va patir diferents entrebancs administratius, tècnics i econòmics. “El projecte necessitava permisos que depenien de diferents administracions, i el fet de ser un concepte nou, com un obrador compartit i cooperatiu, ho va complicar molt tot, fent que les complicacions es multipliquessin. També vam haver de fer el tràmit necessari, que té un cost econòmic elevat, amb l’Agència Espanyola de Medicaments, així com una auditoria de control ambiental. A més, vam haver de destinar-hi més recursos econòmics dels previstos... tot plegat va ser molt complicat d’assumir”, diu la impulsora de l’obrador. 

Finalment, l’obra es va acabar durant el 2023 i el projecte va rebre totes les autoritzacions necessàries durant la primavera de 2024, quan es va iniciar l’activitat a l’espai. La inauguració oficial es va fer a finals de novembre. “Quan vam començar hi havia molt pocs obradors cosmètics arreu. De fet, el de Montgai, a la Noguera, tenia llista d’espera. Així, artesanes de diferents indrets de Catalunya i d’altres procedents de Navarra, Terol i les illes Balears es van interessar per fer ús de les instal·lacions. Però les usuàries han de fer una inversió en matèries primeres, formació... fet que en alguns casos suposava un obstacle. Una altra barrera és que el 70% de la producció cosmètica és burocràcia. Això per a algunes artesanes és molt complicat d’entendre. Es preguntaven: tot això he de fer per elaborar un sabó?”, rememora Girabet. 

En aquest sentit, la seva germana Natàlia, una de les sòcies impulsores d’Avantva Coop, va jugar un paper determinant per reduir la càrrega burocràtica en el procés d’elaboració a l’obrador. Concretament, les artesanes necessiten diversos expedients, amb la seva traçabilitat, i que tot quedi ben documentat per preparar de manera legal els seus productes. 

“Jo disposo del màster en Enginyeria de Programari Lliure i vaig crear una intranet perquè elles poguessin introduir la informació que se’ls requereix de manera molt més fàcil. D’aquesta manera, l’obrador està pensat perquè les artesanes arribin aquí amb tota la paperassa ja arreglada”, comenta la Natàlia, que també participa en el consell decisiu de la cooperativa. 

Actualment, una desena d’artesanes fan ús de l’obrador. “Algunes d’elles en tenen prou venint dos cops al mes mentre que altres demanen que els fem la producció que necessiten. Tot plegat és un orgull perquè les ajudem a fer créixer el seu projecte”, diu Girabet. La instal·lació té les portes obertes a noves artesanes fins a ocupar les places disponibles, que són vint. 

Un dels trets característics de la instal·lació cosmètica és l’elaboració de productes ecològics fets amb ingredients de proximitat i pràcticament sense processar. “Un dels nostres objectius és recuperar les plantes que ja no se solen utilitzar en el nostre sector i aprofitar-les per produir sabons naturals, entre altres”, indica. 

Per aquest motiu, el projecte rep la col·laboració de productors ecològics, com Joan Miret, pagès del Poal. “Veig amb bons ulls proveir l’obrador, ja que els meus cultius ecològics tenen una gran biodiversitat d’herbes i plantes que els poden aprofitar per a les seves elaboracions.” Així mateix, David Aymí, productor ecològic de Ribera d’Ebre, amb cultius a tocar de Bovera (les Garrigues), aporta el seu oli d’oliva. “Iniciatives com les del Poal són dignes d’admirar”, afirma. 

Un producte característic d’Avantva és Tàpia, el primer sabó que va crear la cooperativa. Està fet amb argila i camamilla i el nom recorda com estan construïdes les parets de l’edifici que acull l’obrador. La cooperativa fa servir també plantes com la saponària, el grataculs ( fruit de la rosa silvestre) i l’ortiga per fer altres elaboracions com les Pólvores fantàstiques. Addicionalment, tenen un sabó de pi, entre altres. 

L’obrador disposa d’un punt de venda annex “que ens possibilita fer difusió dels nostres coneixements etnobotànics i ecològics. Hem de tenir en compte el medi rural on vivim i és una llàstima que un infant no reconegui una planta de timó o qualsevol altra característica de les nostres terres. Tenim un patrimoni natural que estem deixant escapar”, expressa Girabet. Alhora, la cooperativa treballa per incloure tots els productes que elaboren i venen a la seva pàgina web. 

D’altra banda, Avantva Coop és partidària de fer públiques les receptes dels seus productes perquè totes les usuàries tinguin un catàleg de referència. “En la cosmètica hi ha molt secretisme per por que es robin les fórmules. En canvi, nosaltres les compartim a la nostra web”, conclou la responsable del projecte. 

El projecte de l’obrador ha guanyat diversos premis i reconeixements al llarg dels últims quatre anys, entre els quals destaca el Premi Nacional d’Artesania en la categoria Emprèn que li va atorgar la Generalitat de Catalunya el 2024. Un any abans va ser guardonat amb el Premi Eixarcolant en la categoria que valora el foment etnobotànic. La Creu Roja també el va reconèixer el 2022 amb motiu de la seva emprenedoria rural i la Universitat de Lleida li va concedir el premi Alumni en la categoria d’emprenedoria el 2021