La infermeria, protagonista del calendari 2025 de la Diputació de Lleida
El calendari visibilitza la diversitat i la importància d'aquest col·lectiu professional en l’àmbit de la salut
Infermeres pediàtriques. Vetllen per la salut dels infants, bastint un pont perquè arribin a l’adolescència sans i estalvis.
La vàlua del col·lectiu professional de la infermeria pot quedar, a vegades, en segon pla, tot i ser present en múltiples àrees de la salut. Per això, és clau reivindicar la seva feina i els seus valors. Una iniciativa amb aquest propòsit és el calendari 2025 de la Diputació de Lleida. El protagonitzen infermers i infermeres en escenaris d’arreu de la demarcació.
Investigació. És un dels camps que abasta la infermeria, tal com reivindica Maria Cendrós, des del Parc Astronòmic del Montsec.
El col·lectiu professional de la infermeria és ben present en les diverses àrees o especialitats de la salut com: pedi· atria, recerca, hospita· lari, geriàtric, urgències i emergèn· cies, obstetricoginecològica (lleva· dores), familiar, laboral, salut men· tal, entre altres. A més, representen valors com: expertesa, lideratge, ètica, sensibilitat, empatia, etc. Tot i això, la formació, competències i fites del col·lectiu molts cops no són prou coneguts o reivindicats.
“La nostra feina sovint queda en un segon pla, ja que es percep des d’un punt de vista assistencial limitat, sense tenir en compte l’alt nivell de coneixement i de responsabilitat que implica. Molta gent desconeix les nostres competències i com contribuïm al sistema de salut”, ex· plica Maria Cendrós, nascuda a Lleida fa 24 anys, i una de les protagonistes del calendari dedicat al col· lectiu de la infermeria que impulsa la Diputació de Lleida. Cendrós re· presenta la figura d’infermera-investigadora, amb una fotografia al Parc Astronòmic del Montsec. Ella va formar-se en Infermeria a la Universitat de Lleida (UdL), on també va fer el Màster Universitari en Re· cerca, Innovació i Transferència de Salut durant els dos anys que va treballar al quiròfan de l’Hospital Universitari de Santa Maria de la capi· tal del Segrià. Tant en el grau com en el màster va rebre dos premis extraordinaris a la millor nota.
LLEVADORES. Tenen cura de la salut sexual, reproductiva i afectiva de les dones i en un dels moments més especials de la vida (Canal Olímpic de la Seu d'Urgell)
“Iniciatives com l’edició del calendari són un pas important per donar veu a la nostra feina i reforçar el valor que aportem a la població, no només com a cuidadores, sinó com a líders en salut i investigació. Concretament, ajuda a reconèixer la diversitat de rols que desenvolupem, des de l’assistencial, gestió, docència fins a la investigació. Això ens permet apropar-nos més a la ciutadania i mostrar la transcendència del nostre treball diari”, valora Cendrós. Actualment, fa el segon any de Doctorat en el programa de cures integrals i serveis sanitaris de la mateixa UdL. La seva tesi se centra a caracteritzar els subgrups de la diabetis tipus 2 (DT2), que “està desenvolupant-se ràpidament i afecta aproximadament el 14% de la població adulta a Espanya, disminuint la seva qualitat i esperança de vida”, indica. Així, el treball de Cendrós inclou un estudi que és innovador perquè dona a conèixer aquests subgrups de la DT2 i pot suposar una oportunitat per precisar, en el futur, tractaments i recomanacions d’estil de vida en funció del subgrup de diabetis que presenti cada persona. Cendrós també col·labora amb el Grup de Recerca de cures de salut (GReCS) de l’IRBLleida i és investigadora a l’ONU amb la Regional Academy of United Nations i United Nations Office on Drugs and Crime.
Lideratge. Les infermeres, com una orquestra (Montgarri, Vall d’Aran), identifiquen i interpreten les necessitats de la comunitat i lideren el batec del sistema de salut.
