Els volcans d’Itàlia: una ruta entre lava, cultius, restes històriques i mar

Esglésies i escultures esculpides fins al mínim detall, museus que preserven peces d’art històriques o àpats deliciosos com la pasta, la pizza o el gelat. Solen ser les primeres meravelles que ens venen al cap quan pensem en Itàlia. Però el país té altres experiències que també cal conèixer, com és el cas de la ruta dels volcans. 

La Costa Amalfitana, probablement la més bella del món, forma part del nostre trajecte per descobrir les àrees més candents d’Itàlia. El poeta i escriptor italià Renato Fucini escrivia el 1878 que per als amalfitans el Dia del Judici Final seria com qualsevol altre, ja que vivien al paradís. Els terrenys i pobles costaners llueixen amb el verd i groc dels llimoners i el morat de les buguenvíl·lees, que semblen buscar el contrast de colors amb l’intens blau del mar Tirrena. 

Salern, la població més gran d’aquesta part del país, ens delecta amb el seu atractiu passeig marítim i el castell medieval d’Arechi, que ofereix una vista sobre la ciutat, la badia i els senders naturals, immers en la vegetació mediterrània. Al centre històric, molts edificis medievals comparteixen espai amb botigues, trattorias i cafès autènticament italians, encara que els turistes hi són ben presents. Tanmateix, aquest és un bon lloc per contractar un dels vaixells que salpen a diferents indrets de la Costa Amalfitana o que la permeten veure des de la mar. Evidentment, la ciutat d’Amalfi mereix que hi fem aturada. No solament perquè dona nom a tota la costa, sinó també per la seva importància històrica. Al segle IX va ser una de les quatre repúbliques independents d’Itàlia, juntament amb Pisa, Gènova i Venècia, amb 70.000 habitants. A un pas de la mar es troba l’artística plaça del Duomo, d’on neix una escalinata que ascendeix fins a la façana policroma de la catedral de Sant Andreu, amb el seu pòrtic daurat, el claustre del Paradís i un campanar adossat que data del 1200. Per cert, es diu que si els enamorats volen casar-se, mai han de pujar les escales agafats de la mà, atès que aquest gest farà que no contreguin matrimoni. 

Buscant la lava

Fem incís en la Costa Amalfitana perquè està situada entre els tres volcans més importants i actius d’Europa: el Vesuvi (al nord), l’Stromboli i l’Etna (ja al sud, a Sicília). El trajecte, que també pot incloure la visita al Vulcano, pot fer-se de moltes formes: terra, mar i aire. Si escollim la primera opció és aconsellable llogar una moto (vespa) al més pur estil italià, amb sortida des de Nàpols. Per aire es pot contractar un passeig amb globus aerostàtic amb sortida des de Salern i observar, entre altres coses, els majestuosos temples de Paestum. També als voltants de l’Etna hi ha propostes per sobrevolar el cràter del volcà amb globus. 

La ruta entre els tres volcans ha de començar, naturalment, pel Vesuvi, cèlebre per la destrossa que va causar l’any 79. La cendra d’aquella erupció va conservar durant milers d’anys les conegudes restes que s’han recuperat a Pompeia i, en menor mesura, a Herculà. Tots dos llocs són un laboratori de la història per descobrir com va ser la vida quotidiana en aquestes dos ciutats romanes. 

El Vesuvi, encara avui, està considerat un dels volcans més perillosos del món, ja que continua actiu i ha donat mostres de la seva ferocitat en gairebé quaranta ocasions, l’última farà gairebé 80 anys, destruint bona part de la ciutat de San Sebastiano. 

La força de l’Stromboli

Més al sud hi ha l’Stromboli, amb una presència aclaparadora enmig de la mar, sobretot al capvespre o a la nit, quan cada vint minuts genera una explosió volcànica i la lava descendeix per la coneguda com Sciara del Fuoco fins a la mar. Tal vegada per això es coneix com el far del mar Tirrena. És un espectacle únic vist des d’un vaixell. Encara que a vegades hi ha erupcions intenses (l’última alarma va ser el juliol del 2024), en general les seves flamerades només produeixen cendres que cobreixen les taules de les terrasses mentre els pocs turistes que s’hi acosten continuen bevent. 

Molt a prop hi ha la petita illa de Strombolicchio. Una antiga llegenda diu que és el tap de l’Stromboli llançat a la mar, mentre que els geòlegs ho consideren part de la xemeneia d’un volcà, destrossada per l’embat de les ones i del vent, amb un petit far blanc al capdamunt. 

La majestat de l’Etna

En la nostra ruta no pot faltar aquest volcà, encara que calgui creuar l’estret de Messina per arribar a Sicília. Enmig d’una gran varietat geològica i paisatgística, entre zones desèrtiques amb roques volcàniques i boscos densos i verds, s’alça la seva majestat Etna, Muncibbeddu en sicilià. 

És el major volcà actiu d’Europa i està inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco des del 2013. El paisatge que l’envolta és una meravella: des de la franja costanera amb vistes a la mar Jònica i els terrenys de cultius, amb els seus horts de cítrics i vinyes, passant pels densos boscos de castanyers i roures fins a la naturalesa àrida prop del cim. Les seves cendres, cràters, coves i fluxos de lava i la depressió de la vall de Bove el converteixen en un destí privilegiat, un important paisatge cultural i un centre estratègic de recerca internacional amb una llarga història d’influència en la vulcanologia, la geologia i altres disciplines de les ciències de la Terra. 

La Reserva Natural del Parc de l’Etna i el volcà es poden explorar al llarg de nombrosos senders, ideals per gaudir d’un panorama inoblidable. Un lloc molt especial per veure el volcà és des de la terrassa natural sobre la mar de Taormina, la ciutat més elegant de Sicília i la perla de la mar Jònica. Però sens dubte la seva joia és el Teatre Grec, amb l’Etna al fons.