Anna Corona, Yolanda Fauria, Núria Forns, Dídac Garcia, Maite Elvira, Pilar Ibars, Gemma Lirio, Carlota Regany, Marta Sadurní, Cecilia Vallés i Anna Teixiné formen el grup d’infermeres hospitalàries que sosté la base del castell dels Castellers de Lleida a la Seu Vella. La imatge simbolitza la pinya que fan les infermeres amb altres pro· fessionals i famílies per “dispensar les cures necessàries perquè les persones hospitalitzades es recu· perin”, diu Teixiné, nascuda a Be· navent de Segrià, diplomada en In· fermeria (DUI) i màster en Ciències de la Infermeria per la UdL i experta en gestió i maneig del pacient crí· tic. Actualment, és infermera super· visora a la Unitat de Cures Intensi· ves de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, professora associada a la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la mateixa UdL i secretària de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL). Teixiné considera que “la societat té encara una visió arcaica i domèstica de les cures, molt vin· culada al rol tradicional que s’ad· judica històricament a la dona en l’entorn familiar i que no es valora adequadament. Mateixa percepció que es trasllada sovint a les cures professionals que dispensem el col· lectiu d’infermeria i que fa invisible el coneixement que hi ha darrere la nostra ciència i pràctica clínica”. Afegeix que “tenim moltes dificultats per fer visible i que es reconegui l’aportació que les infermeres fem al sistema de salut i a la població. Per exemple, professionals graduades l’any 2010, encara avui, hem de reivindicar constantment formació, competències i autonomia que sí que es reconeix, professional i laboralment, a altres disciplines sanitàries”, assenyala.
UNIÓ. Les infermeres hospitalàries fan pinya perquè les persones ingressades tornin a casa (Lleida).
Per la seva part, la presidenta del COILL, Mercè Porté, diu que “tota la difusió envers la nostra professió ens dona visibilitat i ens ajuda a difondre la nostra feina” i valora que “les infermeres ens hem professionalitzat molt en poques dècades i tenim uns plans d’estudis que ens fan augmentar les nostres competències sempre basades en l’evidència científica”. D’altra banda, la presidenta lamenta que “a vegades, tenim la sensació que no se’ns reconeix la nostra vàlua, versatilitat, compromís envers les persones que cuidem”, tot i que “també estem capacitades per formar part de la transformació del sistema sanitari perquè hi aportem una mirada diferent i centrada en la persona i en tota la seva trajectòria de vida, i no només un sistema molt medicalitzat com el que tenim ara i que ens està demostrant que fa fallida per tot arreu”.
Salut mental. Les infermeres acompanyen les persones i les famílies durant el procés de recuperació emocional (Pilar d’Almenara, Urgell, amb peces d’Elisenda Franquet.
Des de la Diputació de Lleida i el COILL han volgut agrair la col·laboració de tots els participants en l’edició del calendari. “Visibilitzar la força de les cures a través de la bellesa dels nostres municipis és la millor targeta de presentació per a les més de 2.500 infermeres i llevadores que vetllen perquè el nostre territori sigui un espai sanador per a les persones i, també, per al planeta”, expressa l’ens provincial.
Fotografies
El fotògraf que ha fet possible el calendari és Jordi Bonet. “La planificació va ser un procés intens però molt gratificant. Primer, vaig investigar les especialitats d’infermeria que volíem representar i vaig buscar localitzacions a les comarques de Lleida que poguessin destacar el patrimoni natural i cultural de la zona”, explica. En el procés va disposar de l’ajuda essencial de la productora Mariona Gil i el dissenyador Quim Díaz.
“El calendari pretén destacar la diversitat i la importància de la professió, realçant el seu paper fonamental en la salut pública. Les imatges volen mostrar el vincle entre les cures i l’entorn: des del suport a les mares gestants fins a l’atenció a la gent gran o el treball en situacions d’urgència”, comenta Bonet.
Família i comunitat. Les infermeres familiars i comunitàries contribueixen amb la promoció de la salut com a valor identitari (Sant Quirc de Durro, Alta Ribagorça).
El fotògraf recorda amb afecte anècdotes com el fet de “posar les llevadores i la dona embarassada dins d’una barca de ràfting al canal olímpic de la Seu d’Urgell” o “transportar una porta fins a Sant Quirc de Durro per a l’escena”. També valora l’actitud “increïble” de les participants i el suport dels agents implicats en el calendari. En el treball d’edició, Bonet ha volgut “mantenir l’essència” de les imatges. “Vaig voler que els colors i la llum reflectissin la bellesa del paisatge i el caliu humà de les escenes. El més important era no perdre l’autenticitat, així que vaig optar per retocs subtils que potenciessin els detalls sense desvirtuar la captura”, diu.
D’aquesta manera, el calendari suposa una forma més perquè el col·lectiu professional de la infermeria sigui protagonista tot l’any i per demostrar la força de les cures
